El parc de vivendes de Barcelona té potencial per créixer. Segons el Informe anual de 2024 del Banc d'Espanya, la província encara pot absorbir fins a 310.000 llars si les segones residències, pisos turístics i l'al*lloguer temporal passen al mercat residencial.
Mesures que l'Ajuntament de Barcelona ja ha contemplat amb la suspensió de les 10.000 llicències per apartaments turístics i la futura regulació de l'al*lloguer temporal.
Les vivendes buides, encara que "en menor mesura", també contribuirien a augmentar la capacitat del parc i a donar resposta a una crisi d'habitatge que assola, especialment, la capital catalana i la seva àrea metropolitana.
Barcelona, a la cua
Concretament, l'informe destaca que Barcelona --juntament amb Madrid, València, Alacant i Màlaga--, està mobilitzant aquest tipus de vivendes cap a l'ús residencial i convertint béns immobiliaris del sector de serveis com locals en espais residencials.
Malgrat els esforços, les dades demostren que Barcelona es situa a la cua de les províncies espanyoles pel que fa al marge de creixement del parc de vivendes.
Gràfic sobre la capacitat màxima del parc de vivendes a les províncies espanyoles
Augmenta l'al*l**loguer de temporada
El Banc d'Espanya confirma que la tendència a l'al*l**loguer de temporada i habitacional va continuar en augment el 2024. Un fet que "podria limitar l'augment de l'oferta d'al*lloguer residencial en un context de contenuda inversió institucional, pública i privada, en aquest mercat", subratlla.
La institució es refereix a diversos estudis basats en portals immobiliaris que apunten a un increment dels anuncis d'aquesta modalitat d'arrendament a les grans ciutats i en zones turístiques, concretament en els col·lectius de menys edat.
A la ciutat de Barcelona, aquests informes apuntaven que el 2024, l'al*lloguer temporal havia arribat a suposar el 40% de l'oferta en plataformes.
Vivendes en construcció
Dificultats per als joves
Segons l'anàlisi del Banc d'Espanya, la situació laboral que viuen els joves dificulta el seu accés tant a un crèdit hipotecari com a l'habitatge d'al*l**loguer, ja que han vist com les taxes d'atur i les ràtios de parcialitat encara han estat altes el 2024 (20% i 25%, respectivament) i la taxa d'ocupació reduïda (43%).
Malgrat que els salaris mitjans en el col·lectiu han incrementat, els preus reals de compra i al*l**loguer han estat majors, apunta la institució.
Tot això ha contribuït a que els joves retardin l'edat d'emancipació i caigui la compra d'habitatge dins del col·lectiu, la qual cosa no fa més que augmentar les desigualtats intergeneracionals.
Ajudes per a l'habitatge
Més seguretat jurídica
La institució ha establert una sèrie d'actuacions per mitigar l'emergència d'habitatge i augmentar l'oferta, sobretot en el mercat de l'al*l**loguer.
En aquest sentit, fomenta la col·laboració públic-privada per incrementar els preus assequibles en el parc residencial.
De cara als propietaris, proposa que s'iniciïn més programes d'assegurament públic i de compensació de rendes de l'al*l**loguer i que s'articuli un marc regulatori i contractual que garanteixi la seguretat jurídica.
Quant a la producció d'obra nova, el Banc d'Espanya insta les administracions a reduir els tràmits administratius i regulatoris i a impulsar la construcció industrialitzada.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial