Al bullici del Poblenou, entre edificis que van respirar l'alè d'una Barcelona industrial, existeix un racó que passa desapercebut entre la modernitat que caracteritza al barri. Un cop dins, els visitants es traslladen a Apia, Risaralda, en els vessants de l'eix cafeter a Colòmbia amb el sabor del seu cafè.
Cadires metàl·liques de color blanc, parets simulant pedra, una barra quadrada al mig i un gran cartell lluminós que anuncia 'Cafè de Colòmbia' reben els clients.
Persones de diferents edats i nacionalitats ocupen les taules, algunes llegeixen el diari i altres teclegen en el seu ordinador portàtil. Cada persona que passa saluda de forma col·loquial com si no fos la primera vegada que visita aquesta cafeteria.
Menys de dos euros
En aquest espai acollidor, el més sorprenent és que els preus no són un luxe, alguna cosa a la qual els veïns del Poblenou no estan acostumats: s'ofereixen tasses d'autèntic cafè colombià per menys de dos euros. 1,50 euros el sol i 1,90 euros el que porta llet.
"El cafè és més que un negoci, és una forma de vida", explica Julieta, una de les sòcies d'aquest projecte, a Metròpoli. "Aquest cafè de Colòmbia és coll", explica amb orgull.
"La nostra missió és apropar el cafè d'especialitat a la gent del barri sense que el preu sigui una barrera", resumeix la cofundadora.
Una història marcada pel seu origen
Durant més de 10 anys, Julieta, es va dedicar a servir cafè "de batalla", sense grans matisos. Va ser allà, entre premses i cafeteres, on Julieta va començar a entendre que el cafè era alguna cosa més i sobretot, que era possible vendre bon cafè sense que "suposés una despesa exagerada" per al consumidor.
Alhora, Àlex, originari de la mateixa ciutat de l'eix cafeter que Julieta i soci del projecte, va arribar a Barcelona després de passar diversos anys a Suïssa. "Jo em passava les tardes jugant de petit al voltant de les plantes de cafè, per a mi era el meu dia a dia", recorda.
Dos anys de 'Parcelona'
Aquí, a la capital, anys més tard, és on es coneixen gràcies al món de l'hostaleria i decideixen començar el projecte junts. Així, neix fa ara dos anys 'Parcelona'.
"Jo sempre he pensat que aquí hi havia una oportunitat de mercat molt important perquè a Espanya no saben prendre cafè", assegura el soci del negoci.
Àlex recorda els seus primers mesos quan va arribar a la capital catalana i veia com a les cafeteries "de tota la vida" servien el cafè amb sucre: "Aquí, quan vas a una cafeteria i veig la gent, li posen dos o tres sobres: una bogeria", sentencia.
"No és només canviar de cafè, és canviar de mentalitat", afegeix Julieta. "Que els veïns sàpiguen valorar el producte de qualitat i sàpiguen diferenciar-lo és una gran recompensa per a nosaltres", celebra.
De l'arbre a la taula sense intermediaris
Mentre moltes de les cafeteries d'especialitat treballen amb intermediaris, Àlex i Julieta tenen un acord amb una associació local de Colòmbia. "Recol·lecten el cafè cada dia i no tenim intermediaris, és una sort, explica Àlex.
"Els intermediaris són els que més diners es queden, amb ells, un pagès guanya per cada tassa un cèntim, no és just", es lamenta el soci de Parcelona.
El torradora, una figura clau
Un altre dels pilars essencials per aconseguir un bon cafè és l'"art de la torrada". Aquesta etapa, delicada i determinant, varia segons el perfil de sabor que es vulgui aconseguir: "no és el mateix buscar notes afruitades i florals que un cos intens i xocolata", diu Alex. La torradora, en aquest procés, es converteix gairebé en un "alquimista".
Cafè d'especialitat de la cafetería 'Parcelona' de Poblenou
"Vam decidir apostar per un torrador local de la ciutat, algú amb qui treballem de prop i en qui confiem plenament. Estem molt satisfets amb el resultat", explica Julieta amb convicció.
Una de les principals "motivacions per iniciar el projecte" va ser que el cafè que utilitzen és torrat per una "família que l'elabora des del seu propi negoci".
Tots dos insisteixen en la importància de reconèixer el paper de cada anell en la cadena del cafè: "Cal donar valor al treball de tots —el pagès que cultiva, el torrador que transforma i el cambrer que serveix—. Cadascú és imprescindible perquè l'experiència final sigui completa", precisa.
"Cafè assequible"
Julieta ens explica que, malgrat els costos més alts del cafè d'especialitat, el que ells busquen és fer arribar aquesta qualitat al barri. "Si te n'adones, ho ven, això no es veu a altres cafeteries d'especialitat, diu Julieta.
"El bonic és explicar-li al client per què li estàs cobrant aquests 5 cèntims més", diu amb un somriure.
"No es tracta de guanyar diners fàcilment. Es tracta d'oferir una beguda que respecti el treball de qui ho cultiva i que connecta amb la gent del barri", afirma.
Màquina de cafè de la cafeteria 'Parcelona' de Poblenou
La proposta de Julieta i Àlex no és una simple cafeteria: és un espai on el bon cafè es pot servir amb una pasta artesanal, rebosteria o menjar típic colombià amb un toc barceloní.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant la intel·ligència artificial