Lacalle veu a Collboni i a Illa en la "bona direcció" després de la "deriva destructiva" del Procés
El president del Cercle Equestre reprova els "errors" de la societat civil i d'Artur Mas, i defensa la col·laboració públic-privada en el seu discurs després de ser nomenat acadèmic d'honor a la Reial Acadèmia Europea de Doctors
Optimisme, perquè les diferents peces sembla que ara encaixen. “Barcelona ha tornat”, “Barcelona és imparable”, assegura Enrique Lacalle, president del Círculo Ecuestre, que veu a Jaume Collboni i a Salvador Illa en la "bona direcció". Però, quines condicions s'han de complir?
El que ha succeït, a diferència dels últims anys, és que les administracions han pres un nou rumb. Lacalle responsabilitza a "Artur Mas" d'un procés que el va desbordar, i que va suposar "una deriva destructiva per al conjunt de la societat catalana".
Per Lacalle “hi ha períodes en què la ciutadania i els governants interioritzen que han de treballar colze amb colze”, i ara, i prenent com a model el que va passar amb els Jocs Olímpics de 1992, ens trobem en una situació similar. Si la societat civil i els governants col·laboren, “Barcelona serà imbatible”.
Enrique Lacalle, en el moment de ser nomenat com a acadèmic de la Reial Acadèmia Europea de Doctors
Aquest ha estat el fil conductor del discurs d' Enrique Lacalle, al Círculo Ecuestre, després de ser nomenat acadèmic d'honor en la Reial Acadèmia Europea de Doctors, amb un discurs lligat, replet de referències històriques, i amb la sensació que li tocava assenyalar tot el que pensa sobre el que ha succeït en els últims decennis.
Lacalle, que va ser un dels punts forts del PP a Barcelona i Catalunya, entén que s'ha perdut el sentit de "col·laboració", que ell va impulsar en els Jocs Olímpics, en buscar un enteniment entre tots els partits amb representació a l'Ajuntament de Barcelona.
La rèplica ha estat a càrrec del president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, que també va ser nomenat acadèmic per la mateixa institució.
Sánchez Llibre ha corroborat el missatge de Lacalle, amb un discurs molt dur amb l'ex alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en entendre que va posar per davant "la ideologia", enfront dels interessos generals de la ciutat. Sánchez Llibre, en tot cas, no ha pogut pronunciar el seu discurs per una afonia i ho ha fet en el seu nom Jaume Llopis, vicepresident de la Reial Acadèmia Europea de Doctors.
Competició amb Madrid
Amb un auditori replet, Lacalle ha traçat un itinerari històric amb la societat civil com a protagonista, des de la industrialització de Catalunya fins a l'actualitat, amb referències a escriptors i a institucions com el Círculo de Economía i a la figura de Jaume Vicens Vives.
La idea, present en tota la seva conferència, amb el títol de La societat civil com a motor de Barcelona i de Catalunya, és que l'empenta de personalitats, d'institucions, responsables empresarials i polítics ha permès l'evolució d'una societat que ha arribat a nivells de benestar molt alts.
“Continuem endavant amb determinació i esperança, sabent que junts podem construir una societat més justa, solidària i próspera per a les generacions futures, i si es compleixen tots aquests objectius apuntats, Barcelona serà imbatible”, ha apuntat Lacalle.
Però, què ha succeït en les últimes dècades? Lacalle s'ha aprofundit en la rivalitat econòmica entre Madrid i Barcelona, en assenyalar que, en gran mesura, la percepció que la capital d'Espanya concentrava inversions empresarials i comptava amb el favor dels governs centrals, va motivar l'impuls del moviment independentista. I per això ha recordat la nota del Círculo de Economía de 2001, que alertava sobre això, sota la presidència de Salvador Gabarró.
Crítica a Artur Mas
Amb una posició autocrítica, sobre aquesta societat civil a la qual ell pertany –com a responsable de nombroses iniciatives com els salons que ha organitzat a Fira de Barcelona—Lacalle ha considerat que aquesta opció va ser equivocada:
“D'això es deriva que Artur Mas tingués, en el seu inici, un suport d'aquesta societat civil, econòmica, cultural i social, que, vull dir-ho, no va estar a l'altura de les circumstàncies”.
Les seves paraules suposen un clar reprotxe al sobiranisme, amb la convicció que aquesta etapa ha pogut quedar enrere de forma clara. El que ha arribat, segons Lacalle, és una recuperació del paper de la societat civil per apostar per projectes concrets, en col·laboració amb una administració que ha pres un rumb més pràctic, tant a Barcelona com en el conjunt de Catalunya.
La societat civil "de vacances"
"La societat civil en el seu conjunt, de la mateixa forma que ha destacat per la seva vitalitat i el seu desig constant de transformació, va perdre força i va mostrar la seva debilitat. La influència política que havia mantingut històricament va anar perdent empenta. Què va passar? La societat civil es va anar de vacances i va abandonar el projecte de co-lideratge (sobre Espanya)".
L'accent sobre aquesta societat civil, a la qual alaba el seu paper històric, és contundent: "En un moment crític no va poder fer reflexionar o rectificar aquest poder polític que va optar per seguir endavant, entrant en una deriva destructiva per al conjunt de la societat catalana. Hi havia un camp per millorar les coses, una negociació possible, de forma gradual, però no es va apostar per això".
Ara és un altre moment. Lacalle ha defensat projectes com la Copa Amèrica, o la Fórmula 1, i espera que es pugui impulsar la Ryder Cup de golf. Sobre Barcelona, Lacalle s'ha expressat amb claredat: “L'Ajuntament, amb Jaume Collboni, després d'uns anys nefastos, marcats per una gestió errònia i caòtica per part de l'ex alcaldessa Ada Colau, que rebutjava, fins i tot, la interlocució amb els sectors econòmics i més dinàmics, ”.
Alabances a Illa
I, respecte a Catalunya: “Ara, amb el Govern de Salvador Illa les coses semblen que van en la bona direcció en l'àmbit institucional i econòmic i social. Ha estat important el canvi d'actitud respecte a la capçalera de l'Estat i la litúrgia en relació a la Corona”.
Enrique Lacalle i Josep Sánchez Llibre, amb els membres de la Reial Acadèmia Europea de Doctors
Per Lacalle, la societat civil ha d'empènyer, pressionar i col·laborar per seguir en aquesta línia. El succeït ha de ser superat, segons el seu judici. “La societat civil ha donat mostres, de nou, de la seva vitalitat i del seu empenta. Ha reaccionat després d'un període en què va cometre errors, o no va saber veure el que tenia davant. Va dubtar en excés”.
Algunes ombres
El president del Círculo Ecuestre creu que el nou clima hauria de afavorir el retorn de les empreses que van traslladar la seva seu social a l'octubre de 2017. Precisament, acaba de prendre aquesta decisió Banc Sabadell. Lacalle ha esmentat aquesta decisió de l'entitat presidida per Josep Oliu. "Acaba de passar, Cementos Molins i Sabadell estan aquí, és una bona notícia".
Amb referències a la sequera, a la necessitat d'impulsar amb més celeritat el projecte ferroviari del Corredor del Mediterrani, o a millorar de forma significativa els nivells educatius a Catalunya –“estem a la cua en els índexs de Pisa”—Lacalle ha insistit en la necessitat de “ampliar l'aeroport del Prat” i en millorar la fiscalitat, “la més alta d'Espanya”.
Hi ha moltes incògnites encara per a Enrique Lacalle. Amb reprotxes als dirigents polítics catalans en relació al seu treball al Congrés dels Diputats, el dirigent empresarial creu que Salvador Illa pot quedar blocat.
Esperança per a l'actual moment
Després de senyalar que Illa segueix una línia positiva, Lacalle apunta que “es veu limitat per una minoria parlamentària, el que podria impossibilitar dur a terme molts dels projectes que té en el seu programa, i aquests impediments podrien portar a noves eleccions”.
Com és habitual en institucions com la Reial Acadèmia Europea de Doctors, el discurs d'entrada a la institució ha estat contestat per Josep Sánchez Llibre, president de Foment, tot i en boca de Jaume Llopis.
"A Barcelona, els últims anys no han estat positius. S'ha volgut imposar una visió ideològica per sobre del sentit comú i la lògica dels temps. Sota l'argument del progrés, s'ha defensat el decreixement econòmic, empobrint la ciutat i ofegant les capacitats que són moltes, de la societat civil. Els que es diuen progressistes en el cas de Barcelona han anat en la direcció contrària al progrés".
¿Pronòstic compartit? Com Lacalle, Sánchez Llibre té clar que "ara es donen les circumstàncies perquè superem els efectes negatius i assegurem les bases per realçar Barcelona i per extensió Catalunya".
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant la intel·ligència artificial
