Aleix i Saray, els joves pizzers de Badalona que van començar en un "zulo" a La Salut: "Ens va faltar molt suport"
Els dos amics de la infància van obrir 'Pizzalona' en un petit obrador on ells mateixos repartien a domicili les pizzes: ara, compten amb un gran local a l'avinguda del Marquès de Sant Mori
Dos amics de la infantesa decideixen obrir un negoci. Una pizzeria. Tot i haver estudiat carreres totalment diferents al món hostaler. Amb tan sols 24 anys. I en ple barri de La Salut de Badalona.
Aleix i Saray no ho van tenir gens fàcil. Traductor ell, i educadora infantil ella, es van jugar tot a una carta: obrir 'Pizzalona', el negoci que s'ha convertit en el centre de les seves vides. Els joves expliquen a Metròpoli la seva experiència, de la qual canviarien coses després de quatre anys d'haver-se "gallejat", però de la qual no s'hi penedeixen.
Aleix i Saray, els propietaris de 'Pizzalona'
Sense cap mena de suport
Aquests veïns de tota la vida de Badalona van treure ells sols les castanyes del foc. Tots dos van treballar a hostaleria el temps just per pagar-se les carreres universitàries i adonar-se que no volien estar tota la vida al servei de ningú. "Amb un cap que tingués una setmana dolenta" o amb "idees que no podíem dur a terme perquè l'empresa no era nostra", expliquen en conversa amb aquest mitjà.
Així que un dia, "a la babalà", van donar el pas. Però els va dur temps. Molts. "Vam estar mesos i mesos informant-nos, assessorant-nos com podíem, passant hores davant de l'ordinador, visitant mil llocs webs...", recorden. El pitjor del procés, sens dubte, el nul suport. I ja no només de les administracions, sinó de la gent: "Et sents sol i desamparat, no hi ha suport moral", lamenten Aleix i Saray.
Interior de 'Pizzalona', a La Salut
Empendre, una odissea
Que emprendre a Espanya és una odissea és alguna cosa de què es parla molt. Però aquests joves ho van viure en primera persona. "Ningú ens feia cas. Endesa va trigar mesos a venir a activar-nos el forn trifàsic perquè necessitàvem més potència de llum. La companyia de telèfon també va trigar el seu en activar-nos la línia", exemplifiquen.
Una sèrie d'entrebancs que no els va impedir inaugurar el seu primer "covet", com ells mateixos el diuen. Un local que no arribava als 40 metres quadrats i on treballaven "amb tot junt": "En el mateix espai teníem el forn, les neveres, els congeladors... No teníem lloc ni per assecar els plats".
T-shirts de 'Pizzalona'
Només entregaven pizzes a domicili o a recollir allà mateix. De fet, tots dos feien les vegades de repartidors: "Venien el meu pare i el meu oncle amb el cotxe i anàvem tots a entregar les pizzes", diu Saray, entre riures.
Mudança de local
Varen ser quatre anys intensos. Van perdre algunes amistats pel camí perquè la seva vida va passar a ser el negoci --encara que qui no ho entén, no es pot considerar amic--. Els seus dies lliures tampoc coincideixen amb els dels seus amics. I els caps de setmana són els de més feina.
Tampoc la comunitat de veïns els ho va posar fàcil en aquell moment. "Es queixaven perquè l'edifici olia a pizza, deien". L'acollida en aquest sentit no va ser gens bona, però no van aconseguir de fer-los fora ni d'esfondrar-los. "També hem de dir que tenim clients molt bonics que ens han donat molt suport", diu Saray.
Gràcies a aquest esforç, van poder aconseguir aquest segon local a l'avinguda del Marquès de Sant Mori. Un espai que van haver de mantenir fent malabarismes: "Hem trigat més d'un any en obrir-lo. Alhora, no hem deixat de treballar en l'altre". Dos lloguers, el doble de gestions i el doble també, d'estrès.
Exterior de 'Pizzalona'
"Abraçades col·lectives"
Si hi ha algun moment d'aquells que se'ls hagi gravat a la retina és sens dubte el dels "abraçades col·lectives". Ho expliquen: "Hi havia dies en què treballàvem 16 hores o més. O dies en què tot anava malament, que es trencava alguna cosa o que rebíem moltes queixes".
Així que només els sortia plorar. I ho feien abraçats en grup, amb la resta de la plantilla que han pogut contractar després d'anys d'esforç.
Un suport, el que es donen entre ells, que els ha faltat tot aquest temps, tant en el pla econòmic com en el mental: "Ojalà no hagués de ser una lluita constant cada vegada que volem fer algun tràmit o innovar d'alguna manera", lamenta Aleix.
Les pizzes de temporada
Ara, el negoci va vent en popa. Només els falta una terrassa per amenitzar les nits d'estiu. Però, sens dubte, les pizzes causen furor. Elaborades artesanalment --amb la massa aconseguida a base de molta prova i error--, 'Pizzalona' destaca pels seus productes de gran qualitat. I també per la seva originalitat: "La gent ens pregunta per les pizzes de temporada. Hem tret de canelons, de calçots, de croquetes... Són tot un èxit", asseguren Aleix i Saray.
Cartells de 'Pizzalona'
Allò que més va viralitzar el seu restaurant, això sí, van ser les 'guaupizzes'. Ja en el seu dia, Saray va explicar a aquest mitjà que s'havien assessorat amb una nutricionista per elaborar-les "el més sanes possibles". I així són: la massa és integral, no porten formatge i compten amb quèfir, pollastre i vedella.
Un producte que segueix arreplegant: fa poc es va celebrar a 'Pizzalona' el primer aniversari gosser on els comensals van gaudir d'unes de les pizzes més saboroses i cuinades amb més esforç i afecte de tota Badalona.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
