Un gran final de temporada al Liceu amb West Side Story

Finalment un espectacle que enalteix el Liceu! Després d'una temporada farcida d'altibajos, amb algunes bones sorpreses això sí, el tancament ha estat espectacular. Dudamel, Flórez i la gran Nadine Sierra, una altra vegada ella, donen vida a una excel·lent versió concert de West Side Story.

Gustavo Dudamel té alguna cosa que fa que l'orquestra i cors del Liceu ressonin diferent i en aquesta ocasió també.

Totes les seccions brillen amb una claredat increïble, amb un vent que sembla una gran explosió i quatre mestres de percussió, quatre, que salten de la marimba al timbal, de la caixa al xilòfon i de la campana tubular al gong. Impressiona la claredat que aconsegueix el mestre veneçolà d'una orquestra que ens té massa acostumats a la monotonia i la frescor d'un cor en general encorsetat.

'Giulio Cesare': Calixto Bieito en el Liceu

Dudamel aconsegueix una versió a l'alçada de la mítica gravació de 1984 del propi Leonard Bernstein, amb Carreras i Te Kanawa, sent fidel als arranjaments del mestre nord-americà, però impregnant-li un segell llatí indiscutible. L'orquestra sona ràpida, viva, brillant. Genial el mestre de Barquisimeto que, a més, dirigeix sense partitura, tot en la seva memòria, i en el seu cos, ja que dirigeix amb tot ell.

L'estrella de la temporada

Juan Diego Flórez feia temps que no trepitjava l'escenari del Liceu per cantar alguna cosa més que un recital, encara que sigui un musical reconvertit a música clàssica en versió concert com l'actual. És veritat que fa anys que prefereix centrar la seva temporada a l'òpera de Viena, ciutat on viu, actuar a Londres i cada vegada menys a Nova York, per després anar donant recitals, algun també a Catalunya.

Però, a més, sembla que no li van pagar a temps quan estàvem al bord de la fallida i això li ha generat "anticossos" amb el Liceu. Sens dubte, tornar amb Dudamel i Sierra l'haurà animat a retrobar-se amb un públic que l'adora. Flórez només pot estar bé, o molt bé. En aquesta ocasió el deixaria en bé, una mica eclipsat tant per l'òrbita de l'orquestra com per una sòbria Nadine Sierra.

Juan Diego Florez y Nadine Sierra, en la versión de concierto de West Side Story conducido por Gustavo Dudamel (de espaldas). Gran Teatre del Liceu

Nadine Sierra és la perfecta Maria. Per tenir, té fins i tot sang porto-riquenya per part de pare. Canta genial i actua amb gran expressivitat. Ha estat, sens dubte, l'estrella de la nostra temporada, amb una Traviata sublim, una genial sonàmbula, un gran concert i, per rematar-ho, una interpretació per a la memòria a West Side Story.

Sierra connecta gairebé amb qualsevol tenor, i la química amb Flórez és indiscutible. En aquest cas, a més, compten amb l'"avantatge" de venir del Real, on han triomfat amb una Traviata impressionant.

Però si la parella que aquest any va cantar en el ball de debutants de Viena, Sierra i Flórez, fos poc, ha aparegut fent un "cameo" ni més ni menys que un altre monstre de la interpretació, la soprano Sondra Radvanovsky, interpretant "Somewhere".

La resta del repartiment també molt bé, destacant en el paper d'Anita la mezzo Isabel Leonard, i el baríton Jared Ott en el paper de Riff. Però tothom va estar a una altura impressionant.

De nuevo genial Nadine Sierra en el Liceu

El resultat, més de deu minuts d'aplaudiments, amb el públic enganxat a les seves cadires esperant qui sap si un bis. Ple fins a la bandera tot i l'elevat dels preus i molts estrangers, destacant més japonesos que mai.

Si s'ha fet un cop, per què no dissenyar una temporada així? ¿és necessari haver-se de carregar produccions infumables si es poden programar funcions com aquesta que tanca la temporada? Aquest concert sí que es mereixia ser a la platja i ser televisat. Ojalà el nou canal de la 1 en català tingui més sensibilitat que l'actual TV3.

Complex d'autosuficiència

Si la plataforma digital del Liceu ho fes bé, aquest concert hauria de posar-se en valor i ser un èxit. Clar, que només se'ls ocorre intentar colar-lo com a impost revolucionari de l'abonament, ¿serà que no venen?. En lloc de competir amb plataformes consolidades el que haurien de fer és vendre joies com el present concert.

El Liceu pot ressorgir, com s'ha demostrat en aquesta temporada gràcies, sobretot, a Nadine Sierra.

Només cal creure-s'ho, com amb aquesta versió concert que ben podria programar-se al Met o a la ROH. Dudamel està casat amb una espanyola, Camarena viu a Màlaga, a Sierra i a Rodvanosky sembla que els agrada Barcelona, també a Michael Fabiano… es podrien fer tantes coses si es volgués, si a l'actual direcció li interessés de debò pujar a la champions.

'Lohengrin' en el Liceu… això és òpera

El creuer de la filharmònica de Viena surt de Mallorca per tocar a Nàpols, Florència i altres sales d'òpera. ¿Per què no surt des de Barcelona i es celebra una funció al nostre teatre?

¿Per què està tancat dos de cada tres dies el nostre teatre?

¿Per a què es va invertir 50 milions al port si el teatre està infrautilitzat?¿Per què no es fan gal·les amb el Mobile i l'ISE per buscar patrocinadors internacionals? Simplement perquè no es vol, per aquest complex d'autosuficiència, per aquest mirar-nos el melic fins que estigui ple de pols.

Prova de la trista continuïtat és la selecció del nou director musical, un director normal, en lloc d'apostar, per exemple, amb una dupla formada per Dudamel apadrinant una jove directora, com Keri-Lynn Wilson, el que hauria garantit artistes globals sí o sí.

Jonathan Nott, el nuevo director musical del Liceu, ¿más de lo mismo?

El més trist és que una funció excel·lent com la d'avui demostra que si es vol, es pot, però lamentablement qui ara pot, no vol.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant inteligència artificial