Crèiem que estàvem a punt de signar l'acta de defunció d'un altre establiment emblemàtic, que el tancament després de la mort de Júlia Cahué, la tercera generació de la família que el regentava, anava a ser un adeu definitiu.
Però no, per a sorpresa de molts La Licorera 1932 del Poblenou ha reobert les seves portes. I de quina manera! Com l'Ave Fènix, s'ha sacsejat les cendres del temps i la "solera" i, sense renunciar a la seva essència, ha ressorgit en tota la seva esplendor.
Al carrer Taulat, número 91, al mateix lloc on es va fundar fa ja més de 90 anys, torna a brillar el cartell d'un lloc que és molt més que una botiga de licors i vins; és un refugi d'històries, tradició i anècdotes que han marcat a generacions.
Interior de La Licorería de Poblenou
Per a aquells que ja coneixien La Licorera, que no hi hagi pànic, perquè la reconeixeran. La nova propietat ha mantingut gran part de la decoració original amb el seu mostrador, les seves vitrines vintage i algunes de les prestatgeries de fusta en forma de graonera.
Des del seu atalai, algunes ampolles centenàries segueixen preparades per xiuxiuejar a l'orella dels clients històries del passat llestes per desembolicar.
Des que va obrir les seves portes un dia de Sant Ponç de 1932, La Licorera ha estat per als veïns del Poblenou un punt de trobada. Malgrat el pas del temps, ha mantingut l'esperit del barri i l'essència d'una època en la qual el comerç de proximitat era l'ànima de la comunitat.
La mort de Júlia Cahué el 2023 va portar al tancament de la licoreria. Era la tercera generació de la família Ferreres que regentava el local.
Ella va rellevar a la seva mare, Teresa Ferreres, que ho va heretar dels seus pares, els fundadors. A la cantonada dels vins a granel, quatre botes amb els seus noms recorden les tres generacions.
Interior de La Licorería de Poblenou
Vins, destil·lats i un gamberro xerraire
En la nova La Licorera 1932 es poden trobar des dels vins nacionals fins a referències internacionals per a tots els gustos i butxaques. I, igual que sempre, els clients poden gaudir d'una copa al local o endur-se les seves ampolles a casa. Marca de la casa: compromís d'autenticitat i proximitat.
Però, a més de per la seva excel·lent selecció de vins i licors, La Licorera 1932 es va fer famosa per la seva mascota. Tant és així, que la botiga era coneguda popularment com "el lloro del 36".
El loro de La Licorería de Poblenou
La culpa la té un lloro gris africà que va arribar des de Guinea Equatorial (aleshores espanyola) als anys 50 com a regal a la família i es va convertir en una celebritat per les seves habilitats.
Expliquen que imitava amb precisió el xiulet que donava la sortida als tramvies 36 i 52, la parada dels quals estava davant de la botiga. Això provocava la sortida anticipada dels tramvies, que deixaven enrere passatgers confosos i generava confusió. A més de gamberro, era xerraire i sorprenia els clients cridant "borratxo!" o "¿ja has pagat?".
Va morir el 1992, a 46 anys. Però encara el podeu trobar presidint el local, dissecat dins de la seva gàbia. La seva figura va ser immortalitzada en un ‘gegantó' que ara participa en les festes del barri, i també té la seva pròpia marca de cava.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant la intel·ligència artificial