Els comuns demanen per a 2025 que l'Ajuntament reprengui els seus grans fracassos

L'home és l'únic animal que xoca dues vegades amb la mateixa pedra. Els comuns, també. Barcelona en Comú (BeC) va enviar als seus activistes el passat 1 de gener els seus 12 desitjos per l'any 2025 i, entre ells, es troben els grans fracassos i xocs que ja va patir Ada Colau mentre va estar al capdavant del consistori.

Si la justícia i la realitat són tossudes, els comuns no es queden curts i insisteixen a imposar normes obsoletes o directament il·legals. Cal no oblidar que quan Colau va accedir al consistori va anunciar que només acataria les lleis que li semblaven justes. Ara torna als seus curiosos principis.

La llista dels 12 desitjos per al 2025 és una mena de carta als Reis Mags però sense monarquia. El republicanisme de Colau i els seus queda fora de tot dubte.

Cal no oblidar que, després de ser elegida alcaldessa, una de les seves primeres mesures va ser retirar el bust del Rei del saló de plens; a més, mentre la líder va ser primera edil de Barcelona, va boicotar tots els actes de la Corona (és a dir, el protocol·lari  besamans), encara que finalment, quan no hi havia càmeres presents, acabés confraternitzant amb els Reis en els grans salons oficials.

Erosionar a Collboni

Els punts continguts a la llista de desitjos de Barcelona en Comú no van ser materialitzats durant les dues legislatures en què va governar Ada Colau, ja sigui perquè els projectes no van arribar a fructificar o perquè la justícia els va rebutjar.

Alguns desitjos entren dins de tota lògica, com el primer: “Regular els lloguers de temporada”. Aquest és un dels cavalls de batalla dels comuns i el tema principal amb què volen erosionar la imatge de l'actual alcalde, Jaume Collboni.

No és estrany que aquest sigui el primer dels punts. A penes dos dies abans d'enviar la comunicació dels desitjos als seus militants, BeC va enviar un scoop: “Collboni torna a suspendre i l'habitatge preocupa encara més”, referint-se al nou baròmetre municipal.

“La ciutadania va suspendre a l'alcalde Jaume Collboni per segona vegada des de l'inici de mandat. El malestar per la crisi de l'habitatge puja i es converteix en la primera preocupació de la gent, mentre al PSC tremola la mà quan cal regular el mercat immobiliari”, argumentava el partit en la seva breu i contundent elocució proselitista.

Desitjos discutibles 

El segon desig, en canvi, ja és més discutible: “Que continuï la rebaixa del transport públic”. Es tracta d'una cosa inusual, perquè va ser precisament Colau qui sempre es va oposar a la rebaixa del transport i quan això es va materialitzar va ser a causa de la pressió del seu soci PSC, que ara governa i que, en solitari, va allargar la rebaixa en el transport aquest any.

El 2023, l'alcaldessa es va negar a rebaixar la part que li tocava a determinades targetes, mentre que el Govern central va mantenir els seus descomptes, la qual cosa va permetre un alleujament per a la butxaca dels ciutadans gràcies a l'Executiu central.

Els seus canvis en aquest tema van ser constants: el 2020, en plena pandèmia, era partidària d'apujar els preus, mentre que el 2022, abans que l'Executiu central fes pública la seva oferta de rebaixar els bitllets, es va avançar i va proposar un retall del 50%, atribuint-se més tard el mèrit de la mesura.

Els desitjos dels comuns reuneixen els temes estrella que Ada Colau va intentar materialitzar des del consistori quan era alcaldessa. Hi són, per exemple, la intenció de “pressionar per guanyar més espai públic pels veïns”, “culminar l'ampliació del tramvia per la Diagonal”, “que Barcelona sigui la capital amb més inversió social de l'Estat”, “tancar dues terminals de creuers” o “fer créixer el parc d'habitatge públic a Barcelona”, un altre dels grans fracassos de les legislatures de Colau.

Alguns d'aquests temes li van produir maldecaps i fins i tot sentències judicials en contra, com les de les superilles i la pacificació de la Via Laietana, el cost de revertir-les es podria xifrar en moltes desenes de milions d'euros.

L'actual consistori negocia amb els col·lectius que no van ser escoltats per Colau i que la van portar als tribunals, per tal de no haver d'executar les sentències pel cop econòmic que suposaria per a les arques públiques del consistori.

Desitjos il·legals 

Però no es queden aquí els desitjos. Sorprenentment, entre ells es troba “la creació d'una funerària pública”, que ja va fracassar amb l'inefable Eloi Badia al capdavant.

De fet, la creació d'aquesta empresa municipal va ser rebutjada per tots els partits (excepte per BeC i per ERC, que es va abstenir) per dues vegades, l'última el 2019. Ara reneix una altra vegada la idea en forma de desig per al 2025.

També demana “que el dentista públic sigui, per fi, una realitat”. Aquest és un tema ja tancat per la justícia: el Tribunal Suprem va sentenciar el passat mes d'octubre que l'Ajuntament no té competències per desplegar un servei de salut com aquest, ja que és només potestat de la Generalitat.

Habitatge públic

Allunyada de les disposicions legals, BeC torna a la càrrega amb una figura il·legal. Els seus rivals sospiten que l'empaitament es deu a l'intent de culpar Jaume Collboni de la no implantació del dentista municipal a Barcelona, quan en realitat no es pot establir legalment aquesta figura.

També exigeix “aconseguir que el PSC no se suïcidi amb la mesura del 30% per garantir l'habitatge protegit”, és a dir, exigir a qualsevol constructor que destini el 30% dels pisos que construeixi a habitatge social.

Però el passat mes d'octubre, el Tribunal Constitucional també va declarar il·legal la part de la llei catalana d'obligar a oferir lloguer social.

Als comuns, la sentència els és igual i tornen a exigir la mesura anticonstitucional que va implantar Colau. Finalment, tornen a plantejar un tema aliè a Barcelona però que és un dels temes bandera de Colau: “Aturar de una vegada per totes el genocidi contra el poble palestí”. Un brindis a l'aire. Els temps canvien, però les arts continuen sent les mateixes.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant la intel·ligència artificial