Cada vegada són més els joves que decideixen deixar la seva ciutat per provar sort fora d'Espanya. En cerca d'independència, millors salaris o simplement una nova experiència vital, molts miren cap a destinacions llunyanes on començar de zero.
És el cas de Zaka, un enginyer de 26 anys del barri de Llefià, a Badalona, que va passar diversos mesos a Austràlia treballant, viatjant i replantejant-se el seu futur.
Un somni pendent: viure fora
“No vaig poder anar de Erasmus, i sempre vaig tenir aquest pessic de viure fora un temps”, explica Zaka en conversa amb Metròpoli.
Després de comparar opcions, Austràlia li va semblar la destí ideal: “Pel que contava la gent, per l'estil de vida... no és tant viure per treballar, sinó treballar una mica per viure. A més, està a prop de països que volia visitar i té molt bones vibes”, explica entre rialles.
Imatge de Zaka al costat dels seus amics en una platja d'Austràlia
Aquesta mentalitat oberta i relaxada dels australians va ser el que va acabar de convèncer-lo. No obstant això, el salt no va ser fàcil.
El cop de realitat
“Arribar allà va ser duríssim”, recorda. “Jo tenia una vida estable aquí: feina, casa, tot bé. I de sobte deixes tot això, arribes a l'altre costat del món, i veus que els diners baixen, que dorms amb més gent en un hostal, que estàs sol.”
La distància també pesava: “Amb el canvi horari, quan tu necessites parlar amb la teva família, ells estan dormint. Et sents molt lluny, i aquest suport que aquí dones per fet, allà no hi és”, admet.
Imatge d'una posta de sol a Austràlia
De totes maneres, l'. “Se m'o dóna inclús més pretèrit anglès, i a més hi ha molts espanyols per allà, així que per això no em va costar tant”, afegeix.
Burocràcia, adaptació i primers passos
Els primers dies a Austràlia van estar marcats pel caos. “Has de fer mil coses: obrir un compte bancari, aconseguir el número de la seguretat social, buscar pis, conèixer gent... tot això mentre treballes o intentes trobar feina. És estressant i solitari al principi”, relata.
Imatge d'un mapa d'Austràlia en arxiu
Poc a poc, però, va anar trobant el seu lloc. Primer com a repartidor d'Uber Eats i després en la construcció: “Són treballs durs, els que els locals no volen fer, però s'hi guanya molt bé. A Uber Eats podies treure fins a 300 dòlars al dia, i a la obra vaig arribar a guanyar gairebé 400 dòlars, treballant de set del matí a tres de la tarda, sense torns partits ni històries”.
Llibertat i esforç
La seva rutina es va anar equilibrant amb el temps. “Al principi només feia Uber Eats, i amb això em mantenia: menjar, lloguer i poc més. Després, quan vaig voler estalviar per viatjar pel sud-est asiàtic, també vaig començar a la obra. Era dur, però et donava marge per viure i gaudir”.
El que més valora de la seva experiència és la flexibilitat: “Allà pots decidir quan treballar. Si no vols anar un dia, ho avises i no passa res. I el mateix al revés: el cap et pot dir que no cal que vinguis. És un sistema més lliure, et dóna marge per organitzar-te la vida”.
Una vida més tranquil·la
Austràlia li va ensenyar un altre ritme vital. “Em va sorprendre el concepte de slow life. La gent viu més tranquil·la, fan molt esport, es lleven a l'alba per surfegar o entrenar. La seva vida gira entorn de la naturalesa i del benestar. Aquí a Espanya ens agradaria tenir aquests hàbits, però allà és el normal”, explica.
Zaka amb els seus amics en una ruta a Austràlia
No obstant això, aquesta calma té una cara més freda: “Són molt simpàtics, però les seves interaccions no van més enllà del superficial. Et pregunten com estàs, somriuen, però és difícil crear llaços profunds. Són més tancats, més per ells”, confessa.
Un país car, però equilibrat
Si alguna cosa li va xocar al principi van ser els preus. “El nivell de vida és més alt. Un Monster que aquí costa 1,60 allà val 4,5 dòlars. Menjar fora és caríssim: alguna cosa que aquí et costa uns 15 euros, allà pot arribar a 45 dòlars. Però clar, es compensa amb el que guanyes”, explica.
Aquesta compensació econòmica, afegida a la qualitat de vida, fa que encara avui es plantegi tornar. “Allà tens llibertat, salari dignes i un entorn que convida a viure millor. Però també estàs lluny de tot el teu. És una bàscula complicada”, reflexiona.
Entre l'aquí i l'allà
Tornat a Badalona, Zaka reconeix que la seva experiència a Austràlia li va canviar la forma de veure la vida. “Allà vaig aprendre que es pot viure més a poc a poc, gaudir de les coses petites i no estar tan obsessitat amb la feina. Però també vaig entendre el que em falta d'aquí: la proximitat de la gent, les converses de veritat”.
Ara, mentrestant decideix si tornar o quedar-se, té clar que el viscut va valer la pena. “Anar-te'n fora, t'ensenyar moltes coses. És dur, però et canvia. Aprens a valorar el que tens i el que et falta. No sé si tornaré, però sí sé que no em penediré de haver anat”.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial