Victoire Cogevina, co-CEO de Mercury 13 durante su entrevista con Metrópoli en Barcelona
Viure a Barcelona Esports

Victoire Cogevina, CEO de Mercury 13, el fons que vol revolucionar el futbol femení: “Alexia Putellas és com Pelé”

La cofundadora del grup inversor, que ja s'ha fet amb la propietat del Como italià i el Bristol anglès, destaca el nivell de la Lliga F a Espanya, on estudien el seu desembarcament amb el seu model de propietat multiclub

Més futbol: Gabriel Moreno pren les regnes del CF Sant Adrià: “El nostre objectiu és tornar a Tercera”

Leer en Castellano
Publicada

Revolucionar el futbol femení amb una inversió de 100 milions d'euros i un model de multipropietat per professionalitzar i independitzar els clubs. Aquest és l'objectiu amb què va néixer el 2023 Mercury 13, un fons inversor fundat per Victoire Cogevina i Mario Malavé. 

La companyia, que ha aconseguit captar l'atenció d'inversors de primer nivell —com Juan Mata o Giorgio Chiellini—, impulsa un model d'inversió multiclub centrat exclusivament en aquest esport. 

La seva cofundadora i co-CEO, Victoire Cogevina, una executiva amb arrels argentines i catalanes, rep Metrópoli a Barcelona per parlar sobre la filosofia, els reptes i les oportunitats darrere del projecte.

Afegir clubs

Des del principi deixa clar que Mercury 13– que ret homenatge a les tretze dones pilot que van participar en un programa secret de la NASA– és un grup inversor que vol “afegir clubs de futbol femení professionals en primera o segona divisió per Europa” per “poder comercialitzar-los i poder arribar a trobar el seu potencial”.

El grup ja té presència a Itàlia, amb l'adquisició del Como, i a Anglaterra, amb el Bristol. Després d'aquests dos inicis que qualifiquen d'“exitosos”, Mercury ja prepara el seu aterratge en altres països de les cinc grans lligues del vell continent. 

Un dels mercats al qual mira amb especial atenció és el d'Espanya, que consideren com “un dels millors del món”, en paraules de la mateixa Cogevina. “És un mercat molt interessant. El millor futbol femení sobre la gespa està en aquest país. Està en un moment fonamental per a la professionalització”, assegura. 

Victoire Cogevina durant l'entrevista amb Metrópoli a Barcelona

Victoire Cogevina durant l'entrevista amb Metrópoli a Barcelona SIMÓN SÁNCHEZ Barcelona

El punt d'inflexió

El seu vincle amb el futbol va néixer a l'Argentina. “El meu germà era part de la Barra Brava de Racing i em va portar al camp des que tenia 5 anys”, recorda. Encara que mai va jugar, sempre va ser una aficionada. “És una realitat que afecta moltes dones de la meva edat. No era comú que juguéssim a futbol quan érem petites”, lamenta. 

El 2019, durant el Mundial Femení a França, va viure un punt d'inflexió. “Vaig entrar al Stade de France per veure l'Argentina contra el Japó. Em va canviar la vida perquè vaig mirar al meu voltant i vaig veure que la gent que estava asseguda al meu costat era diferent”. 

Aquell dia, diu, va entendre que el futbol femení podia ser “una eina per fer que l'esport sigui molt més inclusiu per a l'altra meitat del món, que som les dones”. “És un vehicle que tothom veu i mira. És un projecte de ‘once in a life time’”, afegeix. 

Barcelona, clau

Les seves arrels catalanes la connecten de manera natural amb la ciutat. “He vingut moltes vegades a Barcelona. Les meves millors amigues viuen aquí. La meva família per part de mare és de Catalunya. És una ciutat que sempre ha tingut un lloc molt especial al meu cor”, confessa.

I recorda un moment clau: “El 2022 vaig ser al Camp Nou quan el Barcelona va jugar contra el Reial Madrid davant de 93.000 persones. Aquest va ser un altre moment en què el món sencer es va adonar que alguna cosa estava canviant”.

Covegina considera que Barcelona ha jugat un paper fonamental en els èxits esportius femenins que viu el futbol. “Barcelona és la casa d'un dels millors equips de futbol femení del món. Això ajuda molt”, explica. 

Victoire Cogevina (Mercury 13) atén Metrópoli a Barcelona

Victoire Cogevina (Mercury 13) atén Metrópoli a Barcelona SIMÓN SÁNCHEZ Barcelona

“Ve de molts anys de feina. Això no passa d'un dia per l'altre. S'ha invertit molt en futbol femení des de fa molts anys”, destaca. “Sempre queda lloc per millorar, però dins de l'ecosistema global, està en un dels millors”, afegeix. 

“Alexia és Pelé” 

A més, valora l'efecte inspirador de l'equip blaugrana en les noves generacions. “Ara tens moltes noies joves que tenen un equip a qui seguir i a qui mirar i dir: ‘Jo un dia vull ser així’”, comenta.

Sobre els referents femenins, Cogevina es mostra convençuda que l'era de les grans figures tot just comença. “N'hi ha moltes més. Això és l'emocionant d'aquest negoci que acabem de començar. Això és el principi”, assegura. 

“Alexia és com Pelé”, compara. “Després d'Alexia i després de Pelé en van venir molts més. Cal treballar i invertir per trobar-los, per fomentar-los i perquè després elles mateixes es puguin convertir en icones”.

En aquesta línia, explica que des de Mercury 13 volen donar visibilitat a noves figures: “Hem portat moltes jugadores al Como i al Bristol que ningú coneixia abans que s'unissin a aquests equips, i ara s'estan convertint ràpidament en icones, amb les seves pròpies audiències”. 

Victoire Cogevina (Mercury 13) durant l'entrevista amb Metrópoli a Barcelona

Victoire Cogevina (Mercury 13) durant l'entrevista amb Metrópoli a Barcelona SIMÓN SÁNCHEZ Barcelona

Europa com a punt de partida

L'executiva considera que Europa és l'epicentre del creixement del futbol femení. “Europa com a mercat és prioritari per a nosaltres”, assegura. Segons explica, el continent concentra les cinc lligues més rellevants a nivell global, “les mateixes que els homes”, i Mercury 13 aspira a tenir presència a totes elles.

El primer pas va ser la compra del Como Women, un moviment que descriu com “un projecte molt important que podia demostrar el que volíem fer”. En només un any i mig, l'equip va passar de ser desconegut a transformar-se, diu, “en una sensació global”, després d'un profund procés de rebranding que l'ha portat a “competir al nivell més alt del futbol professional a Itàlia”.

El segon gran moviment va arribar a Anglaterra, amb l'adquisició del Bristol City Women. “Va ser una transacció sense precedents en aquest país”, assegura. “És la primera vegada que es va separar un equip femení d'un masculí”, explica. “Ha estat un èxit enorme per a la companyia perquè tenim dos anys d'existència”, subratlla. 

Trencar regles en un mercat diferenciat

El model del fons inversor és canviar “les regles pensades per als homes” que regeixen el futbol masculí, per apropar-se a “una audiència diferent”.

“Amb el llançament del Como vam sortir amb una marca luxosa arrelada a la moda i el lifestyle. Havíem d'atreure l'atenció de dones que potser mai s'havien sentit part del futbol. Havíem de parlar en un llenguatge que elles entenguessin”, explica. “En comptes d'anar a ESPN o The Athletic o algun dels mitjans tradicionals d'esports, vam anar a Vogue, Vanity Fair i Marie Claire. Allà vam començar a trencar regles”, puntualitza. 

“Són mercats diferents i han de ser tractats com a tals”, assegura Cogevina. Per això l'estratègia que defensa és “inversa”. “Ho veiem com un pas a pas molt diferent. Els homes, en general, quan hi ha un inversor nou, busca de seguida guanyar al camp i aixecar trofeus perquè es transfereixi en un rèdit comercial”, explica. 

Victoire Covegina durant la seva entrevista amb Metrópoli

Victoire Covegina durant la seva entrevista amb Metrópoli SIMÓN SÁNCHEZ Barcelona

Model sostenible

En el seu model l'ordre és completament invers. “Volem buscar els resultats comercials primer, perquè hi ha un momentum dins de l'esport femení molt gran, amb enormes sponsors entrant al mercat”, desenvolupa. 

Un cop aconseguit, el pla passa per “reinvertir en la infraestructura, salaris, staff i condicions”. 

L'objectiu és crear clubs que siguin “sostenibles” econòmicament a curt i mitjà termini perquè “no depenguin de clubs masculins o d'un subsidi d'una federació o govern”. 

“Si no fem les coses bé i no les pensem, acabarem sent un més. Va en contra dels nostres valors i pla de negoci”, assegura. “Millorarem les condicions, però d'una manera sostenible. És una conversa molt oberta que tenim amb les nostres jugadores. Ho entenen”, defensa la fundadora de Mercury13

Gestió

Cogevina subratlla que l'enfocament de l'empresa no només està al camp. “Nosaltres ens enfoquem 100% en futbol femení”, diu. Aquesta especialització, afegeix, els dona “un avantatge sobre altres inversors”. 

Des de la infraestructura i la nutrició fins a l'experiència de l'aficionat i el desenvolupament comercial, Mercury 13 treballa amb equips especialitzats “que poden compartir informació i accelerar canvis que, per a un club individual, serien molt difícils”.

Victoire Covegina, CEO de Mercury 13 durant la seva entrevista amb Metrópoli

Victoire Covegina, CEO de Mercury 13 durant la seva entrevista amb Metrópoli SIMÓN SÁNCHEZ Barcelona

“El futbol femení sí ven”

La cofundadora de Mercury 13 rebutja la “falsa creença” que el futbol femení no ven. “No és veritat aquesta noció que alguns tenen. Ven molt”, assegura.  

Per a aquells que encara dubten del potencial econòmic del futbol femení, la resposta és rotunda. “No és factual”, afirma. “Els estadis s'omplen, les audiències creixen i hi ha cada cop més capital entrant. Estem al capítol u d'aquesta història”.

“Com esperarem que d'un dia per l'altre les dones facin exactament el mateix que fan els homes quan ells tenen molts més recursos?”, es pregunta. “No pots comparar, tenen 100 anys d'avantatge”, respon. 

Aquest creixement, reconeix, arriba acompanyat de nous reptes. “El gran dilema del futbol femení és que està creixent molt i entra més diners a l'equip, però al mateix temps, els costos també s'estan elevant perquè tots s'estan professionalitzant”, explica. 

Les millores en infraestructura, centres d'entrenament, gimnasos o estadis generen pressió, però també obren una oportunitat per a aquells que aposten pel llarg termini. “Ve amb diverses complicacions que cal mirar”, reconeix, encara que confia que “com a inversor, estem en un bon lloc per afrontar això”.