Raimund, quarta generació de la llibreria més antiga de Barcelona: "Ara sóc un empleat, treballo les meves vuit hores i punt"
Al cor del Gòtic, la centenària Espai Quera --fundada en 1916-- sobreviu entre mapes, llibres i embotits per "ser atractiva per a la societat actual"
Notícies relacionades
A plena barri Gòtic de Barcelona, entre carrerons de pedra i la memòria dels seus carrers antics, on el fet de anar i venir de turistes busquen l'autenticitat, sobreviu —o millor dit, persisteix— la llibreria més antiga de la capital catalana.
Espai Quera Barcelona
Un lloc on es barregen la tinta, la muntanya, els embotits, i sobretot, les generacions. La seva història no està escrita només en els llibres que ven, sinó en les parets que la sostenen des de 1916.
"Ara sóc un empleat, treballo les meves 8 hores i punt"
Espai Quera, "no és només una llibreria": és un llegat familiar que ha sobreviscut a guerres, crisis i transformacions urbanes.
"Aquesta és la llibreria més antiga de Barcelona, l'obriren els meus besavis el 2 de febrer de 1916", explica a Metròpoli Raimund Querol, quarta generació del negoci.
Avui, Raimund, el besnet de qui la va obrir, ja no és el propietari. Ara és empleat del seu propi llegat. La vida —i el deute— l'obligaren a vendre, però "l'ànima de lloc" continua tal com la família Querol la va deixar.
Espai Quera Barcelona
"Ara sóc un empleat. Treballo les meves 8 hores i punt. Però el projecte ho van comprar i, gràcies a això, la llibreria segueix oberta. Perquè jo ja no tenia recursos per mantenir-la", assegura l'ara treballador.
"La vida em va donar una bufetada"
Amb llum càlida, prestatgeries de fusta plenes de llibres i mapes, unes poques taules col·locades amb cura i al fons, una cuina oberta.
El 2018, després d'"una dècada de deutes i desànim" Raimund "va tocar fons"."Vaig perdre cabells, pes… la vida em va donar una bufetada", lamenta.
Taula de l'Espai Quera Barcelona
Debats interns de "si havia de tancar o no el negoci" li van servir d'inspiració per "modernitzar-se" i aconseguir crear un negoci "atractiu per a la societat".
Va ser el 2019 quan va fer el pas i va reconvertir la llibreria en "una experiència híbrida: llibreria i restaurant", on els visitants poden llegir, menjar una taula de formatges, o simplement mirar.
"Una experiència no te la poden enviar per internet. Un llibre sí, un mapa també. Però no una vivència", assegura.
Una cuina que mira més enllà
Allò que avui és la cuina del restaurant també ho va ser fa més de 100 anys, però no del restaurant, sinó de la casa on vivia la família Querol.
Cuina oberta de l'Espai Quera Barcelona
"La meva besàvia cuinava just aquí. Mentrestant, vigilava la porta, cosa molt habitual en tots els negocis, ¿veritat?", diu Raimund mentre emplata embotit.
Aquest detall resumeix l'essència del comerç familiar d'aleshores: "Llar i tenda eren un sol".
Del teatre a la muntanya
Quan va obrir, en plena Guerra Mundial, la llibreria era un punt de trobada pels amants del teatre català. El besavi de Raimund escrivia i editava obres, i dirigia "dues prestigioses revistes" al costat de noms com Folch i Torres i Santiago Rusiñol.
"Aquí en aquesta taula, per exemple, hi ha obres seves. Les taules semblen vitrines de museu. Una mica ho són. Aquí hi ha un Hamlet de 1898 traduït pel meu besavi," compta amb orgull.
Taula de la llibreria amb una versió de Hamlet de 1898 traduït pel besavi de Raimund Barcelona
Però anys més tard, va ser el seu avi qui, després de diverses excursions, es va enamorar dels camins. I va canviar la tinta dramàtica per mapes i guies de muntanya."Va ser ell qui es va enamorar de la muntanya i va començar a recopilar el poc material que hi havia", recorda amb emoció Raimund. Llavors, va fundar amb quatre amics l'Editorial Alpina, una editorial de mapes de muntanya que encara existeix.
"No és que llegeixin menys, es llegeixen missatges de Whatsapp"
Les generacions canvien, els hàbits també. En aquest racó que s'aferra al passat, però amb aires de modernitat, també es percep la "transformació inevitable" del present.
Raimund ho ha viscut i ha vist com el lector tradicional s'ha substituït per un "nou tipus de consumidor", més "ràpid", més "immediat".
"La gent té menys temps per llegir. No és que llegeixin menys: llegeixen missatges de WhatsApp, no tant llibre", afegeix.
Espai Quera Barcelona
Enmig d'aquesta certesa amarga, una anècdota li assalta la memòria: "El meu avi tenia un amic que va tancar la seva llibreria i va obrir un bar: els mateixos clients que deien que els llibres eren cars, després li deixaven propina per les begudes", compta amb cert sarcasme.
Un Sant Jordi "injust"
Com cada abril, la llibreria està plena de caixes preparades a la porta per sortir al centre de la ciutat pel dia de Sant Jordi.
Espai Quera amb els preparatius pel dia de Sant Jordi Barcelona
Una de les parets del local està plena de fotos amb marcs daurats. Al mig, una foto groguenca, presa el 1946 on els seus avis apareixen al costat d'un moixó en la que era la seva parada decorada amb una gran tenda de campanya.
"És una llibreria dedicada a la muntanya, ja que muntàvem una tenda de campanya a la nostra parada, ara això és impossible, la policia no ens deixa", lamenta.
Paret de la llibreria amb fotos històriques del local Barcelona
Per a Raimund, el dia de Sant Jordi no és només una festa: és una "prova de resistència" i, de vegades, una "font de frustració": "Per tot el treball que hi ha darrere... val la pena relativament", conclou.
En un dia tan simbòlic, "les desigualtats del sector editorial" queden encara més a la vista. Per al llibreter, que porta dècades entre prestatges, hi ha idees que "sempre li han xocat": "Per a mi és injust que en una fira hi hagi expositors que siguin editors i altres que siguin llibreters", sentencia.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
