Les al·lèrgies als medicaments són reaccions adverses del sistema immunològic davant certs fàrmacs, que poden variar des de símptomes lleus fins a símptomes complicacions greus amb compromís vital. Aquestes reaccions ocorren quan l'organisme identifica erròniament un medicament com una substància nociua i activa una resposta immune per combatre'l.
Davant la sospita d'una al·lèrgia a un medicament, és important realitzar un estudi al·lergològic amb un especialista per confirmar o descartar la sensibilització. En cas de confirmar-se l'al·lèrgia al fàrmac haurà d'evitar-lo en el futur per prevenir noves reaccions i seguir unes recomanacions precises sobre quins altres fàrmacs semblants ha d'evitar i quins pot utilitzar.
Símptomes
"Les reaccions al·lèrgiques als medicaments són reaccions imprevisibles del sistema immunològic. Es pot ser al·lèrgic a qualsevol medicament, encara que els fàrmacs que ocasionen reaccions al·lèrgiques amb més freqüència són els antibiòtics com la penicil·lina o l'amoxicil·lina i els antiinflamatoris no esteroïdals (AINEs), com l'ibuprofè," explica la doctora Elena Botey Faraudo, al·lergòloga de l'Hospital Universitari Dexeus.
"Poden aparèixer reaccions lleus en forma d'erupcions cutànies amb o sense inflor (angioedema) de parpelles, llavis o altres parts del cos fins a reaccions greus com l'anafilàxia. En l'anafilàxia als símptomes cutanis s'afegiran símptomes generals com dificultat per respirar o menjar, tos, xiulits al pit, dolor abdominal, marejos i fins i tot pèrdua de coneixement," concreta l'especialista.
Elena Botey Faraudo, al·lergòloga del Hospital Universitari Dexeus
El per què d'un estudi d'al·lèrgia?
És important distingir entre una reacció al·lèrgica a un fàrmac i un efecte secundari d'un fàrmac, ja que aquest diagnòstic influeix en la elecció de tractaments futurs, informa el Servei d'Al·lèrgia de l'Hospital Universitari Dexeus.
Per això, l'estudi d'al·lèrgia a medicaments és un procés mèdic clau per determinar si un fàrmac ha estat responsable d'una reacció adversa prèvia. Aquest anàlisi, realitzat per personal especialitzat, inclou diverses proves, com proves cutànies i proves d'exposició controlada, sempre realitzades sota l'estreta supervisió d'un especialista.
Proves cutànies
Les proves cutànies són una eina inicial fonamental en aquest tipus d'estudis. Es realitzen a l'avantbraç i consisteixen en l'aplicació de petites quantitats del medicament en diferents dilucions. Dins d'aquest procediment, el prick test implica una punxada superficial amb una lanceta per avaluar la resposta.
Si aquesta prova no resulta concluent, es procedeix amb una prova intradèrmica, en la qual s'introdueix el fàrmac directament en la dermis mitjançant una agulla fina.
Després d'un període d'espera d'entre 15 y 20 minuts, s'avalua la reacció. La presència d'una copia indica una possible sensibilització al medicament.
La prova de provocació, el diagnòstic definitiu
En cas que les proves cutànies no confirmen al·lèrgia, i depenent de la gravetat de la reacció prèvia o la necessitat d'utilitzar el fàrmac en el futur, es pot realitzar una prova de provocació.
Es tracta del procediment més concloent i s'ha de dur a terme en un entorn hospitalari controlat. Consisteix en la administració gradual del medicament en dosis creixents, que poden ser oals, parenterals (subcutànies, intramusculars, endovenoses) o tòpiques, fins a assolir la dosi terapèutica habitual. Un cop administrat, el pacient és monitoritzat durant un mínim de dues hores per assegurar la seva tolerància i descartar reaccions adverses.
Aquest mètode permet identificar amb precisió el fàrmac responsable de la reacció i confirmar la seguretat d'aquells altres medicaments que no generen problemes. Resulta particularment útil en aquells casos en els quals en el moment de la reacció s'estaven administrant múltiples medicaments al mateix temps.
Limitacions i recomanacions
És important tenir en compte que les proves d'al·lèrgia a medicaments n'o són predictives. El seu objectiu és determinar la relació entre un fàrmac i una reacció ocorreguda prèviament, però no garanteixen que el pacient no desenvolupi una al·lèrgia al mateix medicament en el futur.
Per assegurar la precisió dels resultats, és necessari evitar l'ús d'antiinflamatoris i corticoides durant els set dies previs a les proves i, a més, informar l'al·lergòleg sobre qualsevol medicació utilitzada, incloent els noms i les dosis, especialment si estan relacionades amb la reacció sospitosa.
*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir la intel·ligència artificial