Dos vehicles, un de la línia H12 i un altre de la D20, han estat equipats amb càmeres fotogràfiques d'alta resolució per comprovar la freqüència amb la qual es veu envait injustificadament el carril reservat al transport públic. El resultat és el previsible: ha registrat 2.500 infraccions en un mes. I això que només s'han controlat ¡dos línies! Barcelona disposa de 108.
En les xarxes socials no han faltat els addictes al consum de gasolina que han vist en la mesura afany recaudatòria. Res nou sota el sol. Però infringir les normes no és, de moment, obligatori.
El personal que es mou per Barcelona i la seva àrea metropolitana en transport públic hauria de merèixer un cert respecte. Quan un desaprensiu, per estalviar-se ell dos minuts, es para en un carril-bus fa diverses coses.
Primer obliga al conductor del transport públic a realitzar una maniobra de risc envaint el carril contigu i estorban també a altres conductors. Segon, fa perdre el temps a tots els qui viatgen en l'autobús. Tercer, dispara els costos del servei en reduir la velocitat dels autobusos. Si poguessin circular sense problemes caldrien menys vehicles i menys personal.
Quan es produeix una infracció, el primer responsable és el que es salta la norma, a banda que les dificultats que pateix per moure's o aparcar puguin explicar, que no justificar, el seu comportament.
La línia H12 creua Barcelona per la Gran Via. Probablement, les infraccions s'han produït més al lateral muntanya que al carril que circula pel centre.
Fa molts anys que l'Ajuntament de Barcelona sap que es tracta d'una zona problemàtica perquè, a diferència d'altres carrers de l'Eixample, careix de xamfrans per a càrrega i descàrrega.
Cert que aquests no resolen el problema perquè molts conductors es paren on els sembla, però no és menys cert que Barcelona no ha augmentat les zones de càrrega i descàrrega al ritme en què han crescut la distribució de mercaderies i les entregues a domicili.
La segona línia, la D20, discorre per dos carrers altament conflictius. Un és el Paral·lel multiús; l'altre l'eix Sants-Creu Coberta. Una continuïtat de comerços i negocis sense cap zona per a càrrega i descàrrega.
El consistori sostenia (ja en l'època de Joan Clos a l'alcaldia) que la solució era l'autoregulació. És a dir, no fer res. Es segueix aplicant la recepta. I així va: tots insatisfets, menys el consistori.
A l'hora mateixa que TMB assajava les videocàmeres en dos autobusos, l'Ajuntament de Barcelona optava per càmeres de reconeixement per regular les infraccions que es puguin cometre en la renovada Via Laietana.
Alguna cosa s'haurà de fer perquè, contra els pronòstics dels equips d'Ada Colau i companyia, el trànsit no disminueix a la ciutat. Al contrari. A més, tret de nit, ja no hi ha hores vall. Tot està ple gairebé sempre. Unes vegades més i altres menys, però ple.
Les estretors, com han vist els etòlegs en analitzar el comportament de les rates, disparen l'agressivitat. I la incivilitat. I les conductes incíviques són la primera causa dels problemes de trànsit,
El que està clar és que la solució serà global o no resoldrà res. Pacificar un carrer o diversos és estupend per als veïns, però l'únic que fa és desplaçar el problema.
Això sí, no comporta conseqüències imprevistes.
És el que ha passat al carrer de Pi i Maragall: pensada per a vianants, el pas d'autobusos i camions ha enfonsat el paviment projectat per a suportar menys pes. Una fortuna per corregir-ho.
Passa el mateix en altres carrers vianalitzats en els quals segueixen passant cotxes, furgonetes i camions perquè el consistori no fa que es respectin les restriccions.
Possiblement convé recordar-ho: els qui perden el temps a l'autobús són víctimes a mitges de la incivilitat i d'una mala planificació municipal. Víctimes condemnades cada dia a pagar una multa de minuts, bastants, perduts inútilment.
Per si algú no ho recorda: l'home només és temps. Se li pot acurtar aquest per un extrem o pel mig. I les dues coses són inacceptables.
*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir la intel·ligència artificial
