El balcón de Collserola escondido en Horta
Vivir en Barcelona

El balcó amagat a Horta que molt pocs coneixen: vistes espectaculars del 'pulmó' de Barcelona

Al final dels jardins d'Eduard Batiste i Alentorn s'amaga un mirador d'esquena al mar que ofereix una panoràmica de Collserola, des de Torre Baró fins més enllà de l'Observatori Fabra

Llegir en Castellà
Publicada

Amb la nominació com a ciutat olímpica de 1992, Barcelona va deixar definitivament de viure d'esquena al mar. La brisa marina i les vistes infinites es van convertir en una postal obligada en qualsevol mirador que es preciés de la ciutat: la porta de Barcelona a Collserola, les bateries antiaèries del Carmel, el desaparegut mirador de la torre Urquinaona, el Tibidabo…

Però, i si ens oblidem per un moment de la crida del Mediterrani? I si tornem a donar l'esquena a aquest mar infinit que impedeix a la ciutat seguir creixent en aquella direcció i busquem l'altra frontera natural que la frena cap a l'interior? 

Una finestra oberta "d'orella a orella"

Existeix al barri d'Horta un racó amb excepcionals vistes, una atalaya que passa discretament desapercebuda, almenys per a aquells que no són del barri. És una finestra oberta d'orella a orella, al final dels jardins d'Eduard Batiste i Alentorn, que es belluga hacia Collserola per oferir-nos una panoràmica total per la qual passejar amb la mirada des de Torre Baró fins més enllà del màgic Tibidabo i l'Observatori Fabra. Aquí, la ciutat mostra la seva altra cara, la que s'abraça a la muntanya i s'emmiralla en l'horitzó ondulat de la seva vegetació. 

Aquest fantàstic balcó amb vistes al pulmó de la ciutat es troba al final dels jardins d'Eduard Batiste i Alentorn. Aquest espai públic, situat entre els carrers de Dante Alighieri, de les Lletres, de Beatriu i de Tossa, va sorgir amb la construcció dels túnels de la Rovira el 1992, que va suposar l'expropiació i demolició de nombroses vivendes a la zona.

No obstant això, no va figurar en el nomenclàtor fins a novembre del 2012, quan es va inaugurar com a espai verd en honor al prolífic escultor que finalment li va donar un nom. 

Vistes panoràmiques de Collserola

Vistes panoràmiques de Collserola FLICKR

El llegat de Batiste Alentor a Barcelona 

Va ser una iniciativa a petició de la família de l'artista Batiste Alentor (Falset, 1855 - Manresa, 1920) que va deixar un important llegat per tota la ciutat. Aquí van alguns exemples: la figura de Santa Helena que corona el cimbori de la Catedral de Barcelona, les escultures de "Venus" i "Nàiades" a la Ciutadella, les escultures del Museu Martorell del botànic Jaume Salvador i del naturalista Fèlix de Azara, la Font de la Guineu i la cigonya, l'estàtua del Capità Margarit i el baix relleu Efigie de Fra Joan Pérez del monument a Colom...

A pesar de la seva denominació de "jardins", la vegetació no és l'element predominant en aquest espai. Però aquest espai diàfan va donar al barri una rambla diàfana i agradable per passejar o seure tranquil·lament al sol a xerrar o descansar, mentre els més petits corretegen i s'entretenen a les zones de joc o a les atraccions de fira habitualment instal·lades. Fins i tot els amants de l'esport tenen un circuit de salut on no és estrany trobar joves cultivant els seus músculs. I al final de tot, després de la barana groga, el secret millor guardat d'aquests jardins: un balcó obert a Collserola.

*Aquest article ha estat traduït automàticament utilitzant la intel·ligència artificial