Queco Novell, alt i clar sobre el turisme a Barcelona: “Estem condemnats a deixar el centre de la ciutat”
L'actor de "Polònia" critica la turistificació, bromeja amb carrils per a barcelonins i reflexiona sobre com ha canviat la ciutat que estima
Una marquesina en el centre de Barcelona llança un missatge desafiant: "Pot el turisme salvar-nos del turisme?"
Notícies relacionades
Barcelona pot ser moltes coses, però últimament el que menys sembla és una ciutat per viure. Almenys, no per als d'aquí.
Queco Novell, periodista reconvertit en actor de sàtira política, ho deia ja el 2018, sense embuts en una entrevista a Tot Barcelona: “Estem condemnants a deixar el centre de la ciutat als turistes”.
Varios turistas amb maletes al centre de Barcelona, a 17 de setembre del 2024, a Barcelona
Dels informatius a l'humor polític
Els dimecres i els dijous els té a l'aire, segons el que dictin els guionistes de Polònia, el programa on porta més de 18 anys parodiant polítics catalans i estatals.
Abans de ser la veu de Puigdemont, Zapatero, Rajoy o el rei Felip VI, Queco va ser presentador d'informatius.
Llavors va acceptar la trucada de Toni Soler i es va llençar de cap a l'humor polític.
Queco Novell disfressat de Rajoy a Polònia
Ara, a Polònia, dóna vida a Ernest Maragall... després d'anys imitant el seu germà Pasqual. “L'atzar ha volgut que passi d'un a un altre. No me l'hauria imaginat mai”, confessava.
I encara que ell no ho veia, tothom li deia que la veu la tenia clavada. Fins i tot quan parlava en la seva vida quotidiana, el paraven per dir-li.
Sense amistats polítiques: millor parodiar a distància
Coneixe'ls, sí. Però amistat, cap. “No vull tenir la temptació de ser benevolent amb ells. És molt més difícil parodiar algú amb qui tens una relació propera”.
Alguns ho prenen amb humor, uns altres no tant. I encara que Polònia no és cruel, pot ser implacable: “De vegades m'he sorprès de la meva capacitat per desnudar un personatge en tres rèpliques”.
Barcelona, de ciutat viscuda a parc temàtic
Més enllà de la sàtira, a Queco el que li feia mal ja aleshores era la seva ciutat. “Odiem anar al centre. Només anem si és estrictament necessary”. Ho deia amb pena, però sense drama innecessari.
El turisme massiu ja havia canviat Barcelona per sempre, i ni el més brillant dels alcaldes semblava tenir solució. “Ens va fer tanta il·lusió que ens coneguessin per tot el món amb els Jocs Olímpics, que vam oblidar pensar en com controlar l'arribada de turistes. I quan vam voler adonar-nos, era massa tard. Això ve de fa 20 anys”.
Set anys després, el diagnòstic de Novell ressona amb més força. Al 2025, Barcelona ha estat designada com la ciutat turística més massificada del món, segons un recent estudi de Nomad eSIM.
La capital catalana supera en densitat de visitants a Bangkok, París o Dubai, amb més de 201.700 turistes per quilòmetre quadrat.
A més, per cada 100 residents, hi ha 916 turistes: gairebé nou de cada deu persones a la ciutat són visitants.
Barcelona rep més turistes anuals que països com Brasil o Austràlia junts i acull el 20% del turisme total d'Espanya.
La massificació s'ha convertit en la tercera preocupació ciutadana, segons l'últim Baròmetre municipal.
El passeig de Les Rambles (Barcelona), atapeït de gent a causa del creixement del turisme a la ciutat de Barcelona
Els efectes són palpables: saturació del transport públic, encariment dels lloguers i barris que es transformen en meros decorats per a Instagram.
En aquest context, les paraules de Queco el 2018 prenen una vigència alarmant.
Quan el veí és un visitant
Queco ha tingut alguna reacció de la qual no està orgullós. Com aquell cop que anava a treballar per carrer Pelayo i va apartar turistes de mala manera.
“Em pensava: això me l'haurien fet a mi a Londres fa 30 anys i em semblaven uns bordes. Doncs ja sóc un d'ells”, admitia. I llançava una proposta entre la broma i la súplica: “De vegades m'entren ganes de demanar un carril només per als barcelonins”.
Ni Colau ni Trias: la política, amb matisos
No ho creu. “De vegades em pregunto d'on ve tanta animadversió cap a Ada Colau. No li posaria un 10, però tampoc un 2. Ha fet coses que no m'agraden i altres que són normals. Ni molt millor ni molt pitjor que Trias”.
Li reconeixia alguna cosa: el pas de l'activisme al poder li ha passat factura. “No pots ser activista des d'una alcaldia. És una cadira amb moltes cordes”.
De vegades, les veritats fan més mal quan es diuen entre rialles. Queco Novell no es desviava: amava la seva ciutat, però ja no s'hi reconeixia en ella.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial
