Jaume Collboni comença un any complicat. Pressupostos prorrogats -menys mal que inclouen els 3.800 milions que es van incloure l'any passat-; govern en minoria sense previsió d'una entrada imminent de nous socis; i la ciutat amb un seguit d'obres en marxa que posen en quarantena la mobilitat i la convivència ciutadana. No serà un any fàcil si afegim problemes endèmics com l'habitatge o la seguretat.

Ja veurem com acaba la cosa però ja els dic que aviat no acabarà. Els més optimistes diuen que tindrem els números a primavera però això potser és massa optimista perquè tant ERC com els comuns volen arrogar-se la paternitat dels grans números.

No toca altra que esperar i tenir paciència. De moment, l'alcalde ha demostrat que té paciència i va a la seva. I alguna cosa ha aconseguit. Segons el baròmetre d'hivern, el 51,3% dels barcelonins pensa que la situació de la ciutat va a millor i un 26% que la ciutat ha millorat en l'últim any. En conclusió, pels barcelonins la ciutat ja no va a la deriva.

Un detall petit. El caos monumental amb la seguretat de la Cavalcada de Reis es va solucionar de forma brillant perquè no va haver-hi incidents, malgrat que l'empresa va fer mutis pel fòrum per eludir les seves responsabilitats laborals.

Podria haver-se generat un caos. I no va ser així perquè es va reaccionar de forma eficient.

I cal dir-ho. Els serveis de neteja van tenir una nota excel·lent. Van netejar el recorregut dels reis mags de forma ràpida i eficaç en poc temps. Semblava que per allà no havien passat milers de persones, s'havien llançat centenars de caramels i una ingent quantitat de confetis, papers i tot tipus de residus.

El dimarts al matí com diria aquell es podien menjar sopes pels carrers intransitables feia poques hores. O sigui, l'ajuntament va funcionar i bé. Als periodistes ens fa difícil reconèixer els èxits perquè és més lucratiu -informativament- el fracàs.

Al deure de la ciutat, el preu de l'habitatge segueix pujant i en tots els districtes. Sabem que per al consistori és una prioritat però es necessiten èxits en aquesta matèria. I amb urgència.

El tema de les obres és un punt i a part, però la reforma de les Rambles, Via Laietana, la Sagrera, l'estació de Sants, la cobertura de la Ronda de Dalt, la Línia 9 del metro, la construcció de mercats o la biblioteca del Parc de la Ciutadella, haurien d'anar tancant etapes.

Sense oblidar les obres del tramvia de la Diagonal. Són moltes, però no són les úniques i tenen la ciutat caps amunt avall, començant per la plaça d'Espanya. Les obres cal fer-les però no eternitzar-les.

Tenim un projecte de ciutat, un projecte de futur, però en mans d'un govern feble i una mica lligat de peus i mans.

Quatre anys així no és una realitat desitjable perquè la unió fa la força, i l'egoisme sempre és un llast. Les eleccions són el 2027 i les presses d'alguns per penjar-se medalles és una estratègia mediocre i amb resultats dubtosament positius pels interessats.

ERC i comuns estan massa encaparrats a tenir protagonisme. No dic que no sigui legítim però és contraproduent tot vegada que ni tan sols tenen candidat i, si m'apreten, una estratègia consolidada.

Els comuns van amb aires de grandesa i ERC fa dels deients el seu modus operandi. Mentre, la ciutat pot perdre un temps preuós. S'ha invertit la tendència. Del decreixement hem passat a l'esperança del "tot anirà a millor". No desaprofitem la força de Barcelona en qüestions de mitjà cabell. Collboni té paciència, però potser els barcelonins no.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial