Aquest article no s'adreça ni afecta les persones honrades que sovint treballen més hores a casa que a l'oficina.

Està dedicat a aquells que posen una cullera sobre el teclat per simular que estan davant de la pantalla, s'esquiven, van de passeig, s'atipen de televisió, no donen cops i defrauden l'Administració i la ciutadania.

El passat dia 7, la Generalitat va eliminar el teletreball a gairebé 300 dels seus alts càrrecs, que hauran d'acudir al seu lloc de treball diàriament. El dia 8, els afectats, alguns amb sous que ronden els cent mil euros anuals, recollien signatures en contra. La seva excusa i fal·làcia: el teletreball és el futur. 

La mesura només afecta, per ara, a subdirectors, secretaris generals, secretaries sectorials, direccions generals i assimilats, que passen a "exclusivament en règim presencial". Després serà el torn de l'escala intermig.

N'hi ha enxufats a dit sense aprovar una oposició. Però no volen presentar-se als despatxos ja superada l'emergència sanitària del Covid-19. Alguns es van instal·lar a les seves segones residències, allà segueixen i ara aleguen dificultats per traslladar-se.    

La secretària d'Administració i Funció Pública destaca la importància de la "presència efectiva i constant" dels alts càrrecs com "responsables de la supervisió, control i organització del personal tècnic i administratiu".

I els recorda que "la seva responsabilitat té un impacte directe en l'eficàcia i l'eficiència de les polítiques públiques".

A càrrec dels contribuents, són "l'escala professional més alta" i un "element necessari per al bon funcionament dels serveis públics".

Un altre factor és que la presència d'aquests privilegiats en els seus despatxos "facilita la resolució immediata de possibles conflictes" i "consolida la representació institucional en reunions". 

Dien bones llengües que el polític responsable del canvi va anunciar: "I ara, tots a treballar". I va córrer el pànic. Donald Trump ha fet el mateix i ha eliminat el teletreball en l'administració nord-americana.   

És també una qüestió d'imatge. Perquè aquesta casta i costra perjudiquen i discriminen el bon funcionariat. Per això tremolen vividors i vagos, que són pocs però massa.

Botaran justs per pecadors. Perquè el teletreball ben practicat va ajudar a la conciliació familiar i va alliberar pares, mares i avis. Però els càrrecs queixics estan econòmicament sobrats i poden pagar ajuda a casa i crear llocs de treball.   

Però arriba a tal punt la seva desvergonya que hi ha fòrums i xarxes socials on es comparteixen trucs per simular que treballen encara que no estiguin davant de l'ordinador. Són manuals de picardia virtual.

És la versió digital del paràsit professional, amb estratègies com deixar el ratolí lligat a un ventilador i altres frau ds. També divulguen maneres de burlar els controls d'entrada, sortida i permanència al seu lloc de treball. 

És una minoria tòxica que avergonyeix i perjudica la majoria eficaç, responsable i honrada. Malgrat tot, i amb sous desmesurats, es neguen a acudir a les seves oficines.

Si no els agrada la nova norma, poden dimitir i marxar a l'empresa privada. A veure qui els vol i en quines condicions els contracten. Si es fan autònoms, patiran la vida real. Enviar-los a l'atur és una altra alternativa més econòmica que mantenir-los.  

Si alguns alts i mitjans càrrecs se senten al·ludits i ofesos, Margaret Thatcher va dir: "Hem de recolzar els treballadors, no els ganduls". 

*Aquest article ha estat traduït automàticament utilitzant intel·ligència artificial