Els mercats municipals de l'àrea metropolitana de Barcelona travessen un moment crític. Apenas tres de cada deu veïns de la província afirmen comprar productes frescos en aquests equipaments, que tradicionalment han estat el cor del comerç de proximitat.
Així ho revela un informe de la Diputació de Barcelona (DIBA), que posa xifres al progressiu desplaçament d'aquests espais en les preferències dels consumidors.
Segons l'estudi, basat en 7.307 entrevistes realitzades entre abril i maig del 2024, els supermercats concentren el 48,9% de les compres d'aliments frescos, seguits per les botigues de barri amb un 38,4%.
Els mercats municipals, en canvi, apenes captiven al 32% dels compradors en aquest segment, que fins fa poc era el seu principal bastió.
L'informe no només constata un canvi d'hàbits, sinó que planteja un desafiament colossal per a les polítiques locals de comerç: els mercats són ja la tercera opció en la categoria on històricament regnaven.
El mercat de Sant Antoni després del seu reobertura
En altres apartats del consum alimentari, la seva presència és fins i tot marginal, quedant fora del trio de preferència que encapçalen supermercats, botigues tradicionals i hipermercats.
En l'àmbit de barri, la seva quota es redueix encara més, amb un modest 4,3% d'usuaris que els trien com a punt de compra habitual.
Les 'fugues' comercials també afecten, però deixen marge
Un dels conceptes clau de l'informe és el de les 'fugues comercials': la decisió dels consumidors de desplaçar-se fora del seu municipi per fer determinades compres, especialment en sectors com la moda o l'.
En el cas de l', també es registren aquestes fugues, tot i que els mercats aconsegueixen mantenir una certa rellevància.
El 21,1% dels consumidors que surten del seu localitat per a adquirir aliments frescos trien de fer-ho en un mercat municipal, una proporció només lleugerament inferior a la de qui opten per botigues de barri (22,4%) i notablement menor que la de qui escullen supermercats (47,6%).
En termes de proximitat, el 33,9% dels usuaris de mercats realitzen les seves compres dins del seu prop barri, mentre que un 25,3% ho fa en altres zones del municipi i un altre 21,1% acudeix a mercats .
Un termòmetre del comerç local
Més enllà dels dades puntuals, la salut dels mercats municipals funciona com un reflex de l'estat del comerç local en general.
Per això, molts porten anys impulsant , conscients que el model de ha canviat el mapa comercial urbà.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial