El 'camí de la droga' de Brians: així entren els estupefaents a la presó barcelonina
Els funcionaris utilitzen diversos mètodes per interceptar el trànsit de substàncies prohibides que "alteren el dia a dia al centre"
Brutor, pugons i entrepans amb sang: Sindicats denuncien insalubritat en diverses presons de Barcelona
El consum i trànsit de drogues suposa un greu problema per al normal funcionament del dia a dia de les presons a Catalunya. Centres com Brians 1 i 2, a Barcelona, veuen alterat sovint per tots els problemes derivats del consum d'estupefaents.
Així ho han explicat sindicats, plataformes i funcionaris de presons a aquest digital, que destaquen que és habitual lluitar amb casos de sobredosi entre els interns.
Més enllà de les intoxicacions, el trànsit de consum d'estupefaents és un gran obstacle per a aquells interns que s'acullen als programes de rehabilitació i intenten desintoxicar-se en una presó en què, segons dades de la Generalitat, el 40% presenta problemes d'addicció.
Per aquest motiu, sindicats com CSIF han posat el crit al cel quan la direcció de Brians 2 ha autoritzat la distribució de paper d'alumini sense plom per a alguns interns sota autorització del Centre d'Atenció i Seguiment (CAS).
Tràfic
Una part important del funcionariat i els seus representants, d'altra banda, aposten per una línia més dura a l'hora de combatre la droga. I és que "una presó no deixa de ser un reflex de la societat".
Per això, el tràfic i l'accés a estupefaents impedeix la rehabilitació, genera noves addiccions i és una causa habitual de situacions d'extorsió.
El conseller Ramon Espadaler durant la seva visita a Brians 1
"El camell genera un cercle viciós que afecta a tot el seu entorn. Dificulta la rehabilitació i impacta en les famílies. La droga és molt més de cara a les presons, per la qual cosa hi ha interns que es poden endeutar, deute que recau sobre les famílies per evitar danys als interns", detalla el sindicat.
Però, com entra la droga en centres vigilats? Des de la plataforma Marea Blava i el sindicat expliquen que hi ha localitzades diverses rutes d'entrada:
Rutes d'accés
En primer lloc, de la mateixa manera que amb els telèfons mòbils, els vis-a-vis són una forma recurrent d'introduir substàncies de contraban. També és habitual colar substàncies després de la tornada de permisos.
"Els familiars únicament passen per l'arc detector de metalls, que a més de no detectar les substàncies prohibides, difícilment detecten telèfons mòbils si aquests són introduïts en cavitats corporals", detalla Marea Blava.
Exterior de la presó de Brians 1, a Sant Esteve Sesrovires Barcelona
S'afegeixen a aquestes formes els paquets d'entrada. Les famílies poden enviar paquets amb roba cada mes. A vegades, a causa de la falta de personal, la quantitat de paquets dipositats i com bé amagada que pot estar la droga, aconsegueixen colar aquestes substàncies.
Finalment, s'ha detectat, en menor mesura "però de manera innegable", que hi ha substàncies que s'introdueixen per la via de voluntaris, treballadors externs i funcionaris corruptes de les presons. Si bé coincideixen totes les fonts consultades en assenyalar que són casos minories, expliquen que és la que més mal fa al bon fer dels professionals dels centres.
Com es combat
La primera i gran línia de defensa són els funcionaris i treballadors de les presons. Es realitzen regularment registres als interns i inspeccions a les cel·les i, de trobar substàncies, se n'apropien. També s'inspecciona la paqueteria que arriba als centres.
De forma excepcional, aquests registres es poden fer als familiars abans dels encontres. De forma encara més excepcional, poden arribar a passar controls radiològics que detecten si les persones porten introduït alguna cosa a les cavitats corporals.
Exterior de la presó de Brians 1 (Sant Esteve Sesrovires)
Aquesta última, però, requereix autorització dels serveis mèdics i no són gens habituals a causa dels possibles riscos que pot implicar pel risc a radiacions als interns.
"Aquí sol donar-se un problema, i és que aquestes proves s'autoritzen per qüestions mèdiques, però no per detectar droga introduïda i s'ignora que una bossa, d'esclatar a l'interior del cos d'una persona, pot posar en seriós risc la seva salut", lamenten.
Una font de conflictes
"En cas d'arribar als patis, suposa un risc per a la resta d'interns o seguretat de l'establiment", afegeixen, ja que, "l'entrada de substàncies o objectes prohibits són la principal font de conflictes a l'interior dels centres penitenciaris".
Centre penitenciari Brians 1 (Sant Esteve Sesrovires)
"Això es deu a l'alteració de les conductes dels interns que el consumeixen o als deutes que es contrauen entre ells a causa del preu que adquireix dins dels centres tant els objectes (principalment telèfons mòbils) com les substàncies prohibides --principalment haixix i encara menys heroïna així com en els últims anys també cocaïna, MDMA i TUSI entre altres--", conclou.
Fonts de la Generalitat afegeixen a la llista els programes de rehabilitació, desintoxicació i seguiment del consum monitorats pel CAS que tenen com a objectiu la reducció i l'eliminació de la drogodependència entre la població reclusa.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial