“Barcelona celebra amb entusiasme i bona convivència la Mercè”. Aquest és el titular de l'Ajuntament de Barcelona per a la conclusió de la seva festa major. El més destacable per al govern municipal és que no hi ha notícia. És a dir, que no hi ha hagut incidents. I no és per menys.
Els darrers anys acudir als concerts de la Mercè a l'Avinguda Maria Cristina s'havia convertit en un esport dalt de risc.
**Durant aquestes festes un milió de persones ha participat en l'ample ventall d'activitats ofertes per l'agenda de la festa. La gran majoria, repartits en els concerts de Montjuïc i la platja del Bogatell. Un escenari, el de Montjuïc, que l'Ajuntament socialista havia evitat fins ara vista l'experiència d'edicions anteriors.
Aquesta vegada, no obstant això, calia estrenar la recuperada Font Màgica de Montjuïc, i els concerts van tornar a l'Avinguda Maria Cristina, desafiant els precedents. Una història de terror per a policies locals i autonòmics que va començar el 2021, amb un públic recentment sortit de la pandèmia que va convertir Maria Cristina en un macro-botelló de 400.000 persones.
El balanç: 22 detinguts i desenes de ferits en l'entorn de la Plaça d'Espanya, molts d'ells per arma blanca. Amén dels destrossos als comerços de la zona que van deixar en evidència el dispositiu policial preparat pels anteriors equips de govern, a l'Ajuntament i la Generalitat.
Un any després es va ampliar el dispositiu policial. Es van evitar així els grans botellons, però no la violència. Un jove moria, per arma blanca, al costat de l'estació de metro de Plaça Espanya en el marc de les festes de la Mercè.
Jaume Collboni va arribar el 2023 al consistori amb el seu Pla Endreça sota el braç i la decisió d'evitar problemes. I va posar els mitjans per a això. 1.800 agents **Guardia Urbana, Mossos d'Esquadra, Protecció Civil i la Policia Portuària, **amén d'un equip de drones de suport per controlar la situació en tots els punts calents de la festa. **I el desplaçament dels concerts des de Montjuïc a l'entorn del Nou Camp. El balanç, tot i així, va ser de sis apunyalats.
D'aquí que el govern de Jaume Collboni es feliciti ara per l'apacible desenvolupament d'aquestes festes. Ni tan sols ha hagut polèmica amb el Piromusical. Els germans Muñoz, David i José, van prendre bona nota del succeït l'any passat a Rosalía. Baralla inhumana -i força ridícula- per no incloure cançons en català. Solucionat amb una mica de Serrat, un altre tant d'Albert Pla, i remat final en col·laboració amb The Tyets, per descomptat en català, perquè ningú s'ofengi.
Tampoc amb el prego de l'actriu Emma Vilarasau, que es va ajustar al previst, inclosa la denúncia de l'actuació del Govern israelià a Gaza. De fet, Gaza ha proporcionat gairebé l'única nota discordant de les festes, per les pancartes penjades a la façana de l'Ajuntament.
Una iniciativa fruit de l'acord de PSC, Junts, ERC i Comuns que servia per donar suport a la flota capitanejada per Ada Colau, en la qual també participen membres d'ERC i la CUP. Que va rebre puntual resposta del PP.
El seu líder, Daniel Sirera, recordava aquest dissabte que el missatge vulnera la necessària neutralitat de qualsevol edifici públic en un assumpte, el de la guerra a Gaza, que per molt que costi d'entendre a una part de l'arc polític no suscita la unanimitat que reflecteixen els mitjans de comunicació. Una polèmica, en tot cas, que s'inscriu en la millor tradició de la normalitat barcelonina.
Mentrestant el problema sigui una pancarta, anem bé.
*Aquest article ha estat traduït automàticament utilitzant la intel·ligència artificial
