La agressió que aquest dissabte ha sofert un vigilant de seguretat al metro de Barcelona podria, sense cap mena de dubte, haver acabat molt pitjor, perquè dolor i magulladures és poca conseqüència quan entre cinc persones envolten i propinen una pallissa a una persona.
Més encara quan existeix una explícita intenció de ferir, de fer mal, sense importar el límit i les conseqüències. Santiago --nom fictici--, el vigilant agredit, podria haver sofert graves seqüeles de l'agressió, segons el mateix compta en declaracions a Metròpoli.
Pallissa
A les 13:00 hores, un grup de cinc homes d'origen presumptament marroquí intentaven colar-se en el subterrani barceloní. El vigilant els va aturar i va intentar impedir que baixessin als andanes.
Ho va intentar, però va ser llavors quan se li van tirar a sobre. Va haver-hi un forceig, mentre li propinaven un innúmerable nombre de punys i puntades. Però hi havia una intencionalitat més sinistra: mentre es defensava com podia, veia que el/an anaven, poc a poc, acorralant cap a les escales que donen als andanes.
Sol davant el perill
"Volien tirar-me escales avall", analitza. Santiago no tenia el seu binomi al seu costat, és a dir, un company en qui reforçar-se --una de les reclamacions històriques dels sindicats i treballadors del sector--.
Tampoc hi havia altres membres de seguretat, ni agents de policia. Però no hi ha res que una mare que defensa al seu fill no pugui fer. "Les que em van salvar van ser la meva mare, que just en aquell moment estava passejant per les instal·lacions, i una maquinista que estava de torn".
Enmig de la refrega, Santiago va poder desfer-se dels agressors, just amb l'encert necessari perquè mare i companya poguessin intervenir i impedir que la situació passés a majors.
Els cinc agressors, no obstant això, van seguir amb el seu camí, mentre que el vigilant ha quedat ferit. Desmenteix la versió oferida per TMB, que assegura que no ha hagut ferits en l'episodi.
Sense assistència mèdica
Encara que creu que no té lesions de gravetat, té molt dolor de tots els cops rebuts, sobretot en cervical, abdomen i cames. I el verb 'creure' és important ja que, tot i que la Guàrdia Urbana va trucar una ambulància quan es van personar al lloc, aquesta es va cancel·lar quan va arribar l'encarregat del vigilant, denuncia.
Ha hagut de ser ell mateix qui s'ha dirigit, pels seus propis mitjans, a la mutua. Després d'una revisió, i malgrat el dolor i els cops, denuncia que han valorat que no és suficient per una baixa laboral.
A Santiago només li queda ara esperar que el dolor passi entre el diumenge i el dilluns, els dos dies de lliurament, o haurà de tornar a patrullar un subterrani barceloní cada vegada més inclement arrossegant les conseqüències físiques d'aquest darrer episodi d'una problemàtica que cada vegada es veu amb més freqüència.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial