Els ulls invisibles dels Mossos d'Esquadra: així funciona la Unitat de Drons que controla l'aire de Catalunya

Quan es parla de vigilància aèria a Catalunya, molts pensen en helicòpters, sirenes i grans cabines de control. Però hi ha un equip discret, gairebé invisible, que ha canviat la manera de mirar la ciutat des del cel: la Unitat de Drons (UDRON) dels Mossos d'Esquadra.

Són els ulls d'altres unitats, el servei central que dóna suport a tot tipus d'operatius, i ho fan amb aparells que caben en una petita maleta i amb una mobilitat que cap helicòpter podria igualar.

Un agent dels Mossos d'Esquadra pilotant un dron / MOSSOS

Es mouen pels terrats, lleugers, ràpids, preparats per respondre a qualsevol petició dels seus superiors, i no necessiten més que unes quantes bateries, un sistema de transmissió de vídeo i molta precisió.

El dron que ho veu tot

Sota el comandament del sotsinspector Josep Sánchez, la tecnologia dels drons permet enviar imatges en temps real a centres de comandament perquè les decisions es prenguin amb tota la informació disponible, i poden muntar llums, paracaigudes o càmeres tèrmiques segons el que requereixi l'operació.

Els drons petits són ideals quan es necessita discreció, quan l'objectiu és observar sense ser vistos, però quan fa vent o es requereix més càrrega, recorren a aparells més grans. 

Així treballen els TEDAX, la unitat antiexplosius dels Mossos d'Esquadra: "Som els que hi som quan els altres han d'allunyar-se"

Aquests suporten millor les inclemències del temps i poden transportar càmeres d'alta resolució, focus o fins i tot dues càmeres simultàniament: una amb zoom impressionant i una altra nocturna que converteix la foscor en llum.

Cada operació és un simulacre

Tot depèn del servei i del que la unitat amb la qual treballen necessiti: a vegades volen que el dron il·lumini i sigui visible, altres vegades que passi desapercebut mentre grava cada moviment.

La coordinació és impecable, amb bateries que es canvien al vol en segons, sense perdre continuïtat en la transmissió, un procés que els integrants de la unitat comparen amb els pit stops de la Fórmula 1.

Més enllà dels terrats

No només sobrevolen exteriors; també s'endinsen en interiors, en metros, edificis o sales complicades, sempre amb sistemes que els permeten veure en primera persona o transmetre la imatge a tauletes i mòbils perquè els equips a terra sàpiguen exactament què es trobaran. Assagen i perfeccionen cada maniobra: en simulacres revisen que els drons resisteixin cops contra parets o baranes, ajusten materials i proteccions per evitar danys i asseguren que els sistemes electrònics segueixin operant fins i tot en condicions complicades.

Tecnologia al límit

L'abast d'aquests aparells també sorprèn: alguns poden volar legalment fins a 500 metres, mentre que els d'ala fixa arriben a diversos quilòmetres si la normativa ho permet i es gestiona correctament l'espai aeri.

Un agent amb un dron MOSSOS D'ESQUADRA

A més, incorporen detectors que reconeixen altres drons a la zona, mesuren altitud, posició i origen del senyal, i fins i tot permeten inhibir vols no autoritzats.

D'aquesta manera, la unitat controla no només el que veu, sinó qui pot sobrevolar certs espais, assegurant la seguretat en operacions sensibles.

Ulls en primera persona

Cada aparell s'adapta a la situació: càmeres de gran zoom, nocturnes, focus potents o sistemes FPV que transmeten la visió exacta del pilot. Això permet planificar entrades, cerques o vigilància sense exposar el personal, avaluant riscos abans d'actuar.

“Si entra algú, ja sabem què ens trobarem. Si no, ens estalviem sorpreses”, expliquen a Metrópoli els agents. Entre proves i pràctiques, perfeccionen materials, proteccions i tècniques perquè cada dron sigui un aliat fiable, lleuger, segur i versàtil.