La Torre del Fang, una masia del s.XII de Barcelona, es queda com la gran oblidada del mega-projecte urbanístic que afectarà el barri de La Sagrera. Malgrat ser el centre de nombroses reivindicacions veïnals al llarg dels últims anys, aquesta joia patrimonial de la capital catalana queda fora, almenys de moment, de la reurbanització programada per entorn de la futura estació de l'AVE, que pretén consolidar-se com un nou centre de la mobilitat de la ciutat.
Així ho han confirmat fonts municipals a Metròpoli, que aclareixen que no s'espera cap intervenció --més enllà de les ja realitzades-- en el que queda de mandat. Per tant, no s'espera la rehabilitació de l'edifici fins, com a més aviat, el 2027.
Iniciativa oblidada
Així les coses, el projecte --o més aviat intenció-- anunciat pel consistori quan encara comptava amb la líder dels Comuns, Ada Colau, com a alcaldessa, restarà en el limbe fins a nou avís. Va ser el govern de l'exprimera edil el que va avançar, allà per 2019, que la Torre del Fang es convertiria en un centre d'interpretació històrica.
L'Executiu local, en col·laboració amb el Govern d'Espanya, Adif, Renfe i la Generalitat de Catalunya, seguiran centrats en la restauració i reurbanització de l'entorn del qual serà la nova estació, amb intervencions que s'executen des de 2009.
Cartell de les obres de reurbanització dels voltants de la Torre del Fang
Centre de reivindicacions
L'antiga masia pateix d'un abandonament ja crònic. En els últims anys, ha experimentat okupacions, diversos actes de vandalisme i fins i tot un incendi el 2019. Al seu voltant va arribar a albergar un gran assentament de barraques que ha estat recentment enderrocat, si bé encara queden cabanes i persones vivint a l'entorn.
A finals de 2024, l'ajuntament va començar la neteja i desbrossament de l'entorn. No només això, en els darrers anys s'ha construït, convertint en zona de vianants i enjardinant segments que comencen a l'actual estació de Rodalies de Sant Andreu. També s'ha millorat l'accessibilitat, com amb el pas de vianants al carrer de Josep Soldevila, o s'ha subhastat terrenys per a la promoció d'habitatge de nova construcció, com al carrer de Fernando Pessoa.
Masia de la Torre del Fang
La torre està fortament arrelada a la història de l'antic municipi de Sant Martí de Provençals, que abastava part del districte homònim i els barris de Navas i La Sagrera, actualment circumscrits al districte de Sant Andreu.
Història
Tot i el seu abandonament, aquesta vella masia amaga segles d'existència i nombroses llegendes. El dietari de la Generalitat del 23 de febrer de 1559 ja menciona l'edifici, tot i amb el nom de Torre de la Verge Maria. I l'escut que presideix la porta principal demostra la seva pertinença al Comtat de Barcelona, dada que certificaria la seva existència, encara que no amb el mateix aspecte, al segle XII.
Algunes llegendes expliquen que Dolça de Provença va arribar a Catalunya l'any 1112 per casar-se amb Ramón Berenguer, juntament amb un grup de cavallers provençals destinats a fer-li companyia. El comte els va donar propietats en els afores de la ciutat i va fer construir una casa de camp, la Torre del Fang, per a la seva dona. Allà passava Dolça llargues temporades, envoltada de la seva gent, fins que el seu marit va descobrir l'interès de la dama per un jove trobador provençal.
Obres en l'entorn de la Torre del Fang
Ramón Berenguer el va fer capturar en secret per turmentar-lo i matar-lo. Va ordenar que li arranquessin el cor i se'l servissin cuinat a Dolça, que se'l va menjar sense saber-ho. Quan el comte li va confessar a la seva dona el que havia menjat, aquesta va decidir no menjar res mai més. I així va ser com la dama va morir de fam.
Amb els anys, la masia i les seves terres van passar per donació al clergat. I, el 1713 i 1714, va ser utilitzada per l'exèrcit borbònic per bombardejar Barcelona. La construcció del ferrocarril al segle XIX va comportar que la Torre del Fang deixés enrere el passat agrícola i es va convertir en fàbrica i magatzem de materials de construcció.
*Aquest article ha estat traduït automàticament utilitzant intel·ligència artificial