El perfil del delinqüent

Els Mossos d'Esquadra es proposen incloure en els seus balanços anuals algunes dades dels delinqüents, nacionalitat inclosa; faran com l'Ertzaintza. Una mesura que ha estat criticada per qui considera que és tant com regalar un triomf als racistes que vinculen inseguretat i emigrants.

És just el contrari. Perquè no n'hi ha prou amb negar les afirmacions que intenten aprofitar-se dels instints més elementals de la condició humana per vendre la seva mercaderia política; cal fer-ho amb dades.

Dades fora de la realitat

Fa uns dies sentia un dirigent del PP català dir que el 71% de les violacions a Espanya són comeses per estrangers. Em va sorprendre perquè, tot i que no tinc el gust, sempre havia considerat que no és un home dels que es deixen portar, sinó que té opinió pròpia i coratge quan cal.

Tots dos estàvem equivocats. L'any passat es van dictar 90 sentències condemnatòries contra adults per violació (agressió sexual amb penetració), i 41 dels culpables eren espanyols. El que vol dir que el 54,5% eren estrangers.

Les estadístiques de l'INE no distingeixen per nacionalitats, per la qual cosa en aquest percentatge també hi han de figurar els turistes o estudiants que durant la seva estada a Espanya van delinquir.

El fet que en el còmput del total de delictes contra la llibertat sexual —5.073 casos— el 34,5% fossin comesos per estrangers, tot i ser alarmant, torna a qüestionar la veracitat d'aquest tipus de declaracions.

El Pla Kanpai contra la delinqüència es va iniciar a principis d'any

Si, segons les dades de l'INE, el 19% dels habitants d'Espanya han nascut fora del país, caldrà concloure que la taxa d'aquest tipus de delictes està per sobre de la que correspondria a la població forana.

Això sense tenir en compte que en el total de la població resident hi ha més ancians i nens que entre els immigrants. És a dir, que la participació delictiva estrangera igualitària fins i tot seria una mica més alta del citat 19%, la qual cosa no deixa de ser preocupant.

Assumpte diferent és la delinqüència que més incideix en l'alarma i la sensació d'inseguretat dels ciutadans, com els robatoris violents, els furts i les okupacions, on la participació de ciutadans estrangers es dispara. El 65% dels detinguts pels Mossos d'Esquadra l'any passat tenien passaport. I entre ells abundaven els reincidents.

A més de reformar els jutjats per fer més efectiva l'administració de justícia, la policia ha posat en marxa operatius especials --l'anomenat Pla Kanpai-- per fer front al fenomen i agilitzar tant les detencions com el judici i l'expulsió si escau.

Reforç judicial a l'àrea metropolitana

La nacionalitat no hauria de ser una dada important a l'hora d'establir el perfil de la delinqüència, però en les circumstàncies que vivim sí que ho és. Ningú es pot escudar en un bonisme mal entès —“No donem aquesta dada seguint el codi ètic del Col·legi de Periodistes”, va dir fa uns dies algú de la conselleria d'Interior—, quan està en joc una cosa tan important i delicada.

Els països receptors d'emigració tenen enormes dificultats d'ajust de l'Estat del benestar. És el que provoca decisions com la que ha adoptat recentment la Unió Europea d'exportar el problema tot i que la seva economia no dóna l'abast amb la força de treball local.

No ens podem permetre que en paral·lel a aquestes tensions hi hagi partits i institucions que alimentin l'odi a l'estranger en base a falses acusacions amb les quals únicament persegueixen suport social i polític, no aportar solucions.

Efectivament, no parlar dels problemes en absolut els fa desaparèixer, però exagerar-los dificulta el debat i la solució.