Oh, no, el Carnaval!
El Carnaval era transgressor, però amb el suport de les institucions ja és una altra cosa i sense diners i sense passió només et surt una ximpleria
Carnaval a Barcelona 2025: data, programació completa i recorregut de la rua
Les coses, o te les prens seriosament o més val no fer res. Tan contundent afirmació ve al cas de les celebracions del carnaval de Barcelona, que són d'un ridícul que fa pudor i ben faríem en estalviar-nos-les.
Deixem de banda que aquestes celebracions han perdut des de fa temps el seu caràcter transgressor, com es dedueix que estiguin beneïdes per les autoritats, en lloc de prohibits i perseguits, que seria el seu. Podeu ser que la seva prohibició fos l'única mesura raonable del general Franco, tot i que es degués al seu natural retròs.
Se suposa que el carnaval és una burla del sistema, però en la pràctica, la seva capacitat subversiva és comparable a la dels ninots amb intenció política de les Falles valencianes. És a dir, nul·la.
Una edició anterior del Carnaval de Sitges / AYUNTAMIENTO DE SITGES
Possiblement hauríem de convertir el carnaval en una diversió exclusivament infantil. Els nens s'ho passen d'allò més bé disfressant-se i fent l'ós, però els adults... On van amb aquestes disfresses barates?
El carnaval requereix pressupost i dedicació. D'aquí els de Venècia (sumptuoses festes privades plenes de depravats) o Rio de Janeiro (on la gent s'està tot l'any preparant la seva rua i els seus balls). Però sense diners i sense passió només et surt un nyap.
Per no parlar que, a Barcelona, el clima no acompanya. ¿Hi ha res més trist que veure unes pobres noies semidespullades al febrer català (no sempre congelat, però amb la seva fredor), imitant les brasileres, però tiritant de fred? Se't desperten ganes de posar-los una Rebekita per sobre a les pobres noies.
"Efusions del populat"
El sector més frívol del col·lectiu gai sempre ha estat molt a favor del carnaval, ja que permet als seus membres sortir al carrer fets uns fatxes sense que els linxegin. Però tampoc s'arrosseguen amb les seves disfresses i els seus maquillatges i acaben fent tanta llàstima com les noies que imiten les garotas d'Ipanema.
Afortunadament, el centre habitual d'esbarjo de les nostres loques és Sitges, no Barcelona, però això no evita que sempre acabes trobant-te amb alguna travelo ridícul que et malmet el passeig.
Cartell del Carnaval de Molins de Rei de 2025
Curiosament, el carnaval compta amb l'aprovació de la majoria de la població, que et mira molt malament si fas algun comentari en la línia d'aquest text.
Recordo que fa uns anys, a Madrid, en ple carnaval, la meva xicota d'aleshores i jo vam coincidir en un bar amb uns amics seus i va sortir el tema del carnaval, en el qual ells pensaven participar. Quan em van preguntar si aniria a sumar-me al fol·let -que a ells els semblava transgressor, subversiu i alliberador-, vaig respondre amb una frase que havia llegit en algun llibre de P.G. Wodehouse: “No, perquè jo no aprovo les efusions del populat”.
La cosa no els va fer gens de gràcia. Em van mirar molt malament, la trobada va adoptar un to fúnebre, se'n van anar tots ràpidament i després em va caure una reprensió de la meva xicota, a qui tampoc li havia fet gens de gràcia la meva sortida.
Una rua de Carnaval en una imatge d'arxiu
La veritat és que vaig quedar com un senyoret i un idiota, però em moro per un wisecrack. Vist amb perspectiva, crec que m'hauria valgut més quedar-me callat o sumar-me a les albors generals per la celebració del carnaval, aquesta festa tan transgressora i revolucionària, però què li farem.
Creu que aquest cap de setmana em quedaré a casa per no creuar-me amb els carnavalers locals. També ho faig el dia de Sant Jordi, ja que em desborda trobar-me el carrer ple d'intel·lectuals que van per allà amb un llibre i una rosa.
I si vostès pensen sumar-se aquest any al carnaval de Barcelona, no facin cas a aquest article. Pensin que soc un malparit. I potser encerten.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant la intel·ligència artificial
