Vendre locals reformats sense cèdula d'habitabilitat: la nova tendència en plena crisi d'habitatge a Barcelona
Diversos anuncis d'estudis en baixos sense possibilitat de tenir ús residencial apareixen en immobiliàries i portals a l'espera que apareguin compradors que aprofitin espais que abans ocupaven negocis de barri
Relacionat: El contrast de la immigració a Barcelona: una majoria "atrapada en la precarietat" davant del màxim luxe
Notícies relacionades
Un estudi acabat de reformar de 36 metres quadrats surt a la venda a la Vila de Gràcia de Barcelona.
Costarà 155.000 euros --un preu "atractiu" en ple centre de la capital catalana-- i està a peu de carrer en una finca de l'any 1970. A l'anunci es veuen imatges del pis, amb una habitació, un bany, una cuina i un saló. No obstant això, a la descripció apareix un altre element en majúscules: Sense cèdula d'habitabilitat.
Però aquest anunci no és un cas aïllat: és un fenomen creixent a la capital catalana i en altres ciutats espanyoles. Fonts del sector immobiliari familiaritzades amb aquestes pràctiques confirmen a Metròpoli que encara que no siguin casos habituals, alguns propietaris opten per fer obres i vendre l'espai a un comprador perquè l'aprofiti.
En molts casos, són reformes que es fan seguint criteris estètics d'habitatge, però sense que es pugui garantir la legalitat de l'ús residencial.
“A Barcelona hi ha molta persiana abaixada. Alguns són comerços amb 40 o 60 anys d'antiguitat que s'han quedat sense relleu generacional perquè els fills no volen continuar el negoci, i no tenen més remei que tancar”, expliquen els mateixos testimonis.
Està permès
Els anuncis de baixos sense cèdula d'habitabilitat han arribat a generar polèmica a les xarxes socials.
Alguns usuaris, confosos, s'han preguntat qui podria voler comprar un habitatge inhabitable i si es tracta d'una estafa, ja que llogar un habitatge sense cèdula d'habitabilitat podria comportar multes de més de 90.000 euros en certs casos.
La plaça de la Vila de Gràcia / AJUNTAMENT DE BARCELONA
Així i tot, anunciar els pisos sense aquest requisit està permès per la llei, sempre que estigui degudament indicat. A partir d'aquí, és el futur propietari qui haurà de decidir quin ús destina a l'espai.
Poques possibilitats d'obtenir la cèdula
Les fonts consultades per aquest digital, coneixedores d'aquesta modalitat de compravenda, han indicat que alguns locals es reformen a habitatge tot i que és “impossible” que se'ls doni la cèdula d'habitabilitat.
“Hi ha propietats, construïdes en finques de fa molt de temps, que per normativa ho tenen molt difícil”, afegeixen. Sobretot, per la manca d'il·luminació natural, ventilació creuada, sortides de fums o alçades mínimes exigides.
Llàtzer Puigpelat, el director d'ingressos a Vivara, una empresa emergent de lloguer garantit, afirma que diversos estudis xifren en 55.000 els locals buits a les principals ciutats espanyoles.
Un local buit a Barcelona en una imatge d'arxiu
D'aquests, tan sols un 4%, uns 2.200 a tot l'Estat, podrien obtenir la cèdula d'habitabilitat si es reformen. Pràcticament, una excepció.
“És difícil convertir els usos perquè conflueixen molts aspectes: s'ha de complir el codi tècnic de l'edificació, normativa urbanística com els usos i densitats que permet la finca en particular i complir amb el Decret 141/2012, de 30 d'octubre, pel qual es regulen les condicions mínimes d'habitabilitat”, detalla Puigpelat.
Flexibilitzar la normativa
Malgrat les exigències per aconseguir la cèdula, els experts coincideixen que les administracions haurien de flexibilitzar la normativa perquè els locals no quedin abandonats, ja que generaria més oferta.
“Podria ser una manera d'incrementar el parc d'habitatge, però insisteixo que requereix una gestió professionalitzada de gent que conegui la normativa i que sigui capaç d'adequar aquest espai. No pot ser simplement posar dos llits”, precisa el directiu de Vivara.
Comerços tancats a Barcelona en una imatge d'arxiu
La proposta de Puigpelat és una forma de col·laboració publicoprivada. Les administracions adaptarien la norma amb certs criteris d'habitabilitat a canvi de limitar les rendes o fins i tot el tipus de residents del lloc, fixats a joves amb dificultats d'accés a l'habitatge o a gent gran amb problemes de mobilitat.
“Sempre que hi hagi voluntat, es poden arribar a acords així, encara que sigui complex”, reconeix.
Pressió immobiliària
Barcelona és una de les ciutats que més pateix la crisi d'habitatge. L'últim informe d'Idealista, consolida la ciutat com la més cara del país i els preus continuen a l'alça.
L'Informe del Mercat Immobiliari, Actualitat i Perspectives 2025 de la immobiliària Forcadell assenyala que la manca d'oferta, derivada de l'escassetat de sòl disponible, és la principal causa del desajust en el parc immobiliari, especialment en el segment del lloguer.
Cartell d'un habitatge en lloguer
Durant la presentació de l'estudi, el CEO de Forcadell, Iván Vaqué, va criticar la “mala gestió urbanística” per part dels poders públics i va destacar la necessitat d'alliberar sòl per equilibrar el mercat.
En aquest sentit, Vaqué també va proposar fomentar els canvis d'ús i “mirar cap amunt”, per incrementar l'alçada dels edificis i superar els límits actuals de densificació establerts pels planejaments urbanístics, com una forma d'alleujar la pressió immobiliària i generar més oferta d'habitatge.
