El passat dimecres, 3.000 veïns de L’Hospitalet i Esplugues es manifestaven pels carrers per reclamar més seguretat.
Una “manifestació històrica” de la qual va donar bona compte Sofia Díaz a Metròpoli Oberta. Sense banderes ni consignes polítiques. Estaven prohibides pels organitzadors, que tenien clar el seu objectiu: posar l'enfocament en la inseguretat i la sensació d'abandonament dels veïns i comerciants.
Les seves demandes eren tan clares com òbvies: més seguretat, un pla d'acció que resolgui la delinqüència, major protecció pels negocis i mesures que garanteixin la convivència. Sense oblidar salari just per la policia i respecte als seus drets.
"No deixem d'exigir el que és nostre" concludien els veïns en la lectura d'un manifest davant l'alcalde de L’Hospitalet, David Quirós, que va prendre bona nota del que se li ve a sobre.
El passat agost, la "influencer" Marina Pujol Merino encenia les xarxes amb un vídeo sota el títol: "running en els barris dolents de Barcelona”.
El barri dolent triat no era altre que La Florida, a L’Hospitalet, que la "influencer" descriu amb una barreja de comentaris racistes i classistes dignes de la millor alumna del moviment MAGA.
Dos fets aparentment sense connexió que comparteixen espai geogràfic i virtual -els veïns promotors de la manifestació es van organitzar a través de les xarxes socials-.
Quirós ho sap, per això va respondre tan puntualment a la "pija influencer" com als veïns en peu de guerra. Perquè amb el seu classisme, Pujol va aconseguir una repercussió a les xarxes que és un allau contra tot el construït per Hospitalet en els últims 40 anys.
Justament el que reclamaven els veïns que es van manifestar el dimecres, recuperar la seva ciutat. Carrers segurs i barris per la convivència. A la fi i al cap, la "influencer" és una anècdota; no ho són de cap de les maneres les patrulles veïnals. Aquelles que van començar a rondar els carrers de Bellvitge la passada primavera.
No es tracta de percepcions manipulades pels discursos extremistes. Les dades demostren que els delictes creixen a Hospitalet. Un 64% entre març del 2024 i febrer del 2025, segons va reconèixer la policia autonòmica en l'última Junta de Seguretat Local.
El director general dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, va explicar llavors que el municipi “no té un problema de crim organitzat”, sinó que, en general, es tracta de “petits delictes”. I de nou, la multireincidència. Els furts suposen gairebé la meitat dels delictes, als quals els Mossos han respost en els últims mesos amb un pla a escala metropolitana i especial incidència a L’Hospitalet i Badalona.
Un pla a totes llums insuficient, a judici del que es va veure el dimecres. Però l'alcalde, com el director dels Mossos, sap que la clau no està tant en la policia com en la Justícia.
Aquesta sensació d'impunitat per a uns, indefensió pels més, que és una de les millors maneres de socavar els fonaments d'una societat democràtica. Falten mossos, però gairebé tots els responsables polítics tenen clar que el problema no està en la policia, sinó en la incapacitat del sistema judicial per processar els detinguts, que es senten així immunes malgrat acumular detencions i antecedents policials.
Ho advertia l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, en el fòrum Barcelona, desperta! “Poc m'importa tenir 200 mossos més” (dit amb ironia i totes les salvaguardes, perquè l'alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, es va apressar ràpidament a quedar-se amb aquest suplement policial per a la seva ciutat) si el reforç no va acompanyat d'una reforma legal i judicial per afrontar la multireincidència.
Ho sap també l'alcalde de L’Hospitalet, que després de la manifestació veïnal va fer pública la missiva enviada recentment al ministre de Justícia, Félix Bolaños, perquè s'afronti aquesta qüestió.
“Em dirigeixo a vostè en qualitat d'alcalde de l’Hospitalet de Llobregat, una gran ciutat metropolitana que pateix de manera molt directa els efectes de la multireincidència delictiva i de l'absència d'ingrés a presó en casos de delictes reiterats”, advertia Quirós.
Amb exemples ben clarets, com els 32 identificats a les festes de Bellvitge, que acumulaven 287 antecedents. Xifres que pot repetir Albiol, basat en les actuacions de la policia local de Badalona, i gairebé qualsevol alcalde metropolità.
Estaria bé que el ministre Bolaños es centressi, per tant, a complir les promeses realitzades fa gairebé un any, quan va assegurar l'obertura de més jutjats a Barcelona. Potser no li donarà tants titulars com barallar-se amb el PP sobre el blindatge constitucional de l'avortament, però segur que els ciutadans ho trobaran més útil.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
