
De Verdún a Nova York: Sandor Martín colpeja fort per ser el campió del món
El boxejador de Nou Barris s'enfronta a la matinada de diumenge a Alberto Puello al Barclays Center de Brooklyn
Noticias relacionadas
De Verdún a Nova York. El viatge ha estat llarg. També, intens. Sandor Martín (31 anys) es proclamarà campió del món dels pesos superlleugers la matinada del dissabte al diumenge, si derrota al dominicà Alberto Puello al Barclays Center de Brooklyn.
De petit, Sandor passava hores i hores al gimnàs, entre les 12 cordes del quadrilàter i moltes peses, mentre els seus companys de classe jugaven a futbol i somiaven en ser Rivaldo o Zidane.
Al KO Verdún, el gimnàs del seu pare, Rafa Martín, veneraven Muhammad Ali, Joe Louis i Sugar Ray Robinson. També a boxejadors espanyols com José Legrà, Pedro Carrasco i Poli Díaz. I des de ben petit, Sandor va sentir mil vegades a Rafa defensant que la boxa no és un esport agressiu.

Cartell de la lluita en la qual Sandor lluitarà pel títol mundial
Els pares de Sandor
“La boxa ha salvat a moltes persones de les drogues, el beure i la marginalitat. Implica constància i molt sacrifici”, sentència Sandor, boxejador i també professor de nens que practiquen boxa en ple apogeu dels esports de contacte.
Sandor és sinònim de boxa. Rafa fou campió ibèric en els anys 80, muntà el seu propi gimnàs i organitzà moltes vetlles per donar una oportunitat als joves que somiaven en ser professionals. També creà la seva pròpia marca de roba, Ray Sugar, i la seva dona, Inma Clemente, regenta una botiga d'esports de contacte, també a Nou Barris.
Les primeres lluites a França
A l'estiu de 2004, amb només 10 anys, Sandor era un nen tranquil. Parlava poc, però ja deia alguna perla i s'hi fixava en tot el que passava al vell gimnàs del KO Verdún. Aleshores, les estrelles eren Daniel Gómez, alias Jordan, i Loli Muñoz, una de les millors boxejadores espanyoles de tots els temps. Ell era un criptolegant, però presumia ja d'haver competit a França amb quatre anys –a Espanya no podia—i escoltava tot el que deia el seu pare.
El periodista que visitava per primera vegada el KO Verdún sabia que no era bona idea provocar a Rafa. Als 10 minuts també era conscient que Rafa era una enciclopèdia de la boxa. Sabia més que ningú del ring i del carrer, perquè a Verdún la vida podia ser dura i ximpleries, les justes.

Sandor Martín entrenant al seu gimnàs Barcelona
Campió d'Espanya més jove
Feia dues dècades, la boxa estava en crisi. Eren temps de full-contact i Kickboxing, però Sandor sempre va voler lluitar. Tenia al millor mestre a casa i ningú és més metòdic i exigent que ell. Rafa sempre va tutoritzar la seva carrera esportiva, pas a pas, combat rere combat, al vell gimnàs del carrer Jaume Martí o a l'actual, situat al camp de la Montañesa, el club de futbol més popular de Nou Barris.
Sandor, boxejador professional des de 2011, es va convertir en el campió d'Espanya més jove de la història dels superlleugers dos anys després, després de guanyar al càntabre Daniel Resilla. Set anys més tard, el juliol de 2019, es proclamà campió d'Europa en derrotar entre el novè i el desè assalt a l'italià Andrea Scarpa, a Sant Andreu. Mesos després va vèncer al britànic Joe Hughes i, recentment, a Prosper, en un altre combat d'alta tensió.

El Gimnàs K.O. Verdún Barcelona
Les lluites més dures
“El combat més dur físicament fou el d'Hughes i, tàcticament, el de Prosper”, sosté Sandor, tres vegades campió d'Europa. Aspirant ara al tron mundial, el boxejador de Nou barris és molt tàctic i cerebral. Sap on, com i quan copar al rival.
Sandor fa molts mesos que prepara el combat de la seva vida. El passat cap de setmana es desplaçà amb Rafa i la seva mare, Inma, viatjà el dimecres. Els últims dies, molt intensos, va estar pendent del KO Verdún. També de Jimena, la nena de 21 mesos que ha canviat la vida del boxejador i de Naiara, la seva parella. “És més dur cuidar a una nena que pegar-se amb els millors del món”, bromeja Sandor. Jimena, com ell, també passa moltes hores al gimnàs amb els seus avis, amb Inma i amb Rafa, un bravucón al qual se li engrandeix el seu ja de per si immens cor, sempre fidel als seus.

Sandor Martín juntament amb la seva filla Naiara
El somni americà
Rafa (42-15-3) i Sandor volen fer-la grossa a Nova York. Fer història. El gran somni de triomfar als Estats Units està més a prop. El 2021 ja va tombar a Mickey García, però ara està en joc el Mundial. Darrere queden moltes hores d'entrenaments, de lluites i moltes batalletes. La gran batalla a Brooklyn, molt a prop d'on van néixer Woody Allen i Michael Jordan, a qui sempre va admirar el boxejador de Nou Barris pel seu esperit guanyador.
Sandor també és un gran aficionat al futbol. No és del Barça ni del Real Madrid. El seu equip és l'Athletic. Ja ha estat aplaudit i ovacionat a San Mamés, camp al qual espera tornar com a campió del món abans o després de menjar-se un bon xurrasco, la seva gran debilitat gastronòmica, a Bilbao.
El gran cinturó
L'altre club de Sandor és la Montañesa. La nit del dissabte serà llarga al cor de Nou Barris si guanya el seu esportista més famós, aquell noi tranquil que, com Ali, volia ser el més gran. Ell, menys fanfarró, però també molt ambiciós, també vol escriure la seva pròpia història amb lletres d'or i penjar-se el cinturó més preuat. El de campió del món.
*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir la intel·ligència artificial