Sembla l'Alhambra, però està a Sant Gervasi: el secret millor guardat de Barcelona
Un edifici residencial gairebé secret reprodueix el célebre pati granadí en plena zona alta de la ciutat, entre llegendes romàntiques i misteri arquitectònic
Confirmat: aquest és el secret arquitectònic millor guardat del barri del Born a Barcelona
Notícies relacionades
A Sant Gervasi, una de les zones més exclusives de la zona alta de Barcelona, s'amaga una joia arquitectònica que desconcerta i meravella a parts iguals.
La seva aparença podria passar desapercebuda per al vianant despistat, però rere la seva sobria façana s'oculta un secret digne de llegenda: una rèplica del célebre Pati dels Lleons de l'Alhambra de Granada.
Edifici que replica l'Alhambra de Granada a Barcelona / INMA SANTOS
I sí, es troba al número 5 del carrer Berlinès, a pocs passos de la Ronda General Mitre.
Un tresor arquitectònic en plena Barcelona
Conegut popularment com l'"Alhambra de Barcelona", aquest edifici d'estil neomudèjar és un dels secrets millor guardats de la ciutat.
La seva estètica, insòlita a Catalunya, el converteix en una raresa fascinant. Llamborda vermella, arcs de ferradura i mosaics policromats composen un conjunt que sembla més propi d'Andalusia o del món àrab que de l'Eixample barceloní o del racionalisme català.
Llegendes d'amor (i d'arquitectura)
L'Edifici Alhambra no només sorprèn pel seu disseny: també alimenta la imaginació amb històries romàntiques que han perdurat durant generacions.
Segons una de les versions més difoses, l'edifici va ser un gest d'amor d' Otto Streitberger, un impressor alemany establert a Barcelona, que va manar construir aquesta rèplica per consolar la nostàlgia de la seva esposa granadina, Rosario Pequeño.
Interior de l'edifici Alhambra de Barcelona
Josep Castelló Galvany, propietari dels terrenys, qui hauria volgut retre homenatge a la seva dona andalusa amb aquest palau urbà.
Encara que no hi ha consens sobre quina d'aquestes versions és certa —ni tan sols sobre l'autor original del projecte— el que sí està clar és que l'edifici respon a la fascinació que la burgesia catalana de finals del segle XIX sentia per l'exotisme oriental i la herència andalusina.
Una tendència que, malgrat ser marginal en el modernisme català, va deixar algunes peces úniques com aquesta.
Qui el va dissenyar?
Durant anys s'ha atribuït l'autoria de l'Edifici Alhambra a l'arquitecte Domingo Balet Nadal, avui pràcticament oblidat.
No obstant això, investigacions recents han posat sobre la taula altres noms: Josep Maria Sagnier Vidal-Ribas —fill del conegut Enric Sagnier— i Joan Ventura podrien haver estat darrere d'aquest enigmàtic projecte.
Edifici que recrea l'Alhambra
La manca de documentació precisa i la barreja d'estils segueixen alimentant el misteri.
Un interior que talla la respiració (però que gairebé ningú pot veure)
Malgrat el seu caràcter residencial i el seu discret accés, qui han tingut el privilegi d'entrar a l'edifici parlen d'una experiència gairebé mística.
L'escala de marbre blanc dona pas a un pati que reproduïx amb minuciositat el llegendari Pati dels Lleons: columnes finíssimes, estucs ornamentals, fonts i capitells que transporten directament a l'esplendor del Califat de Còrdova.
Això sí: no és possible visitar-lo lliurement. L'immoble funciona com a comunitat de veins i no està obert al públic. Només qui resideixen a l'edifici —o tenen la sort de conèixer algú qui hi visqui— poden accedir a aquesta meravella neomudèjar en miniatura.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant la intel·ligència artificial
