El sorprenent poble d'Austràlia que té una avinguda anomenada Barcelona: té nom espanyol i referències directes a Catalunya
El lloc, amb menys de 500 habitants, no va néixer amb intenció ibèrica. Tanmateix, el seu nom i la seva estètica han acabat construint una identitat peculiar que barreja la tranquil·litat australiana amb una sorprenent melodia espanyola a cada cantonada
Altres notícies: Aquesta serà la línia de metro més llarga de Barcelona (i del sud d'Europa): està en construcció i tindrà 50 estacions
Notícies relacionades
A 200 quilòmetres al nord de Perth, entre dunes daurades i aroma d’oceà, existeix un racó que sembla jugar a la confusió geogràfica. Allà pots passejar per Madrid Street, girar per Barcelona Avenue i acabar descansant a Valencia Square, com si t’haguessis teletransportat a la península.
Però no: ets a Cervantes, un petit poble costaner d’Austràlia Occidental fundat als anys 60 i ple de referències inesperades a la cultura espanyola.
Poble Cervantes en imatge de Google Street View
El lloc, amb menys de 500 habitants, no va néixer amb intenció ibèrica. Tanmateix, el seu nom i la seva estètica han acabat construint una identitat peculiar que barreja la tranquil·litat australiana amb una sorprenent melodia espanyola a cada cantonada.
L’origen del nom: una confusió amb gust de mar
La història es remunta a 1844, quan el vaixell balener nord-americà Cervantes —sense relació confirmada amb Miguel de Cervantes— va naufragar davant d’una costa aleshores inhòspita.
Tres anys després, Joshua William Gregory va batejar la zona amb el nom del vaixell enfonsat, iniciant sense voler una cadena de malentesos històrics.
L’embarcació, que navegava a la recerca del valuós oli de balena, va quedar atrapada pels forts vents de l’hivern austral i va encallar sense possibilitat de reparació a causa del seu aïllament respecte a les poblacions de Perth i Fremantle.
El peci que va modelar un destí
Dècades més tard, el 1969, el peci va ser identificat pel Museu d’Austràlia Occidental, revelant restes com petxines de Pinctada maxima. En el seu dia, el casc i els aparells es van subhastar per només 155 lliures, mentre que la tripulació va haver de caminar durant dies per buscar ajuda; un d’ells va morir pel camí.
Costa del poble Cervantes d’Austràlia
Aquella tragèdia marítima va acabar servint de base per al futur assentament. Els supervivents es van quedar a la regió, sembrant sense saber-ho el primer capítol de la insòlita connexió entre un vaixell nord-americà i l’escriptor espanyol més universal.
Quan Austràlia va creure que Cervantes era “Cervantes”
En fundar-se oficialment el poble als anys 60 com una comunitat pesquera especialitzada en la llagosta, les autoritats van assumir —erròniament— que el nom homenatjava l’autor de El Quixot. I així va començar l’estètica hispànica: carrers, avingudes i espais públics batejats amb referències espanyoles.
Tot i que no hi ha cap evidència que el vaixell portés aquest nom en honor a l’escriptor, el malentès va ser suficient perquè la nova localitat adoptés un marcat aire espanyol que avui dia segueix definint la seva personalitat.
Un passeig espanyol en plena Austràlia
Avui, qui recorre Cervantes es troba amb vies com Valencia Street, Talavera Way, Seville Place, Cordoba Avenue o Aragon Road. A això s’hi sumen parcs, comerços i fins i tot escultures de Don Quixot i Sancho Panza donant la benvinguda als visitants a l’entrada del poble.
A 14.471 quilòmetres de la Puerta del Sol, Cervantes viu tranquil, abraçat pel mar, la pesca i un encant que barreja l’australià amb l’espanyol en proporcions tan inesperades com entranyables.
Els Pinacles: un desert d’un altre planeta
Més enllà de l’anecdotari històric, Cervantes és un enclavament de gran valor natural. A només 17 quilòmetres s’estén el desert dels Pinacles, dins del Parc Nacional Nambung: milers de columnes de pedra calcària emergeixen de la sorra com si formessin un bosc petrificat, creant un paisatge tan estrany que sembla de ciència-ficció.
Captura de pantalla de Google Street View
Aquestes formacions, modelades durant milions d’anys pel vent i l’erosió —a l’estil del Torcal d’Antequera, però en versió australiana—, converteixen el lloc en un dels escenaris geològics més impactants del país.
Els fòssils que respiren: els estromatòlits de Lake Thetis
A pocs quilòmetres, el llac Thetis guarda un tresor encara més antic: estromatòlits, els fòssils vivents més antics del planeta. Aquests organismes —els primers a generar oxigen a l’atmosfera terrestre— ofereixen al visitant una mirada directa als orígens de la vida fa milers de milions d’anys.
Entre deserts surrealistes, fòssils ancestrals i una inesperada col·lecció de carrers espanyols, Cervantes és un petit punt al mapa australià que demostra que la història, a vegades, escriu els seus millors girs per accident.
