Àlex Cano, capità de l'Europa: "El Sant Andreu va intentar fitxar-me, però sempre he volgut retirar-me aquí"

Parlar d'Àlex Cano és parlar d'història viva del CE Europa. El capità eskapulat s'ha convertit en una autèntica llegenda del club de la Vila de Gràcia després de 16 temporades en el primer equip. “L'Europa és la meva vida esportiva”, assegura en una entrevista amb Metròpoli. 

El jugador, nascut a Barcelona, va arribar al club l'any 2008 i des de llavors no només s'ha convertit en un referent a nivell esportiu, sinó també en la vida social barri, on ha arribat a ser fins i tot pregoner de les festes en l'edició del 2023. 

“Fa 16 temporades que estic en el primer equip, pràcticament mitja vida, perquè tinc 37 anys. Vaig arribar sent un nen i m'he fet gran aquí. He crescut com a persona i com a esportista. És la meva segona llar”, explica el central català. 

Més de 500 partits i segon màxim golejador

El seu amor per l'entitat esportiva no li ve de naixement, però quan el van fitxar ràpidament es va convertir en el club del seu cor. "Vaig néixer a Gràcia, a prop del camp, per casualitat, però no tenia cap relació. Va ser a partir dels 20 anys quan em van fitxar que vaig veure que era el meu lloc", explica el capità eskapulat.

Des de llavors, la història de Cano al club parla per si sola: és el jugador amb més partits jugats, superant els 500, i és el segon màxim golejador, només per darrere de l'històric Manel Cros.  

Ídol dels Eskapulats, el grup d'animació de l'Europa, el capità mai va arribar a imaginar-se que podria establir una marca tan gran. "Era molt difícil pensar-ho", assegura. "No es veu en aquestes categories i per a mi és un orgull ser qui representa l'Europa com a capità. Ho porto amb molta felicitat de poder haver tingut tota aquesta trajectòria aquí", afegeix. 

Una família amb cor eskapulat

La família Cano respira Europa per tot arreu. Els tres germans, Àlex, Jordi y Carlos, han passat pel primer equip. "Per a nosaltres és el club més especial", afirma. 

Àlex, que ha estat pare recentment de la seva segona filla, també té el seu fill gran jugant a l'escola del club. 

¿I la filla petita? "Si li agrada el futbol, per què no? Al final es passa allà gairebé tots els diumenges, així que té bastants possibilitats", bromeja sobre l'eventualitat que l'acabada de néixer també vesteixi la samarreta europeista. 

Amor etern al club

El que té clar Àlex Cano és que no vol moure's de l'Europa. Convertit en un dels emblemes del club, el jugador fa anys que ha promès amor etern a l'entitat i els colors eskapulats. 

El central, al qual mai li han faltat ofertes d'altres clubs, mai ha volgut escoltar ofertes per canviar d'aires. "Sempre et van arribant propostes de categoria superior, però vols pujar amb l'Europa", assegura Cano. 

"Vaig decidir que m'havia d'arribar una proposta que fos completament irrebutjable per canviar el club per un altre, per molt de diners que fos. Gràcies a aguantar i confiar en el projecte, em va arribar l'hora de gaudir", afegeix. 

Creciment de l'Europa

Amb 37 anys, Cano ha estat testimoni de la transformació del club, des dels seus humils dies a Tercera fins a l'ascens recent a Primera Federació, on viu els seus millors moments de la seva història, on ha passat dels 750 socis el 2023 a prop de 2.600 aquest 2025. 

“Quan jo vaig arribar, un bon dia eren 1.000 persones a les grades. Ara la mitjana són 2.000 i en partits grans arribem a 4.000. Si l'estadi tingués 10.000 places, el faríem igual”, assegura.

El grup d'animació dels Eskapulats ha estat clau: “Rejuvenitza la massa social, ha portat un ambient especial. Qualsevol persona que ve un diumenge al Nou Sardenya queda meravellada”.

Retirada a l'Europa

Per això Cano seguirà vestint la samarreta amb l'escàpula blava tradicional. “Sempre he dit que em retiraré a l'Europa. Sempre que ells vulguin, jo estaré allà", assegura. Ara club i jugador estan treballant per allargar la seva vinculació, com a mínim, un any més. 

"Hi ha Cano per estona", confirma el central català, que se sent en el millor moment de la seva carrera esportiva. "Em sento molt bé. Aquesta temporada i la passada que han estat les millors de la meva vida com de futbolista. Considero que estic en el meu millor moment. L'edat és un número, s'està demostrant en el meu cas". 

L'ascens recent portarà entrenaments al matí i un major grau de professionalització, alguna cosa que haurà de compatibilitzar amb la seva feina com a comptable en un hospital. “És una situació nova, estem valorant com es pot compatibilitzar tot perquè el futbol ha donat un pas més. Però l'objectiu és seguir treballant i jugant.”

Una oferta "impossible" del Sant Andreu

Una de les ofertes que va rebre va ser la de l'etern rival de la ciutat, la UE Sant Andreu amb qui ha forjat una rivalitat ja històrica, especialment amb els Desperdicis, que han convertit les seves últimes visites al Narcís Sala en un ambient hostil per al defensor. 

El 2014 va rebre la trucada de llavors presidenta del club quadribarrat, Dinora Santana, exdona i representant de Dani Alves. Amb l'Europa a Tercera Divisió i els santandreuans a Segona B, Cano no va dubtar a rebutjar la proposta i seguir a les files dels de Gràcia. 

"Van voler fer la de Figo i portar-me cap allà, però per a mi era molt difícil aquell canvi. Vaig decidir seguir fent la meva trajectòria a l'Europa. Era impossible aquell canvi cap a l'altre equip rival", argumenta. 

El debut a Primera RFEF

La nova categoria ofereix un autèntic repte per als de Gràcia. El club jugarà a Primera RFEF, la tercera divisió del futbol espanyol. 

Lluny de les glorioses tres primeres temporades com a membre fundador de la primera divisió espanyola, l'Europa no trepitjava una categoria tan alta des de la temporada 1994-95, quan va competir en la ja extinta Segona B, equivalent a la mateixa categoria abans de la reestructuració de la competició. 

Pel camí, ha passat per un etern periple per la Tercera Divisió, amb play-offs d'ascens perduts inclosos, i fins i tot per les categories del futbol regional català. 

“Sabem que partirem des de l'últim pressupost, que lluitarem contra clubs professionals, però confiem en les nostres possibilitats. L'objectiu és la permanència”, assegura Cano.

Una de les claus d'aquesta temporada ha estat el seu entrenador, l'exjugador del Girona Aday Benítez, que recentment ha renovat amb el club de Gràcia per seguir fent camí junts.

Amb la continuïtat de l'entrenador, Cano creu que l'equip està preparat per somiar. “Era clau mantenir al mestre. Ens ha tret el millor aquesta temporada i ens ajudarà a assentar-nos a la nova categoria”

Seguir al Nou Sardenya

Un dels punts clau per al capità és seguir jugant al Nou Sardenya, malgrat els requisits de gespa natural que imposa la normativa federativa de la competició. 

El club ja s'ha mogut a Madrid, amb converses amb la RFEF, perquè se li concedeixi un permís per tota la temporada per poder disputar els partits a l'estadi de la Vila de Gràcia.  

“És clau que no ens treguin de casa nostra”, assegura Cano. “No té sentit. Si a la Champions o Europa League es pot jugar en gespa artificial, no entenem que aquí no es pugui”, defensa el capità eskapulat. 

L'ajut de l'afició ha estat fonamental per a l'equip, que ha convertit el Nou Sardenya en un autèntic fortí, amb un sol partit perdut en les dues últimes temporades. 

“Es