Aquesta era el carrer més 'pijo' de Barcelona al S.XIX: amb els millors comerços i palaus
El Passeig de Gràcia i la Rambla de Catalunya no sempre han estat els passejos més populars de les botigues de la capital catalana
Noticias relacionadas
- El Raval amaga una font amb gairebé 200 anys d'història: un símbol històric de supervivència.
- El carrer més peculiar que resisteix a Barcelona amb pròpia essència: amb safareig i pous d'aigua del segle XVII
- Aquest és el barri de Barcelona on no queden sabateria tradicionals: adéu a un segle de tradició
A plen segle XIX, la Barcelona que avui coneixem com un centre global de comerç encara no era la metròpoli que és avui. Mentrestant el Passeig de Gràcia i la Rambla de Catalunya dominen el panorama actual de la ciutat amb les seves botigues de luxe i alts lloguers, la veritable arteria comercial de la Barcelona d'antany era el carrer Portaferrissa.
Situada a prop de Les Rambles, aquest carrer, avui menys rellevant, albergava en els seus inicis una de les portes d'entrada a la ciutat. A un costat es trobava la font que li va donar nom, un lloc clau per als veïns que acudien a proveir-se d'aigua.
A més, el carrer va ser l'epicentre de grans transformacions comercials i de l'alta burgesia, la qual cosa el va convertir en el més codiciat per aristòcrates, comerciants i ciutadans.
La font de Porta Ferrissa en una imatge d'arxiu
La transformació del carrer
El 1774, la construcció del Palau Moja va marcar l'inici d'una sèrie de transformacions a la zona. Aquest palau, amb la seva imponent façana i els seus majestuosos jardins, va ser la residència de famílies il·lustres i testimoni d'un dinamisme comercial sense igual. Aviat, als baixos del palau, es van obrir botigues que oferien des de productes de luxe fins a articles d'ús diari.
Al llarg del carrer Portaferrissa, a partir de finals del segle XIX i principis del XX, van proliferar emblemàtiques botigues com la Drogueria Luis Grases (1885), la Farmàcia Montserrat o els Grans Magatzems Guillem (1929). Aquest flux d'establiments amb productes exclusius i de qualitat va ser el que va dotar al carrer d'un caràcter inconfusible.
Portaferrissa també va veure néixer importants comerços com la joieria Manuel Guillen Blanca i fills, la capelleria Maison Germaine o la botiga de xocolates Company. Però no només el comerç definia el carrer: la zona tenia destacats edificis com el Palau Palmerola i el Palau Magarola, residències de l'elit de l'època.
Locals que han quedat tancats i tapiats al carrer de la Portaferrissa
Vida cultural
A més de la seva vessant comercial, el carrer es va caracteritzar per una atmosfera cultural vibranta, amb la instal·lació d'escoles i associacions, com el Cercle Republicà de Barcelona o l'Escola Anglesa Vaughan. Aquestes institucions reflectien l'efervescència d'una ciutat en transformació, que començava a moure's al ritme de la modernitat.
Encara que la Portaferrissa hagi perdut part del seu protagonisme comercial, segueix sent un carrer emblemàtic, recordant el seu passat glorios com el centre neuràlgic del comerç barceloní.
La empremta dels seus edificis històrics, la història de les seves botigues i la riquesa cultural que va marcar la ciutat en els segles XIX i XX segueixen sent un testimoni de què va ser un dels punts més codiciats i prestigiosos de Barcelona.
*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir la intel·ligència artificial
