Dani, veí de Gràcia: "El turisme ha buidat el barri, és insostenible continuar vivint aquí"
Les Festes de Gràcia posen en el focus l'impacte dels turistes a la zona: de festa popular a 'macroesdeveniment' que cada any atreu a milers de visitants
Et pot interessar: Cal Neguit, la fruiteria centenària que resisteix a La Boqueria: “El turista no és el nostre target”
Noticias relacionadas
L'escena es repeteix cada nit de la tercera setmana d'agost: s'obre la boca de l'estació de Fontana i una onada de gent envaeix el primer carrer engalanat, la Travessia de Sant Antoni.
“Cada vegada que arriba un metro, veiem perfectament com entra una marea de gent al carrer”, descriu Dani, membre de l'Associació de la via en conversa amb Metròpoli.
Unes festes amb milions de persones
Això és perquè, els carrers de Gràcia no només narren històries a través de la seva arquitectura o els seus noms, sinó també a través d'una tradició festiva que ha crescut fins a convertir-se en un fenomen cultural global.
Les Festes de Gràcia, nascudes del teixit veïnal i l'esperit col·laboratiu del barri, han passat de ser celebracions populars a esdeveniments multitudinaris que cada any atrauen milers de visitants.
En els dos últims anys es calcula que més d'1,5 milions de persones han passat per les festes. “Nosaltres no tenim dades exactes, però estic segur que entre el 40% i el 50% és gent esporàdica. Els han venut que aquí es pot beure i passar-s'ho bé al carrer, sense entendre què hi ha al darrere de tot l'any”, lamenta.
Del barri i per al barri
Travessia de Sant Antoni no és un carrer “històric” de la Festa Major. “No ens arrelem en pares, avis i nets. Vam néixer el 2014 de la mà de sis veïnes vingudes d'altres barris”, recorda.
El projecte va arrelar perquè oferia xarxa, acollida, comunitat. Però la gentrificació i el turisme han anat buidant el barri de qui el sostenen: “Molta gent dels primers anys de l'associació no ha pogut continuar. S'ha hagut d'anar del barri, és insostenible continuar vivint a Gràcia”.
L'èxit també té una altra cara: “Hem arribat a uns estàndards de qualitat brutals: set dies de concerts, set dies de barra i decorats que són autèntiques filigranes fetes amb voluntariat. Això atrau masses. I aquí neix la lluita interna: quina festa volem i què estem venent perquè vingui tanta gent”.
Autoregular-se per sobreviure
Tal com comenta Dani, La Fundació Festa Major de Gràcia fa anys que busca fórmules per revertir aquesta situació. “És un problema endèmic i cada carrer té la seva casuística”, admet el jove.
A Travessia, l'intent de preservar la identitat implica cuidar la programació, moure concerts lluny dels divendres, dissabtes i diumenges, o crear una nit tranquil·la --nit tranquil·la--.
També per limitar accessos puntualment: “No volem convertir-nos en casetes on si no ets soci no entres, però hi ha moments en què l'única manera de gaudir de la nostra festa és reservar-nos un espai”.
"De vegades, morim d'èxit"
El poder de convocatòria de les Festes de Gràcia no només resideix en els seus espectaculars decorats o en la seva programació cultural, sinó també en la capacitat de cada carrer per mobilitzar la seva comunitat i generar expectació a través de les xarxes socials.
“Som un carrer amb 3.500 seguidors a xarxes, format per gent de 25 a 40 anys, que crida a gent de 25 a 40 anys. De vegades morim d'èxit, fins i tot quan volem fer alguna cosa petita”.
En un context en què la visibilitat és clau, moltes associacions s'han convertit, gairebé sense voler-ho, en autèntics pols d'atracció.
Però aquesta influència comporta una càrrega: com més gran és l'abast, més difícil resulta controlar el tipus de públic que s'atrau i l'impacte que això té en l'experiència festiva.
“Quan exigim molt cap a fora, ens oblidem que nosaltres mateixos també propiciem aquesta forma de consum de la festa i d'alguna manera, atraiem els turistes”, reconeix Dani.
Relleu generacional en perill
Més enllà de la massificació, el turisme posa en perill alguna cosa menys visible però fonamental: el sentiment de pertinença.
Les festes van néixer de l'arrelament veïnal i d'una manera d'entendre allò col·lectiu que es transmet de generació en generació.
No obstant això, quan el barri es transforma i els acabats d'arribar no comparteixen aquest vincle ni coneixen el teixit associatiu que sosté la festa, el relleu generacional es torna incert.
“La por no és que no hi hagi relleu, sinó que no sigui possible perquè qui viu al barri ja no entén el que és un procés associatiu com aquest”, relata el soci de l'associació.
Avui Travessia suma gairebé 200 socis —“actius serem al voltant de 100”—, amb moltes entrades i sortides: “Aquí hi ha dos perfils: el que busca passar-s'ho bé i el que troba nucli, família, parella…. Aquesta diferència, subtil, defineix qui es queda”, afirma.
“Per a nosaltres, la festa acaba el 14”
La data que els barcelonins i turistes tenen marcada al calendari és diferent de la que tenen els membres d'aquesta associació que porten mesos dedicats a la festivitat.
“Per a nosaltres la Festa de Gràcia acaba el 14. El 15 comença per a la resta”. El dia 14 el local s'obre a les 10:00 i no es tanca fins a la traca del 15 a les 8:00 hores.
“Són 24 hores sense dormir. Veus reflectit un any sencer: nervis, col·laboració, comunitat. Quan llencem la traca, el carrer està buit, tot net, tot muntat. Aleshores respirem. I després, sense dormir, sortim a felicitar les altres calles. És el moment de més unió, de més barri”, relata Dani visiblement emocionat.
El jove fa 11 anys que és part d'aquesta comunitat i ell ho té clar: “Aquí tothom és benvingut segons la seva llibertat i les seves ganes. I potser per això encara resistim, buscant aquest punt d'equilibri que permeti que la festa continuï sent del barri, encara que mig món la vulgui viure com pròpia”.
