El barri de Horta amaga dues cases centenàries que són "bessones": un tresor del modernisme a Barcelona
Dissenyades pel mestre d'obres Josep Masdeu per encàrrec del promotor Andreu Serra Bonvehí, totes dues construccions van ser concebudes com a peces independents
Noticias relacionadas
En ple cor del barri de Horta, entre edificis més recents i discrets, s'alce dos habitatges que semblen haver-se aturat en el temps.
Situades en els números 36 i 36B del carrer de Salses, aquestes cases bessones, construïdes el 1913, són un exemple extraordinari del modernisme català menys conegut però igualment valuós.
Dissenyades pel mestre d'obres Josep Masdeu per encàrrec del promotor Andreu Serra Bonvehí, totes dues construccions foren concebudes com a peces independents però amb un llenguatge arquitectònic comú que els atorga una clara unitat estètica.
Visualment inseparables, formen un duo harmònic que recorda a dues germanes siameses, compartint ànima i expressió arquitectònica.
El llenguatge del maó
Un dels aspectes més remarcables d'aquestes cases és la seva cuidada façana, en la qual es combinen el maó vist i l'arrebossat amb gran mestria. El contrast entre textures es veu enriquit per la presència de ceràmica verda col·locada en trencadís —tècnica típica del modernisme— que aporta dinamisme cromàtic i joc visual.
El verd també és protagonista en els mosaics ceràmics esmaltats que decoren diferents punts de la façana, elaborats amb peces irregulars d'un sol to. Sobre el fons blanc de l'revestiment, aquests detalls atorguen una elegància sobria que caracteritza el conjunt.
Però potser el detall més intrigant el trobem a la planta baixa: unes obertures circulars que remeten directament a l'.
Les Cases Homar a Horta
Inspirades en les tradicionals "Portes de la Lluna" de l'arquitectura xinesa i japonesa, aquests forats circulars evocan símbols de plenitud, fortuna i felicitat, molt en sintonia amb l'esperit decoratiu del modernisme europeu.
Aquest tipus de simbolisme també va tenir una presència destacada en moviments com la Secessió vienesa o el Art Nouveau belga.
Detalls que parlen un llenguatge floral i estructural
Altres elements decoratius reforcen el caràcter modernista dels habitatges, com els triglifs decorats amb roses Mackintosh —en clara al·lusió a l'obra del dissenyador escocès Charles Rennie Mackintosh— que ornamenten parts altes de la façana.
El conjunt culmina amb una capçalera rectangular buidada al centre i rematada per una cornisa dentada de maó vist, aportant un tancament elegant i robust que subratlla la verticalitat de l'edifici sense trencar l'harmonia general.
Últims vestigis d'un passat desaparegut
Aquestes dues cases formen part del llegat arquitectònic que va transformar Horta a principis del segle XX, quan moltes famílies burgueses barcelonines van buscar aquí un refugi més tranquil per les seves segones residències, lluny de l'enrenou del centre.
Com va assenyalar la col·laboradora de Metròpoli, Inma Santos, aquestes vivendes no només representen una mostra viva del modernisme barceloní, sinó que també són testimonis silenciosos d'una època daurada del barri.
De fet, al costat d'elles va existir una tercera propietat promoguda també per Andreu Serra en els números 30-34, coneguda com Can Salvà, que va ser demolida als anys 70.
Can Salvà destacava per la seva profusa decoració en ceràmica, mosaics i motius orgànics.
Petites meravelles que resisteixen
Era una construcció encara més espectacular que les cases que han sobreviscut, però l'especulació urbanística de l'època va acabar amb aquesta joia arquitectònica, substituïda per un anodi bloc d'habitatges.
Avui, les cases del carrer Salses són una raresa encisadora que ens recorda que el modernisme no es limita a les grans obres de l'Eixample.
De vegades, la història també s'amaga en petites meravelles que resisteixen el pas del temps des de la discreció d'un carrer tranquil.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
