El Raval, atrapat en la impunitat del mercadeig de pastilles: de la narcosala a la venda carrerera

Al cor del Raval, entre el carrer Sant Pau i els seus voltants, els veïns asseguren viure atrapats en un cicle que es repeteix cada dia.

Els usuaris de la narcosala del barri --a la qual acudeixen persones amb addiccions severes-- reben tractaments mèdics per alleujar la síndrome d'abstinència. Però moltes de les pastilles que aconsegueixen amb recepta, com Rivotril (clonazepam) o Lyrica (pregabalina), acaben al carrer, revengudes a dos euros la unitat.

Un "treupors"

Segons els veïns --i tal com demostren els vídeos gravats per ells--, el mercat funciona a plena llum del dia. "Les compren delinqüents habituals del barri, perquè els serveixen de ‘treupors’ abans de sortir a robar o fer tirons", expliquen.

"Les barregen amb alcohol o amb altres drogues, i després surten desinhibits, fora de control".

Miguel i Bea, els "protectors" que lluiten per recuperar el Raval de Barcelona: "És la nostra casa i no ens en anirem"

“Ho hem denunciat mil vegades”

Els residents afirmen que han alertat en nombroses ocasions els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana, però que les patrulles sovint no detenen els venedors.

Una inacció, tal com ha pogut saber Metròpoli, que respondria a una circular emesa per Fiscalia en els temps de pandèmia en la qual s'instava als agents a no detenir aquests traficants a petita escala. ¿El motiu? El col·lapse dels jutjats i comissaries pel gran nombre de detinguts, especialment a Ciutat Vella.

La plaça de Rubió i Lluch del barri del Raval on es concentren delinqüents Òscar Gil Coy Barcelona

"És un cercle viciós. Els veus cada dia traficant amb les pastilles que els donen a la mateixa narcosala", lamenten a aquest mitjà els veïns.

Directrius internes i delicte “d'escassa entitat”

Fonts policials consultades per Metròpoli confirmen que la venda de psicofàrmacs sense recepta és un delicte contra la salut pública, tot i que en la pràctica es considera d'escassa entitat quan la quantitat és mínima. “Salut pública és un delicte perseguible d'ofici, però pot haver-hi circulars internes que recomanin denunciar en lloc de detenir”, expliquen.

“Si la pena no supera els tres anys i la persona està documentada, es pot fer un atestat sense arrest. Depèn de les circumstàncies", afegeixen.

Exterior del CAS Baluard de Dressanes SIMÓN SÁNCHEZ Barcelona

Segons aquestes mateixes fonts, Fiscalia sol emetre circulars a les capitanies de policia per prioritzar determinats delictes i evitar el col·lapse dels jutjats de guàrdia. “Es llegeixen en els briefings i serveixen d'orientació operativa”, afegeixen.

"No existeix cap directriu

Davant aquesta informació, Metròpoli ha traslladat la consulta a Fiscalia, que ho nega rotundament. El fiscal Gerardo Cavero Forradellas, delegat de la Secció Especialitzada Antidroga – Delinqüència Organitzada, afirma que “no consta cap instrucció, directriu o indicació formal” emesa per la Fiscalia Antidroga al cos dels Mossos d’Esquadra ni a la Guàrdia Urbana de Barcelona en aquest sentit.

Cavero subratlla que la policia actua conforme als seus propis criteris operatius, sempre partint de la tipificació penal dels fets. “La insuficiència de recursos o la sobrecàrrega dels jutjats de guàrdia —precisa— no justifiquen ni podrien justificar la tolerància per part de la policia de comportaments delictius de qualsevol classe”.

Una persona drogodependent davant el CAS Baluard de Drassanes SIMÓN SÁNCHEZ Barcelona

El fiscal recorda, a més, que la venda de drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques al carrer està tipificada com a delicte a l'article 368 del Codi Penal. Afegeix que, si aquestes conductes es produeixen “en els voltants de centres de tractament i desintoxicació de toxicoaddictes”, poden constituir una modalitat agreujada recollida a l'article 369.1.7ª del Codi Penal.

De la recepta a la reventa

El recorregut de les pastilles segueix un patró conegut: els usuaris obtenen el medicament a la farmàcia amb recepta mèdica i, a les poques hores, el revenen al carrer. “No és un cas aïllat, passa cada dia”, denuncien els residents del carrer Sant Pau. “Ens preocupa veure com un sistema pensat per ajudar-los a rehabilitar-se acaba alimentant un altre circuit de droga”.

Els veïns reclamen un control més estrict sobre la dispensació d'aquests medicaments i una major presència policial efectiva a la zona. “Si no s'actua, el missatge és que es pot traficar sense conseqüències”, conclouen els afectats. “I això genera una sensació total d'impunitat”.

*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir intel·ligència artificial