Els comuns intenten copar els 'pressupostos participatius'.
Els de Colau volen més superilles, més carrils bici i es queixen que Collboni tomba enrere alguns dels seus projectes emblemàtics
Barcelona fixa per a 2026 l'inici de les obres definitives a la superilla de Sant Antoni
Quan es compleix el mig del mandat, els comuns preparen tota la seva maquinària per atacar per terra, mar i aire al seu principal rival, l'alcalde Jaume Collboni, convertit per la cúpula de Barcelona en Comú (BeC) en el seu arxienemic polític. L'aterratge d'Ada Colau com a presidenta executiva de la Fundació Sentit Comú, el think tank o laboratori d'idees del partit reforça aquesta estratègia. Però la tàctica quotidiana és l'arma millor que té la formació.
L'obertura dels anomenats ‘pressupostos participatius’, impulsats prioritariament per Ada Colau durant l'anterior mandat, és un dels punts clau dels comuns per incidir en les polítiques ciutadanes i mobilitzar el teixit social que controlen.
Crida als activistes
Les propostes per presentar projectes que puguin ser materialitzats per l'Ajuntament finalitzen aquesta setmana, per la qual cosa en els darrers dies la direcció de BeC va fer una crida als seus activistes per presentar propostes. I, evidentment, per votar-les en la consulta final que finalitza aquest dissabte.
No hi ha massa temps de preparació, però la maquinària dels comuns és poderosa i té sempre les màquines a punt: “Desbordem els pressupostos participatius. Del 12 al 17 de maig, les veïnes de Barcelona tenim l'oportunitat de decidir quina ciutat volem”, encoratjava la formació, a començaments de setmana, a la militància.
La carrer Consell de Cent
La intenció és posar en un embolic a l'alcalde, el socialista Jaume Collboni, a qui acusen directament d'haver-se venut als lobbies econòmics, d'haver desfet tot el que havia teixit Ada Colau i d'haver paralitzat l'Ajuntament.
237 projectes
Per al període de 2025 a 2027 s'han presentat diversos centenars de projectes, dels quals han passat a la fase final un total de 237. El muntant total que es destinarà serà de 30 milions d'euros, dels quals cada districte disposarà d'entre 2 (el de Les Corts) i 3,6 milions d'euros (Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, Nou Barris i Sant Martí). Els projectes es poden votar telemàticament fins aquest dissabte.
Normalment, els projectes sol·licitats fan referència a remodelacions o millores molt concretes, així com a rehabilitacions de determinats espais. Els comuns, no obstant això, volen imprimir la seva empremta a les propostes.
Desbordar l'alcalde
BeC ha donat ordre als seus col·lectius que es presentin temes relacionats amb els grans projectes pels quals va apostar Colau perquè siguin de nou protagonistes. “Votem per més superilles, millores en els patis i en els entorns de les escoles, més carrils bici, projectes i equipaments comunitaris… tot allò que els comuns impulsem i ara Collboni es vol carregar”, és l'alerta de la cúpula. Per això, cridaven a “desbordar a Collboni de participació ciutadana”.
Un vídeo enviat aquest dimecres, insistia en la estratègia. “Els pressupostos participatius són una eina de poder ciutadà. Des de Barcelona en Comú impulsem aquesta eina perquè creiem en la importància de la participació ciutadana en una ciutat on les veïnes podem decidir. Fem que la participació desborde a Collboni i al seu govern de despatx”.
Propostes inviables
En el vídeo es recullen projectes presentats en altres edicions, com el del primer parc infantil inclusiu o la petició d'una arquitecta amb mobilitat reduïda que demana millores per permetre una major autonomia a les persones que es troben en la seva situació.
En l'Ajuntament subratllen que l'objectiu dels pressupostos participatius és “prioritzar, definir i triar projectes d'inversió que interessin als veïns”.
Els comuns, no obstant això, volen que siguin els projectes que han portat tradicionalment als seus programes electorals. Les crítiques que es van fer durant l'època de Colau a aquests pressupostos és que molts eren obra d'entitats afins als comuns que presentaven propostes inviables i que s'atorgaven una legitimidad d'organitzacions cíviques que no tenien.
Els xamfrans de l'Eixample
Per això en ocasions alguns dels projectes presentats eren descartats, tot i haver estat votats (un total de 48.000 barcelonins van participar en les votacions de la anterior legislatura).
Superilla de Sant Antoni / AJ BCN
Entre aquests projectes figuraven la “pacificació” de gairebé tots els xamfrans del carrer Aragó, dels quals es pretenia desterrar la circulació i els vehicles. El tema es torna a plantejar en aquesta edició, però limitat al creuament dels carrers Mallorca amb Comte Borrell i amb un pressupost de 250.000 euros.
Una entitat molt vinculada
Els comuns es queixen que altres dues propostes han estat derrocades en la llista de projectes finals: la ‘pacificació’ del creuament d'Aragó amb Viladomat, i d'Aragó amb Urgell, també recolzades per l'organització Eixample Respira, molt vinculada als comuns, tant que el seu principal impulsor va ser el regidor de BeC Guille López.
També es demana, per exemple, la segregació d'un carril bici a la ronda Sant Antoni, entre el carrer Casanova i la plaça Universitat, o la continuació del carril bici a Ronda Sant Pere fins a la plaça Universitat passant per la plaça Catalunya i Ronda Universitat. En definitiva, volen pressionar l'equip de govern municipal amb les propostes base de l'estratègia de Colau.
*Aquest article ha estat traduït automàticament utilitzant intel·ligència artificial
