El glaucoma continua sent una de les principals causes de ceguesa irreversible al món. L’anomenen l’“enemic silenciós” perquè s’amaga darrere d’una aparent normalitat: en les primeres fases no produeix símptomes, i quan el pacient comença a notar alguna cosa estranya, pot haver perdut ja fins a un 40% del camp visual. El dany es produeix lentament, gairebé de manera traïdora, quan la pressió intraocular augmenta i danya el nervi òptic, encarregat de transmetre les imatges al cervell.
“El problema del glaucoma és que el pacient no nota res fins que el dany visual ja és important”, explica el doctor Carles Barnés, cap del Servei d’Oftalmologia de l’Hospital Universitari Dexeus. “Per això les revisions preventives són essencials. Moltes persones mantenen una visió central normal, però van perdent visió lateral sense adonar-se’n. En fases més agudes poden aparèixer dolor ocular intens, visió borrosa o halos de colors, símptomes que requereixen atenció immediata”.
Diagnòstic i prevenció: veure l’invisible
Detectar a temps aquesta malaltia és fonamental. “L’única manera fiable de diagnosticar un glaucoma és mitjançant una exploració oftalmològica completa”, assenyala el doctor Barnés. “Durant la revisió mesurem la pressió intraocular, avaluem el nervi òptic i analitzem el camp visual del pacient. A més, la tomografia de coherència òptica (OCT) ens permet observar el nervi amb gran detall i la paquimetria mesura el gruix de la còrnia. Són proves indolores i ràpides, però salven vides visuals”.
Encara que el glaucoma no sempre es pot prevenir, sí que es pot frenar. Mantenir hàbits saludables –com una dieta equilibrada, controlar la tensió arterial, no fumar i acudir a revisions oftalmològiques regulars– redueix el risc de desenvolupar-lo. “A partir dels 40 anys, o abans si existeixen antecedents familiars o malalties com la diabetis, recomanem controls periòdics”, emfatitza Barnés. Detectar-lo a temps pot ser la diferència entre conservar la vista o perdre-la per sempre.
Tractaments clàssics: controlar sense curar
Durant dècades, l’estratègia terapèutica s’ha basat en l’ús de col·liris hipotensors, l’objectiu dels quals és reduir la pressió ocular bé disminuint la producció d’humor aquós o millorant-ne el drenatge. Aquests medicaments resulten eficaços, però requereixen una constància fèrria. Molts pacients s’enfronten a efectes secundaris, irritació ocular o simplement al cansament d’aplicar diverses gotes diàries, durant anys o fins i tot de per vida.
Quan els fàrmacs no són suficients, es recorre a la cirurgia. Les tècniques filtrants són eficaces, però invasives, i no estan exemptes de riscos postoperatoris. L’oftalmologia feia temps que buscava un punt intermedi: una opció segura, efectiva i còmoda que retornés al pacient el control sobre la seva malaltia sense passar pel quiròfan.
SLT: la revolució lluminosa
Aquí entra en escena la trabeculoplàstia selectiva amb làser (SLT), una tècnica que ha marcat un abans i un després. El seu principi és tan elegant com eficaç: polsos de llum làser de baixa energia s’apliquen sobre les cèl·lules pigmentades del trabècul —el teixit que regula el drenatge de l’humor aquós—, estimulant una resposta biològica natural que en millora la funció.
El procediment dura tot just uns minuts, es realitza a Consultes i no requereix anestèsia general i el pacient pot tornar a la seva vida normal aquell mateix dia ja que no requereix ni la baixa laboral. “El làser SLT representa un canvi de paradigma”, afirma el doctor Amadeu Carceller, cap de la Unitat de Glaucoma a l’Institut Oftalmològic de l’Hospital Quirónsalud Barcelona. “Permet controlar la pressió ocular des d’etapes primerenques, sense dependència de col·liris i amb una recuperació immediata. Millora la qualitat de vida i l’adherència terapèutica”.
Una llum que es repeteix i no fa mal
Els estudis donen suport a la seva eficàcia: l’SLT pot igualar o fins i tot superar els resultats dels col·liris a llarg termini, preservant millor el camp visual i reduint la irritació ocular. A diferència d’altres làsers, no genera dany tèrmic, de manera que es pot repetir si amb el temps perd eficàcia.
Per als especialistes, la possibilitat de repetir el tractament sense comprometre el teixit ocular el converteix en una eina valuosa per al maneig crònic del glaucoma. “És una tècnica que s’adapta a cada pacient i que ofereix una opció real de control sense la càrrega diària de medicació”, subratlla el doctor Barnés, que destaca que “l’arribada d’aquest tipus de làsers a centres com l’Hospital Universitari Dexeus o Quirónsalud Barcelona situa l’oftalmologia catalana a l’avantguarda tecnològica”.