Els antics 'verds' de Barcelona, a l'assalt institucional dels comuns de Colau
Alguns sectors temen una maniobra dels dirigents provinents d'ICV per controlar la política institucional dels comuns
Lluís Mijoler es despedeix d'El Prat: l'alcalde que va créixer a l'ombra de Tejedor en el major bastió comunista
Guerra soterrada. Tornen 'els verds', els ex ICV. El passat 20 de desembre, Lluís Mijoler anunciava que deixava l'alcaldia de El Prat de Llobregat per centrar la seva activitat política al Parlament de Catalunya. En les últimes autonòmiques, el polític havia concorregut a les eleccions com a número 2 de la candidatura dels comuns, que encapçalava Jessica Albiach.
Oficialment, Mijoler va deixar el càrrec d'alcalde per quedar-se amb el de diputat per les regles imposades pel partit: una mateixa persona no pot acaparar dos càrrecs institucionals, el que obliga a haver de triar.
Lluís Mijoler en una imatge d'arxiu
Però les teories s'han disparat dins dels comuns, on hi ha una guerra soterrada entre les diferents famílies per tenir més pes polític. “Els d'ICV maniobren a l'ombra des de fa temps i han aconseguit començar a dominar l'estructura del partit i a l'Ajuntament de Barcelona tenen un pes molt considerable, amb Janet Sanz al capdavant”, diu una font interna dels comuns a Metròpoli.
Sanz reforça el seu lideratge
Els antics verds porten mesos pugnant per prendre el control de Barcelona en Comú i de Catalunya en Comú. Fins ara, els comuns, sota el comandament d'Ada Colau, s'han mantingut forts, tot i haver de cedir parcel·les de poder i control.
La elecció dels càrrecs en l'estructura de Catalunya en Comú fa pocs mesos evidencia l'avanç dels antics ecosocialistes en detriment dels comuns que provenen dels moviments socials. En altres paraules, els vells comunistes no donen treva.
La regidora Janet Sanz, juntament amb Gemma Tarafa i Frederic Ximeno / EUROPA PRESS
A l'Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz manté el pols a la predilecta de Colau, Gemma Tarafa. Tot i que es pot dir que hi ha un empat tècnic entre ecosocialistes i comuns, Sanz s'ha cobrat una lleugera avantatge en els últims mesos.
Però després de la marxa del número 2 de la llista, Jordi Martí, com a secretari d'Estat de Cultura al novembre de 2023, Janet Sanz ha assumit el comandament del grup municipal en anar de tercera a la llista. Des d'alguns sectors del partit, es critica el seu presumpte afany de protagonisme, però com a cap dels comuns a l'ajuntament “és el paper que li toca i és la que més ha de donar la cara”.
La tenalla en el Parlament
Però la pugna interna va en augment. En alguns cercles dels comuns, l'elecció de Mijoler de dedicar-se a la política autonòmica exclusivament és vista com una operació política que va més enllà de la conjuntura del moment.
“El Prat és un Ajuntament on sempre ha governat ICV i allà tenia el lloc de treball garantit, per dir-ho d'alguna manera, de per vida. El que molts temen és que darrere la seva elecció hi hagi una operació política dels qui venen d'ICV per copar més segments de poder”, explica a Metròpoli una font interna dels comuns.
Aquests cercles creuen veure en la marxa de Mijoler un intent de fer tenalla amb David Cid (també provinent d'ICV) en el grup parlamentari i dominar la política autonòmica en detriment dels sectors més propensos a Colau.
El batlle de Barcelona, Jaume Collboni, juntament amb Janet Sanz, regidora dels comuns
La presidència del grup parlamentari és en mans de Jessica Albiach, que no s'ha significat per recolzar a una o altra família, però les seves afinitats l'acosten més a Ada Colau que als antics ecosocialistes. En alguns segments, s'arriba a afirmar que Mijoler és un submarí de Sanz que arriba per rebaixar la influència d'Albiach.
Caiguda en picat a El Prat
No obstant això, hi ha alguns sectors que són més pragmàtics i atribueixen la marxa de Mijoler a una qüestió personal: si bé és cert que el 2019 va obtenir més vots que el històric Lluís Tejedor al 2015, en els comicis de 2023 va patir un sever vot de càstig i va passar de 11 a 9 regidors. “Mai l'esquerra havia tret tants pocs regidors.
I la tendència és a la baixa, pel que la perspectiva d'un altre baixó pot haver influït en la seva decisió d'abandonar la política municipal i centrar-se al Parlament”, destaca una altra font interna del partit.
En altres paraules, la política municipal se li fa costeruda i és necessari renovar cares, equips i propostes.
Les fonts consultades atribueixen la baixada al fet que Podem es va despenjar de la coalició en l'últim moment “i l'esquerra va pagar a les urnes aquesta maniobra”. Però amb el prestigi encara intacte, ja que malgrat el vot de càstig va poder tornar a governar El Prat, Mijoler és un actiu dels comuns molt important en la política autonòmica o fins i tot en l'estatal, ja que el seu nom també podria engrossar les llistes de les eleccions generals.
els segments més propers a Colau, són embargo, veuen amb recel l'abandonament del consistori pratenc. “Els d'ICV s'estan preparant per tenir més pes”, adverteixen amb alarma.
El fet que Ada Colau s'hagi pres una temporada sabàtica a Itàlia dóna ales perquè els ecosocialistes es cresquin, segons aquests sectors.
Colau està en l'actualitat fora de focus, tot i que segueix en contacte permanent amb la cúpula des de la distància. Però les maniobres dels verds per fer-se un lloc en les estructures del partit i de les institucions son cada vegada més descarades.
*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir intel·ligència artificial
