L'històric edifici del cor de Barcelona famós per la seva clau peculiar: guarda detalls modernistes i neobarrocs
Més enllà de la seva imponent façana, aquest edifici ubicat al cantonada de Trafalgar amb Menéndez Núñez, amaga un univers de detalls modernistes i neobarrocs
L'edifici del centre de Barcelona que va dissenyar un col·laborador de Gaudí: conserva una "firma oculta" de l'arquitecte
Notícies relacionades
Hi ha rostres a Barcelona que ens observen des de la pedra, custodis silenciosos d'històries que esperen ser explicades.
Un d'ells s'assoma des del llindar de la porta principal al xamfrà de Trafalgar amb Méndez Núñez.
És una carassa amb un mostatxo imponent, gairebé teatral, que sosté una clau sobre els seus dents. ¿Un símbol dels secrets que allotja l'edifici? ¿Una invitació a creuar el seu llindar o un advertiment per a no fer-ho?
Porta de la Casa Josep Padró
Aquesta figura és la primera senyal que la Casa Josep Padró (Trafalgar, 39 / Méndez Núñez, 17) és un altre racó de l'Eixample amb una ànima peculiar.
Una façana amb patent
En aixecar la vista cap a aquest edifici, erigit cap a 1900 per l'empresa José Padró i Fill, sota el disseny de l'arquitecte Antoni Costa i Guardiola, la carassa ens captiva, essent-el pròleg d'una rica història.
Josep Padró i Bussoms, el promotor, no era un constructor al ús; la seva ment inquieta i imaginativa el va portar a inventar el «Revoltón Portàtil», un sistema patentat el 1906 per fabricar voltes, embigats i sòcols de tot tipus de formes i dimensions, així com taulells per a cobertes i terrats.
El seu esperit innovador impregna l'edifici que ocupa tot el xamfrà i s'estén a les dues carrers que el formen.
Bellea en equilibri
Consta de planta baixa i cinc alçades, amb una distribució simètrica, porta centrada al xamfrà i balcons continuats als pisos.
La façana és un elegant exercici d'eclecticisme: les parts esculturades i els balcons, d'inspiració neorrenacentista, conviuen amb la delicadesa modernista dels esgrafiats i els treballs de forja, que porten la firma del prestigiós taller Fill de Miguel Mateo. A les façanes laterals s'alternen els balcons continuats i individuals.
Reformes, cicatrius i supervivència
La seva història, com la tantes joies arquitectòniques de la ciutat, està marcada per transformacions.
El mateix any de la seva construcció, la família Balcells va adquirir la propietat i va introduir reformes significatives, com la incorporació de la tribuna del principal a la façana del xamfrà i a les quatre primeres plantes del carrer Méndez Núñez.
Vers el 1970, una remunta va afegir un pis superior que va desfigurar la coronació original, que abans estava composta per arcs de mig punt i panells decoratius.
Vestíbul amb memòria
Si teniu la sort de trobar la porta oberta, no us deixeu intimidar per la fera carassa, i aprofiteu l'oportunitat de traspassar el llindar.
A l'interior us espera un vestíbul neobarroc, esquitxat d'exquisits elements modernistes. Els arremadors de marbre negre, polits i solemnes, són un contrapunt a la calidesa de la fusta treballada de l'antiga consergeria.
Els cristalls gravats a l'àcid filtren la llum amb dissenys subtils. Les pintures decoratives ascendien per l'escala com una enfiladissa i els taques de bronze, gastats per l'ús, són testimonis muds del trasbals de generacions.
Els pisos s'articulen al voltant de l'escala i un pati interior. Alguns d'ells encara conserven els paviments Nolla, autèntics tapisseria ceràmics de color i geometria.
![Saxofonistas de la calle del Carme, en el Raval, Barcelona](["https:\/\/a2.elespanol.com\/metropoliabierta\/2025\/05\/11\/ciutat-vella\/1003742656713_14566089_320x180.jpg"])
La pedra que xiuxiueja
La pròxima vegada que el ritme de la ciutat us porti a aquest racó, busqueu aquest rostre de pedra amb la seva clau.
Possiblement us xiuxiuegi algun dels secrets que ha guardat durant més d'un segle.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
