Amb la nominació com a ciutat olímpica de 1992, Barcelona va deixar definitivament de viure d'esquena al mar. La brisa marina i les vistes infinites es van convertir en una postal obligada en qualsevol mirador que es preciés de la ciutat: la porta de Barcelona a Collserola, les bateries antiaèries del Carmel, el desaparegut mirador de la torre Urquinaona, el Tibidabo…
Però, i si ens oblidem per un moment de la crida del Mediterrani? I si tornem a donar l'esquena a aquest mar infinit que impedeix a la ciutat seguir creixent en aquella direcció i busquem l'altra frontera natural que la frena cap a l'interior?
Una finestra oberta "d'orella a orella"
Existeix al barri d'Horta un racó amb excepcionals vistes, una atalaya que passa discretament desapercebuda, almenys per a aquells que no són del barri. És una finestra oberta d'orella a orella, al final dels jardins d'Eduard Batiste i Alentorn, que es belluga hacia Collserola per oferir-nos una panoràmica total per la qual passejar amb la mirada des de Torre Baró fins més enllà del màgic Tibidabo i l'Observatori Fabra. Aquí, la ciutat mostra la seva altra cara, la que s'abraça a la muntanya i s'emmiralla en l'horitzó ondulat de la seva vegetació.
Aquest fantàstic balcó amb vistes al pulmó de la ciutat es troba al final dels jardins d'Eduard Batiste i Alentorn. Aquest espai públic, situat entre els carrers de Dante Alighieri, de les Lletres, de Beatriu i de Tossa, va sorgir amb la construcció dels túnels de la Rovira el 1992, que va suposar l'expropiació i demolició de nombroses vivendes a la zona.
No obstant això, no va figurar en el nomenclàtor fins a novembre del 2012, quan es va inaugurar com a espai verd en honor al prolífic escultor que finalment li va donar un nom.
Vistes panoràmiques de Collserola
El llegat de Batiste Alentor a Barcelona
Va ser una iniciativa a petició de la família de l'artista Batiste Alentor (Falset, 1855 - Manresa, 1920) que va deixar un important llegat per tota la ciutat. Aquí van alguns exemples: la figura de Santa Helena que corona el cimbori de la Catedral de Barcelona, les escultures de "Venus" i "Nàiades" a la Ciutadella, les escultures del Museu Martorell del botànic Jaume Salvador i del naturalista Fèlix de Azara, la Font de la Guineu i la cigonya, l'estàtua del Capità Margarit i el baix relleu Efigie de Fra Joan Pérez del monument a Colom...
A pesar de la seva denominació de "jardins", la vegetació no és l'element predominant en aquest espai. Però aquest espai diàfan va donar al barri una rambla diàfana i agradable per passejar o seure tranquil·lament al sol a xerrar o descansar, mentre els més petits corretegen i s'entretenen a les zones de joc o a les atraccions de fira habitualment instal·lades. Fins i tot els amants de l'esport tenen un circuit de salut on no és estrany trobar joves cultivant els seus músculs. I al final de tot, després de la barana groga, el secret millor guardat d'aquests jardins: un balcó obert a Collserola.
*Aquest article ha estat traduït automàticament utilitzant la intel·ligència artificial