Els creuers de Barcelona han estat, durant anys, al punt de mira. Aquest estiu, l'Ajuntament i el Port van segellar un acord sense precedents per reduir el nombre de terminals de creuers de set a cinc.
Un pacte que, tot i limitar la capacitat d'entrada de passatgers, el sector creuerista celebra.
"La part positiva va ser arribar a un acord, perquè feia anys que sentíem soroll i una nul·la voluntat de conversa", va explicar Alfredo Serrano, director de l'Associació Internacional de Línies de Creuer (CLIA), en la presentació de l'últim estudi --basat en dades de 2024-- sobre l'impacte econòmic del sector.
Serrano va destacar que, "més enllà de la superfície" --la reducció de terminals--, el tracte implica una gran inversió que millorarà les connexions al port. A més, es donarà prioritat als creuers de port base --inici i final del viatge-- que són els que tenen un major retorn econòmic per a la ciutat.
Turistes a la terminal de creuers en una imatge d'arxiu
Menor impacte turístic
Serrano va destacar que el turisme que generen els creuers té, en molts casos, un impacte "més positiu" que la resta.
En un context de crisi d'habitatge, va subratllar que "no té impacte en la retirada d'habitatge del mercat de lloguer", en referència a la polèmica amb els pisos turístics que el consistori ja ha encarat de cara a 2028.
A més, va afirmar que els pics d'activitat dels creuers es donen entre abril i maig i entre octubre i novembre, mesos que queden fora dels màxims en afluència turística.
"Un catalitzador econòmic"
El catedràtic d'Economia Aplicada Jordi Surinach, responsable de l'informe elaborat per la Universitat de Barcelona, es va alinear amb Serrano per destacar la força dels creuers com a “catalitzador” econòmic de la ciutat.
De fet, l'informe desglossa que l'impacte econòmic d'aquest sector és molt transversal: el 56% de la facturació i el 41% dels llocs de treball van estar lligats a sectors no vinculats a l'activitat turística.
Turistes a la Rambla en una imatge d'arxiu
Mar Pérez, responsable de creuers al Port, va subratllar, en línia amb Surinach, que els tripulants de les companyies que operen a la capital catalana escullen la ciutat per fer les seves revisions mèdiques, generant un impacte directe en el sector sanitari.
També va destacar el "benefici que aporten" a les empreses alimentàries catalanes --que actualment suposen el 40% del subministrament i s'espera que augmenti-- o a les companyies de transport, del sector metal·lúrgic o de la gestió de residus, entre moltes altres.
Connexió amb els Estats Units
Amb l'ampliació de l'aeroport a l'horitzó, Serrano va destacar el paper dels creuers per atraure --i sobretot retenir-- rutes amb grans ciutats nord-americanes.
Segons va assegurar l'empresari, la major part dels vols directes entre El Prat i els Estats Units es sostenen gràcies al flux generat pels creuers.
De fet, el públic nord-americà és el majoritari (un 28,5%) entre els creueristes de port base --que embarquen o desembarquen a Barcelona-- i són els que més gasten a la capital catalana. De mitjana, la despesa diària --amb allotjaments, menjar, compres, transport i oci-- se situa en els 307 euros.
Un creuer atracat al Port de Barcelona al mes de juliol
Gairebé 12 milions a les arques municipals
L'estudi de la UB assegura que els creueristes van aportar a les arques municipals 11,9 milions el 2024.
Aquesta xifra representa un 9,1% dels ingressos fiscals associats al turisme, el doble que el pes dels creueristes en el total de visitants de la ciutat (un 4,5%).
Aquest fenomen, segons Surinach, s'explica perquè els passatgers en trànsit són els únics excursionistes que tributen, fins i tot si no desembarquen, i perquè els que pernocten ho fan en establiments amb un IEET més elevat.
Respecte a la taxa turística, Serrano va recordar l'última pujada realitzada el 2025 i va mostrar "preocupació" davant els plans d'augmentar-la fins als 15 euros per persona.
Segons el responsable de l'associació, pot suposar "una dificultat per al turisme de renda mitjana", que és el "més comú".
Creueristes a Barcelona en una imatge d'arxiu
L'impacte econòmic, en xifres
En total, els creuers al Port el 2024 van suposar una facturació de 885 milions d'euros a Barcelona.
Segons l'estudi, l'activitat creuerista --de forma directa, indirecta i induïda--, va aportar 498 milions d'euros al PIB i va generar 6.693 llocs de treball a la capital catalana.
Barcelona concentra el 70% de l'impacte total de l'activitat de creuers a Catalunya, amb una facturació que supera els 1.200 milions d'euros. A més, segons Serrano, el port barceloní representa aproximadament un 20% de la contribució econòmica del sector a Espanya.
Preocupació pel medi ambient
Plataformes com Stop Creuers, que han denunciat l'activitat dels creuers durant anys, asseguren que és el mitjà de transport més contaminant per les emissions de CO2 i altres contaminants.
No obstant això, Pérez i Serrano van coincidir que el sector dels creuers --que representa menys de l'1% de la flota marítima mundial-- és, actualment, un dels més avançats en tecnologia mediambiental.
"Totes les companyies estan treballant en processos de descarbonització i usen gas natural liquat, el combustible més verd per reduir l'emissió de gasos d'efecte hivernacle", va assegurar Serrano.
Notícies relacionades
- Barcelona encapçala el tràfic de creuers a Europa: supera Roma amb més de 3,6 milions de passatgers
- Esmena a la totalitat de Collboni als pisos turístics de Barcelona: s'eliminaran sense excepcions el 2028
- Barcelona i el sector hoteler aposten per la descentralització del turisme: "Cal crear espais atractius per als visitants"
