Així serà el metro de Barcelona el 2050: gairebé 200 quilòmetres de xarxa
- El suburbà barceloní experimentarà profunds canvis en els pròxims anys, que li permetran tenir un total de 195,6 quilòmetres
- La versión en castellano aquí
El metro de Barcelona està en constant evolució. El suburbà barceloní, que està a punt de complir 100 anys, ha experimentat multitud d'ampliacions i ramificacions, fins a comptar amb les vuit línies i 165 estacions actuals.
Com es pot veure en el següent vídeo elaborat per Metro Liner, el 2050, el metro de Barcelona podria arribar a tenir un total de 195.6 quilòmetres, connectant ciutats com Sant Feliu, Esplugues o Sant Joan Despí. La línia més llarga del metro serà la L9, amb gairebé 50 quilòmetres: uniria l'Aeroport Terminal de Càrrega i La Ribera fins a Can Peixauet i Can Zam, a Santa Coloma de Gramenet.
Antecedents
Gran Metro, que data de 1921, no va ser la primera empresa en constituir-se per construir una línia de metro a Barcelona, però sí que va ser la primera a inaugurar i explotar el primer ferrocarril metropolità de la ciutat el 30 de desembre de 1924, amb un tram de 2.714 metres i quatre estacions, Lesseps, Diagonal, Aragó (l'actual passeig de Gràcia) i Catalunya. Posteriorment, s'obria al servei, el 1 de maig de 1925, l'estació de Fontana, i el 5 juliol del mateix any s'ampliava la línia fins a Liceu, al cor de La Rambla.
El projecte per dotar la ciutat de metro venia de molt abans de desembre de 1924. Se'l considerava el sistema de transport del futur per a les grans ciutats. Londres, Nova York i altres grans ciutats ja tenien metro, i la capital catalana també volia tenir-ne.
Primer moviment
El primer moviment va venir al 1907, de la mà dels enginyers Pau Müller i Octavio Zaragoza, quan van demanar una concessió de ferrocarril subterrani que havia d'unir la Ciutadella amb la Bonanova. L'Estat va aprovar el projecte al 1912, però no es va trobar finançament i va quedar aturat.
També al 1912, un altre enginyer, Fernando Reyes, va presentar un segon pla de metro que pretenia travessar Barcelona des de Sants fins a Sant Martí. Els diners van ser novament l'obstacle que va retardar el projecte.
Gran Metropolità de Barcelona, SA
No va ser fins després de la Primera Guerra Mundial quan bancs i empresaris van aprofitar els projectes del metro a Barcelona. Així, al març de 1921, el Banc Hispano Colonial, la companyia Tramvies de Barcelona, SA, Ferrocarrils de Catalunya i el consorci Arnús-Garí es van unir al Banc de Biscaia per constituir la societat Gran Metropolità de Barcelona, SA.
La nova empresa va modificar el projecte de Müller i Zaragoza. Dos ramals, un sota la Rambla i l'altra sota la Via Laietana, confluïen al passeig de Gràcia per pujar cap a Lesseps. Les obres van començar a finals d'aquell any i es van fer sota la direcció de l'enginyer Santiago Rubió i Tudurí. D'aquesta manera, el Gran Metro obria un capítol de la història de Barcelona, que ja és centenària.
Parada fantasma de Correos del metro de Barcelona
Ampliació
Al 1926, un parell d'anys més tard de l'entrada en servei d'aquesta línia I, el Gran Metro va posar en funcionament una altra branca, que es coneixeria inicialment com línia II i que connectava l'estació d'Aragó amb la de Jaume I. Poc després va ser ampliada fins a la part baixa de la Via Laietana, concretament fins a una parada que hi havia davant de l'actual edifici de Correus, avui fora de servei.
A més d'aquestes dues línies, la companyia comptava entre els seus projectes amb la construcció de tres línies més: una cap al nord (des de Lesseps fins a Sant Gervasi i Horta), una altra de circumval·lació (que sortia també des de Lesseps i havia d'arribar a l'estació de França, passant per Les Corts, Sants, Hostafrancs, el Poble-sec, La Rambla, l'avinguda de la Catedral i el parc de la Ciutadella) i una tercera (que anava de l'estació de França fins al Liceu). Totes elles connectades entre si.
Després de 40 anys d'activitat, la història d'aquesta empresa pionera concloïa amb l'etapa de municipalització dels transports públics iniciada a la dècada dels 50. Un procés que va finalitzar al 1961, quan la Societat Privada Municipal Ferrocarril Metropolità de Barcelona va absorbir la companyia del Gran Metropolità de Barcelona.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
