El mite de la moto

Hi ha una afirmació rarament contrastada segons la qual si les motos desapareguessin de Barcelona el trànsit rodat seria totalment impossible.

Com a compensació pel suposat benefici que aquests vehicles aporten a la ciutat, els seus usuaris reclamen drets que lesionen els d'altres ciutadans: aparcar a les voreres, circular per on vulguin i, alguns, atordir el personal amb el soroll dels seus motors.

I l'Ajuntament de Barcelona empassa.

L'últim anunci municipal ha estat la promesa de crear més graelles al costat dels semàfors, entre el pas de vianants i els cotxes, de manera que els motoristes s'acostin al creuament i surtin disparats quan canvia la llum del vermell al verd.
Sembla una cosa útil, però té un problema: amb això l'ajuntament convida els conductors de motocicletes a infringir les normes de trànsit.

I això ja no sembla tan bona idea ja que, si es pot infringir una, per què no totes les altres? Amb això un es converteix en jutge i aquests, ja se sap, gaudeixen de notable impunitat.

Les normes prohibeixen circular a menys d'una certa distància d'un altre vehicle. En resum: les motos no poden moure's zigzaguejant entre cotxes aturats que esperen el semàfor. Tampoc quan circulen. No per caprici sinó perquè és perillós.

Que aquesta distància no es respecta ho pot comprovar qualsevol en qualsevol moment del dia i a qualsevol carrer de la ciutat, incloses les rondes.

Les lleis es poden canviar i, si els tècnics municipals barcelonins creuen que aquesta distància de seguretat és inútil haurien d'instar el legislador a modificar la norma en comptes de suggerir als ciutadans que l'ignorin. Però potser convé revisar el que els aristotèlics anomenaven la premissa major, és a dir, la idea que les motos són la solució per al trànsit barceloní.

L'última enquesta de l'Institut Metropolità sobre la mobilitat en dies laborables registra que el percentatge de desplaçaments en moto o ciclomotor és del 3,87% sobre el total. Les dades corresponen a 2024.

Si s'exclouen els desplaçaments fets a peu i es tenen en compte només els fets en vehicle, el percentatge de trajectes en motos i ciclomotors ascendeix al 6,42%.

El percentatge puja molt si el còmput es fa només sobre moviments en cotxes i motos, però és un sofisma dir que tots els que circulen en moto, si la deixessin, es passarien al cotxe. Encara que només sigui com a hipòtesi, cal pensar que algun d'aquests motoristes es decidiria pel transport públic.

Però el consistori és amic de les motos. Així, entre les mesures per regular els accessos als partits del Barça s'inclouen 2.000 places per aparcar la moto. Tracte preferencial per al 2% dels 100.000 espectadors que hi poden acudir. Les motos són avui un problema a Barcelona, sobretot si es té en compte que, malgrat el baix percentatge de desplaçaments, suposen el 50% dels accidents mortals.

És possible que, malgrat les suggerències municipals, circular de manera temerària entre altres vehicles augmenti el risc d'accidentalitat?

Un altre problema (menor en comparació amb el que suposa una mort) és el soroll consentit que fan molts d'aquests vehicles. Això -més el que provoquen alguns autobusos i vehicles de neteja- fan que passejar per certs carrers resulti insuportable.

El consistori estimularà el canvi d'una moto de combustió per una altra elèctrica amb una subvenció directa. Ben fet, però el parc de motocicletes no és especialment antic: el 76% té menys de 10 anys i són de gasolina el 95% (el 97,8% en el cas dels ciclomotors).

Les elèctriques sumen avui un paupèrrim 4,6%. Un percentatge mínim en comparació amb altres ciutats, especialment les xineses, que han assumit més seriosament la lluita contra la contaminació causada pels gasos i el soroll.

I ja que ve Nadal: serà cosa de veure si els motoristes vestits de Pare Noel són de nou capaços de ridiculitzar els responsables del trànsit de Barcelona. Aquests tenen de la seva banda la llei i la raó, però els motoristes tenen a favor seu que els importa un nap contaminar i molestar. I van guanyant.