Llums de Nadal d'autor
«No podríem buscar una mica d'espiritualitat, encara que sigui de pa sucat amb oli, en la il·luminació nadalenca, en comptes d'urgir el personal a repetir d'escudella, inflar-se de canelons i posar-se fi d'escumós?»
Després de la cuina d'autor, els còctels d'autor, les hamburgueses d'autor i qualsevol altra cosa d'autor, han arribat a Barcelona les llums de Nadal d'autor. Així les descriu l'ajuntament, tot i que la veritat és que els autors en qüestió han triat apostar pel segur i optar pel més ranci: frases de llum tan brillants i originals com “Més escudella”, “I demà, canelons” o “Qui porta el cava?”.
Mira que és fàcil il·luminar la ciutat amb estrelletes, barrets de Pare Noel i altres models tradicionals: la qüestió és que hi hagi llum i que la ciutadania s'animi, encara que no tingui ni un euro. Cal centrar-ho tot, i d'una manera tan barroera, en el comerç i el beure?
Posats a mantenir una certa coherència neo barroera, el que tocaria seria acompanyar l'enllumenat gastronòmic amb un pessebre de tota la vida davant de l'ajuntament, però aquest any no hi ha pessebre que valgui, i en el seu lloc, diu la municipalitat, s'ha il·luminat el seu propi edifici.
Fa temps que, a Barcelona, el pessebre està maleït. Durant el colauisme, es va optar pel pessebre progressista, ja que això del portal, el ruc i la vaca quedava antic i, probablement, heteropatriarcal. Vam haver de patir així tota una sèrie de girs conceptuals al concepte de pessebre, cadascun més lleig, que aconsellaven evitar la plaça de Sant Jaume durant aquestes dates tan assenyalades.
Per als comuns, el pessebre tradicional resultava massa catòlic, així que calia fer tot el possible perquè no resultés ofensiu als centenars de cultures que conviuen (o es suporten) a Barcelona. Afegint a l'engendre de cada any un toc “artístic” contemporani. Resultat: fins i tot els agnòstics recalcitrants preferíem els pessebres de tota la vida.
Sembla que, amb el PSC al capdavant de la ciutat, es continua mostrant una certa reticència a reconèixer que el Nadal als països catòlics és el que és i no cal donar-li més importància. El pessebre tradicional, doncs, no anuncia el retorn de la Santa Inquisició ni dóna ales a l'extrema dreta. Només és una convenció, un trasto, que ens recorda en quina època de l'any estem.
Ja sabem que gairebé ningú recorda el naixement de Jesús i que el Nadal només és una oportunitat per gastar sense mesura i posar-se com el Quico. És l'època en què tothom es transforma en la Paqui de Santos Cerdán i va al Corte Inglés a xerrar amb les dependentes.
Precisament per això, no podríem buscar una mica d'espiritualitat, encara que sigui de pa sucat amb oli, en la il·luminació nadalenca, en comptes d'urgir el personal a repetir d'escudella, inflar-se de canelons i posar-se fi d'escumós?
La posada al dia del pessebre tradicional s'ha revelat un fracàs espectacular, potser perquè no hi ha qui el posi al dia. Col·locar-ne un davant de l'ajuntament no és més que seguir una llarguíssima tradició que t'agradarà o no, però és la que és. Proposo, doncs, una celebració del Nadal el més rutinària possible, ja que tots els intents de renovar-lo o fer-lo més progressista i solidari han fracassat lamentablement.
He de reconèixer que, per situar davant de l'ajuntament algun dels mamotretos lletgíssims dels comuns, millor no posar-hi res. I si es tracta de fomentar el costat tripaire dels barcelonins (que no necessiten que ningú els recordi que s'atipin de canelons), no seria millor col·locar a l'enllumenat nadalenc publicitat (pagada a preu d'or, naturalment) de refrescos, licors i menges diverses?
Si més no, d'aquesta manera entraria una mica d'efectiu a les arques municipals, que mai no va malament.
