El perill del PSC de Collboni amb la seva relació amb els comuns

Vista l'experiència, les pressions d'uns i altres, les necessitats de cada partit, els socialistes tenen clar, --encara que a través de la retòrica mai no ho han amagat—que només podran governar Barcelona amb una certa tranquil·litat si arriben a un acord global amb els comuns i Esquerra.

L'aritmètica ofereix altres possibilitats i les permetrà, segur, en el futur immediat, però la situació política no deixa alternatives. El PSC o mira a la seva esquerra o no podrà governar, llevat que els astres deparin un canvi en l'orientació de Junts per Catalunya, i aquest partit es transformi en quelcom útil, un centredreta liberal que estigui al servei de la ciutat.

Si això es produeix, en paral·lel a un encaix similar al Parlament de Catalunya, tot canviaria completament. Però no sembla que ens encaminem cap a aquesta direcció. El que hi ha és una relació estranya i complicada entre els socialistes i els comuns, que pot ser perillosa per al conjunt de la ciutadania barcelonina.

En el fons, les dues forces polítiques no es suporten. Els comuns mantenen aquella esmena a la totalitat que sempre va deixar entreveure ICV, el retret a la ‘modernitat’ del PSC per transformar Barcelona amb criteris “neoliberals”. La ciutat posada al servei del mercat, una peça atractiva per a l'inversor internacional. Però ICV va buscar el seu nínxol electoral i va decidir col·laborar amb els socialistes dins del govern municipal.

Els comuns, en canvi, mantenen una pulsió pròpia de l'activisme, i volen estar-hi i tot el contrari. Volen governar, però se senten més a gust a les trinxeres i en la demagògia de carrer. Per això és perillós per al PSC, que ara es veurà en l'obligació de presentar una nova moció de confiança –seran dues, les permeses en un mandat municipal—per aprovar els pressupostos de 2026.

Collboni se sotmetrà a una qüestió de confiança després del 'no' dels comuns als pressupostos de Barcelona

El partit d'Ada Colau –potser es deixi estimar a l'últim minut i torni a ser candidata a l'alcaldia, encara que ara ho rebutja del tot—ha jugat fins a l'últim instant. L'equip de Collboni li ha comprat tota la mercaderia per apropar posicions. I ara els comuns han decidit abstenir-se. El PSC assenyala que mantindrà els compromisos adquirits, tot i que no tindrà el vot a favor.

I la qüestió és que això es veu com un gran avenç. S'entén que els comuns estan acceptant la realitat, i que, a poc a poc, obriran els ulls i entendran que no els queda altra que governar amb els socialistes i mantenir una posició raonable,

Tanmateix, no deixen de retreure al Govern de Collboni qualsevol actuació, sigui per polítiques concretes a la ciutat o per donar suport a iniciatives de mitjans de comunicació, com el fòrum Desperta Barcelona, que organitza Metrópoli Abierta i Crónica Global des de fa tres anys i que concita l'interès de tota la Barcelona econòmica, social i cultural.

L'obsessió malaltissa dels comuns amb Metrópoli i Crónica Global

A poc a poc, assenyalen des de l'Ajuntament que dirigeix Jaume Collboni. Per governar serà necessari un acord a tres bandes, un tripartit d'esquerres. Els socialistes s'agafen a les votacions. Si el 2024, els vots a favor del pressupost van ser quinze, els del PSC i ERC, amb 26 vots en contra, ara seran 15 a favor, per 17 vots en contra i 9 abstencions, les que corresponen als comuns.

Bé, es pot veure així. Però el que compta és com influeix aquesta aproximació als comuns en el conjunt de la ciutat. I el fet és que una mesura que ningú vol –excepte els comuns—segueix sense reformar-se perquè no hi ha majories: la del 30% d'habitatge protegit en totes les promocions immobiliàries.

Jaume Collboni: "La mesura del 30% en habitatge la poso en un calaix fins al proper mandat després del 'no' de Junts"

Jaume Collboni va assenyalar que deixava aquesta reforma “en un calaix”, en una entrevista amb Metrópoli, perquè no hi havia manera de pactar-la. Va posar la responsabilitat en Junts per Catalunya, però, al final, qui vol, de veritat, pactar aquesta mesura, i amb qui?

Caldrà esperar, però el tripartit d'esquerres s'aproxima.