Els okupes de l'antic quarter de Sabadell afronten el desallotjament: “Tornar al carrer és començar de zero”

Els okupes de l'antic quartel de la Guàrdia Civil de Sabadell s'enfronten a un desnonament imminent. Situat al costat de l'Hospital Parc Taulí, al nord de la ciutat, el conjunt d'edificis de maó ha passat de ser un símbol de l'abandonament a convertir-se en un refugi per unes quaranta persones que no tenen cap altra alternativa habitacional. 

A les façanes es barregen grafits i taques d'humitat, i a les finestres, abans tapades, assoleixen ara cortines improvisades amb llençols i rostres que observen els veïns que passen i s'aturen a mirar l'edifici. A dins, unes quaranta persones han tornat vida al que la ciutat havia oblidat.

Els passadissos dels edificis han passat d'escoltar el silenci de l'abandonament a omplir-se de veus. On abans només hi havia pols, enderrocs i finestres trencades, avui s'escolten passos i converses d'un grup de persones que ho han convertit en el seu nou llar. 

Vint-i-cinc anys després del seu tancament, el complex conegut com La Caserna ha tornat a tenir vida. On durant un quart de segle només hi va haver abandonament i pols, avui viuen unes quaranta persones sense llar, famílies amb nens o migrants arribats des de diferents punts del continent africà. Van arribar poc a poc, des de fa tres mesos, ocupant els antics pisos on antigament residien els agents i les seves famílies.

Un sostre

Són unes quaranta persones que, sense cap altra alternativa, han decidit ocupar els antics pisos del recinte conegut com La Caserna. Van arribar poc a poc, des de fa tres mesos i s'han anat sumant als diferents blocs. 

“Només demanem un sostre”, repeteixen una vegada i una altra els okupes, que han fet de les runes un refugi. Moha, de 19 anys, és un dels més joves. Va sortir d'un centre de menors fa uns mesos i des de llavors no ha tingut on anar. “No tinc cap lloc. Dormia al carrer. Aquí almenys tinc un matalàs i gent que em cuida”, diu.

Segons ha pogut comprovar Metròpoli, la majoria s'ha assentat en els dos blocs més allunyats de l'antic edifici policial. Allà, entre les antigues parets dels agents de la Guàrdia Civil, han creat alguna cosa semblant a una comunitat: s'organitzen torns de neteja, cuina compartida i "espais segurs" per als nens.

Molts d'ells dormien fins fa poc al carrer, a portalades o caixers. “Aquí almenys no ens roben ni ens plou a sobre”, diu un dels okupes. 

Tino, un dels ocupants i portaveu informal del grup, recorda com van trobar l'espai. “Aquí no podies entrar. Era tot enderrocs, xeringues i bosses de fems. Ho vam netejar tot nosaltres. Vam veure això tancat i ens vam resguardar, per sentir-nos segurs”, explica. “Al carrer passàvem por: et llencen ampolles i venen a robar-te. Aquí almenys podem dormir tranquils”, afegeix.

Un desallotjament a l'horitzó

L'Ajuntament de Sabadell ha ordenat el desallotjament immediat del recinte. Un informe tècnic municipal alerta del risc de col·lapse estructural i de la manca total d'habitabilitat: sense aigua corrent, sense electricitat, amb cobertes en mal estat i restes d'amiant en alguns patis.

L'ordre fixa el 27 d'octubre com a data límit per al desallotjament voluntari i preveu tapar el recinte després per evitar l'entrada de noves persones. Si els okupes no abandonen els edificis, el consistori ha alertat que iniciarà el procés judicial.

"Les hores comptades"

José es mostra resignat: “Tenim les hores comptades. És l'única alternativa que tenim. Només ens queda esperar". "Ens quedem al carrer", repeteix. "Ens diuen que ens n'anem i ja. Però d'aquí no em moc perquè no tinc res més”, reivindica.

“Al carrer és començar de zero de nou. A sobre ara que ve l'hivern. El carrer és molt dur. Has de dormir amb un ull obert i un altre tancat. No tens la tranquil·litat que tens aquí”, afegeix.

Un altre dels okupes apunta: “A Sabadell hi ha moltes cases tapiades. Podrien posar-les en lloguer social. No entenem per què prefereixen tenir-les buides”. 

Mentrestant, la Síndica de Greuges de Catalunya ha demanat a l'Ajuntament que suspengui qualsevol operatiu fins que hi hagi garanties socials, i exigeix una alternativa habitacional per a totes les persones afectades. “Ens diuen que no poden oferir res”, lamenta José. “L'esperança era mentre estigués aquella família amb menors. En anar-se'n, l'esperança s'ha anat amb ells”. 

Garantir la seguretat

El consistori insisteix que la prioritat és la seguretat davant el risc de derribament. No obstant això, denuncien els okupes, la imatge no coincideix del tot amb el diagnòstic, ja que asseguren que els blocs de vivendes on viuen les famílies mantenen una estructura ferma, "sense esquerdes visibles".

“El que està en runes és la part del quartel, no les nostres cases”, sosté José, un dels ocupants. “Allà no viu ningú, i s'han basat en això per dir que és perillós. Les portes estan soldades perquè no es pugui entrar. Però aquí, on estem nosaltres, no hi ha risc”, afegeix.

Convivència

La vida a La Caserna no està exempta de dificultats. No hi ha subministraments regulars i l'aigua es transporta amb garrafes. En una de les edificacions viu un grup d'homes d'origen marroquí, els últims en arribar, i a qui alguns okupes assenyalen per haver protagonitzat baralles que van requerir presència policial.

“Fa una setmana que es va posar l'Ajuntament arran d'una baralla d'aquest edifici”, explica Tino. “Nosaltres mateixos vam avisar la policia. Ells porten aquí 15 o 20 dies. Però la resta portem mesos i hem mantingut això net”, afegeix.

Com han explicat a Metròpoli, el problema ha sorgit arran de l'arribada d'aquest grup de persones que han okupat un dels blocs de pisos i que protagonitzen baralles entre ells, no amb la resta de persones del recinte, que viuen en la resta d'edificis.