A dos anys de les municipals la casa de Junts segueix sense baldejar. Segueixen sense tenir un candidat, que pugui fer front a un Collboni crescut. Les quinielas són variades perquè els qui poden ser se situen, amb ardor guerrer, els qui volen ser. Sustituir a Xavier Trias no és una tasca fàcil. 

L'únic que es coneix de Barcelona és l'actual cap de files: Jordi Martí, però Martí té difícil ocupar la pole position al 2027. Ha estat sempre la mà que bressolava la cuna al Govern municipal i a l'oposició, però el seu estir popular està entre zero i menys zero. No serveix pels interessos d'un partit que segueix pendent de donar satisfacció a les necessitats de Carles Puigdemont. 

En els últims dies, s'ha produït un cert enrenou amb la sortida d'un nom a la palestra: Artur Mas. Diuen que se l'estaria tantejant perquè té un perfil similar a Trias. Podria tenir estirament per si mateix i no és militant de Junts. Això pot ser un problema per a alguns i una oportunitat per a altres.

No obstant això l'escenari ha canviat. Al 2023, Junts es camuflà sota les faldilles de Trias per Barcelona. No sembla que al 2027 pogués funcionar un Mas per Barcelona perquè, senzillament, no és creïble.

Trias es va presentar com una aposta per la moderació, recuperant un perfil netament convergent i era l'altra cara de la moneda, l'antítesi de Ada Colau. Mas podria representar el vell gen convergent i de la moderació, però Colau no governa. Collboni és una altra cosa i podria competir en el terreny de la moderació i el bon govern sense desemmascarar-se. 

Caldent la banda hi ha Damià Calvet. Té experiència en política municipal però també és un gran desconegut amb escàs tiratge popular. En les quinielas apareix Jaume Giró. No té tiratge popular però sí una àmplia agenda en el món empresarial barceloní que va cultivar durant anys en la Fundació La Caixa.

Si algú l'acusés de no conèixer Barcelona, que no s'equivoqui, es la pot estudiar en poc temps perquè capacitat de treball no li falta. No li passarà el que a Elsa Artadi quan li preguntaren els colors de les línies de metro de Barcelona i contestà que no ho sabia perquè ella es movia en cotxe oficial. 

L'home més proper a Carles Puigdemont és Josep Rius. Vicepresident del partit i portaveu. Rius és un home amb el cap ben amoblat, però tinc els meus dubtes que li interessi excessivament la vida municipal. En contra, que tampoc és conegut.

En aquesta llista no podem oblidar-nos de Joaquim Forn. No era un mal candidat. Dic que era perquè sembla que ha declinat l'oferta. Tenia bons ingredients. És un home conegut, amb un perfil moderat i té coneixement de la ciutat. Però, ha declinat perquè la política deixa seqüeles. 

Hi ha un problema afegit. Com més es trigui més es redueixen les possibilitats de presentar una candidatura d'èxit, màxim quan Aliança Catalana està amenaçant els caladors junteros. De moment, cap enquesta els dóna entrada al consistori, però pot robar vots als de Puigdemont i deixar-los noquejats a la lona.

Els d'Orriols no cal que presentin algú conegut perquè la seva marca té poder. La de Junts necessita passar la ITV i sense candidat, els suggereixo que a més facin una posada a punt.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial