Sense massa filtres. El batlle de Badalona, Xavier García Albiol, acostuma a dir el que veu, el que pensa de forma clara un cop ha diagnosticat un problema. De vegades s'ha equivocat. El to i les formes són tan importants o més que els continguts. És el que caracteritza una democràcia liberal.
Però també és cert que els polítics haurien de deixar de banda, d'una vegada, un llenguatge gairebé gremial. Albiol fa molt de temps que assenyala que hi ha un problema central en la qüestió de l'habitatge: "la inseguretat jurídica". I la resta d'actors del sector ha arribat a la mateixa conclusió, tot i que és cert que amb altres formes i amb altres paraules.
S'ha pogut comprovar en les jornades del BCN Desperta organitzades per Metròpoli, Crònica Global i El Español.
Altres batlles com Marta Farrés (Sabadell), Filo Cañete (Sant Adrià de Besòs), o Manu Reyes (Castelldefels), han deixat constància que un propietari dubta molt a l'hora de posar un segon pis en el mercat de lloguer davant la manca de seguretat de poder cobrar tots els mesos. O que no pugui fer pràcticament res si l'inquilí deixa de pagar al tercer o quart mes.
Hi ha molts altres problemes com la manca d'oferta, l'encariment de l'habitatge, les dificultats per trobar finançament. I ningú dubta ara de la complexitat que envolta el mercat de l'habitatge. Però la "inseguretat jurídica" és una cosa central. Una experta com Carme Trilla, --potser una de les persones que més coneix el mercat—o un professor d'Economia de la UB, com Gonzalo Bernardos, o un jurista com Joan Trayter, van assenyalar també que aquest era un problema importantíssim.
García Albiol, amb el seu llenguatge directe, de vegades col·loquial perquè s'entengui tot, ha liderat aquest debat des de fa molts mesos. Ho va fer a Metròpoli i ho ha tornat a manifestar en les jornades de BCN Desperta. S'haurà de veure ara com contribueix a la solució. Però cal constatar que el sector s'ha apropat a les seves tesis.
*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir la intel·ligència artificial