La casa destinada a los hijos de una gran burguesa és avui un centre cívic vital a Horta
L'edifici singular Cases Joaquima Ramis és un duet modernista al servei de la comunitat
La mole de La Verneda: un edifici pioner que va ser vital per a moltes famílies
Passats els Lluïsos d'Horta, al número 20-22 del carrer Feliu i Codina, es retalla la silueta d'un edifici singular: les cases Joaquima Ramis. Sí, en plural, perquè no és una sinó dues cases adossades, bessones en la seva concepció, però unides per una façana comuna que respira l'aire modernista de principis del segle XX.
Aquest duet, que originalment va ser concebut com llar pels fills de la burgesa Joaquima Ramis Amigó, és avui un vibrant centre cívic que batega al ritme de la comunitat.
El maó vist emmarca portes i finestres, dibuixant una galeria amb evocacions medievals que li confereixen un aire singular. Un potent sota sostre, cobert de teula vidriada de color verd, protegeix del sol la façana, on destaca la forja de les finestres. A la part posterior, s'obre un jardí que connecta les cases amb el carrer Martí Alsina.
Barcelona
Després del llindar, s'obre un ampli vestíbul. En un lateral, una escala de ferro forjat, amb motius geomètrics i florals, i passamans de fusta condueix al pis superior.
El edifici Matas Ramis en una imatge d'arxiu
Sense títol d'arquitecte
La història d'aquestes cases comença el 1912, quan Joaquima Ramis Amigó, vídua de Francesc Matas, decideix construir dues habitatges per als seus fills, Joaquim i Enric, aleshores al carrer del Príncep (avui Feliu i Codina).
Joaquima, que ja posseïa una casa d'estiueig modernista a Horta dissenyada pel seu fill Enric (avui, desapareguda), volia que els seus fills tinguessin una llar en aquest entorn tranquil i saludable.
El mestre d'obres, Josep Masdeu, va signar els plànols, però tot apunta al fet que el veritable artífex del projecte va ser Enric Matas i Ramis, que encara no posseïa el títol d'arquitecte (el tindria el 1913).
Un llegat doble pel barri
Joaquim, nascut el 1884, va ser un enginyer visionari, pioner en l'electrificació de Barcelona. Va fundar l'empresa "Maquinària i material elèctric Vogel i Matas, S.A.", clau en el desenvolupament del sector elèctric a Catalunya. Enric, nascut el 1887, va ser arquitecte municipal de Calaf, un reconegut barceloní i un apassionat fotògraf i col·leccionista de postals.
Imatge del Centre cívic Matas i Ramis
Després de la mort dels dos germans, les cases van passar a mans de l'Ajuntament de Barcelona. Enric, a més de la casa, va llegar un valuós fons bibliogràfic per la creació d'una biblioteca popular que mai es va materialitzar.
Durant un temps, una de les cases va albergar una farmàcia i, posteriorment, el Centre Excursionista de Catalunya. No obstant això, la necessitat d'un espai públic al barri va anar creixent, i la reivindicació veïnal per l'obertura d'un centre cultural a les Cases Matas i Ramis es va fer cada cop més forta.
Així, el juny de 1986, es va inaugurar una de les cases com a centre de barri.
L'octubre de 1992, es van unir totes dues cases per albergar el Centre Cívic Matas i Ramis, ampliat el 2001. Actualment, acull nombrosos grups i entitats, i ofereix una àmplia varietat d'activitats i serveis, destacant el "Banc del Temps", una iniciativa que promou l'intercanvi d'habilitats i serveis entre els veïns, reforçant els llaços comunitaris.
*Aquest article ha estat traduït automàticament amb intel·ligència artificial
