Artrosi de genoll: com frenar l' desgast abans que sigui massa tard

Al llarg de la vida, els genolls porten històries de caminades, esforços i, a vegades, excessos. No és estrany que, amb el pas del temps, el cartílag que les protegeix comenci a desgastar-se.

Aquesta fina capa, que actua com amortidor entre els ossos, perd la seva elasticitat i resistència, deixant al descobert l'os subcondral. És llavors quan apareix la coneguda artrosi, una malaltia que es manifesta amb dolor persistent, inflamació i deformitat progressiva.

No només el cartílag acusa el pas del temps: els meniscos s'afebleixen, els lligaments perden fermesa i l'articulació es ressent en conjunt. Tot i que l'artrosi és més freqüent en dones majors, també apareix en persones amb sobrepès, en aquelles que han patit una lesió prèvia de genoll o en aquells amb predisposició genètica. No obstant això, envellir no significa rendir-se al dolor.

La força dels petits gestos

"A mesura que envellim, les nostres articulacions, especialment els genolls, tendeixen a experimentar reptes relacionats amb l'ús natural del cos. Però aquests desgastaments no implica necessàriament estar condemnat al dolor o haver de sotmetre's a una intervenció. Hi ha molt que podem fer per minimitzar les molèsties sense resignar-nos a una intervenció quirúrgica prematura", assenyala el doctor Óscar Ares, traumatòleg i cirurgià ortopèdic especialista en genoll de l' Hospital El Pilar.

El cura del genoll comença a la taula. Una dieta equilibrada i rica en nutrients essencials reforça no només el cartílag, sinó també els teixits tous que li donen suport. Eliminar el sobrepès és una altra mesura clau: cada quilo extra es converteix en fins a quatre quilos de pressió addicional sobre l'articulació. No és un detall menor: reduir aquesta càrrega pot traduir-se en la desaparició o atenuació dels dolors artròsics.

"Sembla un tòpic, però el pes té un efecte mecànic directe sobre els nostres genolls. Cada quilo de més es tradueix en 4 kg de pressió addicional sobre les nostres articulacions de càrrega", explica l'especialista.

L'exercici adequat és un altre aliat imprescindible. Treballar la musculatura que envolta el genoll, especialment quàdriceps i isquiotibials, contribueix a estabilitzar l'articulació. Activitats com caminar a l'aigua, pedalar en bicicleta o realitzar flexions de cames parcials ajuden a preservar la mobilitat i la flexibilitat, encara que l'artrosi ja hagi començat a limitar el rang articular. Tot i això, convé evitar l'esport d'alt impacte, com córrer o saltar, que acceleren el deteriorament del cartílag.

"El genoll artròsic perd rang de moviment de forma progressiva i, encara que això no és completament reversible, hem d'esforçar-nos a mantenir la major mobilitat i flexibilitat de les nostres articulacions possible", afirma el doctor Ares.

Ajuts externs: més enllà del calçat

El temps dret, les caminades llargues o fins i tot la forma de les cames poden condicionar la salut del genoll. Un calçat adequat, amb bon amortiment, es converteix en un escut invisible contra el dolor. Les plantilles ortopèdiques poden ser un suport addicional, sobretot en casos de genus varus (cames arquejades) o genus valgus (genolls en “X”), on una lleugera cuña sobreellevada en el calçat redistribueix les càrregues i redueix la pressió al compartiment afectat.

Alhora, existeixen genolleres de descàrrega que alleugen el compartiment més afectat o dispositius amb barres laterals que donen un suport extra. No obstant això, tant les plantilles com les genolleres s'han d'utilitzar sota indicació mèdica, ja que no tots els genolls se'n beneficien per igual. La clau està en la personalització: el que alleuja a un pacient, a un altre li pot resultar inútil o fins i tot molest.

Quan el dolor es converteix en límit

"Davant situacions de dolor o de molèstia contínua és imprescindible acudir a l'especialista perquè pugui avaluar", comenta el doctor Ares. Malgrat totes les mesures preventives, hi ha moments en què el dolor i la limitació obliguen a consultar l'especialista. La solució definitiva en casos d'artrosi avançada i difusa és la pròtesi de genoll, una cirurgia que, en mans expertes, aconsegueix taxes d'èxit superiors al 80-90% a 15 anys. No només retorna la mobilitat, sinó que millora de manera notable la qualitat de vida.

En pacients més joves, per sota dels 50 anys, el que apareix amb més freqüència no és artrosi generalitzada, sinó una lesió de cartílag localitzada. Per a ells, l'opció sol ser la cirurgia de preservació de genoll, amb tècniques de trasplantament de cartílag que resolen entre el 85 i el 90% dels casos.

Aquestes intervencions són especialment útils quan es combinen amb correccions de menisc, lligaments o alineació, i sempre requereixen una anàlisi individualitzada. "Amb freqüència aquests pacients presenten a més lesions combinades de lligaments, menisc o de desalineació pel que cada cas ha d'analitzar-se individualment", afirma.

L'especialista indica també que abans de plantejar cirurgia, les infiltracions poden ser una eina “pont” per reduir dolor i guanyar funció mentre es consolida el pla conservador (exercici, control de pes i ajustos d’alineació). “Hi ha diferents tipus i hem de triar segons el fenotip del dolor i el patró radiogràfic”, conclou el doctor Ares.

*Aquest article ha estat traduït automàticament utilitzant intel·ligència artificial