Barcelona és la segona ciutat de la UE on més costa pagar el lloguer: "Entre un 64% i 74% dels ingressos"
La capital catalana pateix una alta densitat urbana i una escassetat de sòl a causa de la seva geografia, cosa que limita l'expansió de l'oferta, mentre que el lloguer turístic i l'arrendament temporal encarixen el mercat
Relacionat: Collboni urgeix la UE a finançar directament els ajuntaments per frenar la crisi d'habitatge
Notícies relacionades
- L'alcaldessa de Santa Coloma, sobre els 541 nous pisos de protecció oficial: "Volem que els veïns visquin aquí"
- Aquest és el poble més barat per comprar una casa a prop de Barcelona: pisos de 80 m2 des de poc més de 120.000 euros
- La millor zona de Barcelona per comprar una casa: entre els primers 50 barris més rendibles d'Espanya
Barcelona s'ha convertit en una de les ciutats europees més inaccessibles per a qui lloga. Segons un informe del Consell Europeu, els barcelonins destinen fins a un 74% dels seus ingressos bruts al lloguer, situant així la ciutat en el segon lloc a la UE, només per darrere de Lisboa.
La capital catalana pateix una alta densitat urbana i una escassetat de sòl a causa de la seva geografia, cosa que limita l'expansió de l'oferta, segons el director general d'ACV Gestió Immobiliària, Iñaki Unsain.
Alhora, el boom del lloguer turístic i l'arrendament temporal ha encarit encara més el mercat, sense que els salaris locals hagin seguit el mateix ritme.
Efecte rebot
Les regulacions a Catalunya han "protegit" el llogater, i això ha provocat un efecte rebot: la rendibilitat per als inversors s'ha reduït i, per tant, l'oferta ha caigut fins a un 19% al parc de lloguer.
Això significa que molts residents paguen més de la meitat del seu salari per tenir un sostre. Segons el CEO d'Equito, Robin Decaux, "els llogaters desemborsen entre un 64% i un 74% dels seus ingressos bruts només per pagar el lloguer".
Quant a preus, per al 2025 la mitjana per metre quadrat a Barcelona se situa entre 4.700 i 4.900 euros, i a les zones més exclusives pot superar els 6.000 euros, un increment molt més ràpid que el dels salaris, fins a 5,6 vegades més.
La situació europea
El cas de Barcelona no és aïllat, i la situació europea en diferents capitals del continent també és asfixiant, encara que no fins al mateix extrem.
Promoció d'habitatge públic de lloguer a Barcelona
A ciutats com Berlín, Estocolm o Hèlsinki, la ràtio de lloguer/ingrés està entre el 25% i el 40%, gràcies a una major oferta pública d'habitatge i polítiques més centrades en l'accés.
A l'Europa de l'Est, per la seva banda, ciutats com Budapest o Vilna tenen ràtios d'entre el 35% i el 50%, amb mercats emergents, baixos controls de renda i una oferta limitada.
El Consell Europeu assenyala que els preus del lloguer a la UE han pujat un 72 % en l'última dècada, per sobre de la mitjana comunitària, encara que hi ha països com Hongria, Lituània o Portugal que han experimentat pujades encara més extremes.
Pressió turística i salaris estancats
El mercat del sud d'Europa està tensionat per l'escassetat d'habitatge públic, la pressió del turisme i els salaris estancats.
La ràtio tan alta de lloguer davant d'ingressos en aquestes urbs reflecteix un model molt diferent del dels mercats del nord, on hi ha més habitatges socials, més drets per als llogaters i una regulació més eficient.
La situació ha portat el debat europeu a un altre nivell: l'habitatge ja no és només una qüestió immobiliària, sinó una crisi social.
